En iniciar-se la guerra civil, en 1936, el bàndol revoltat va crear els primers batallons de treballadors dependents d'unitats militars. El maig de 1937 Francisco Franco va signar un Decret pel qual es concedia el dret al treball als presoners de guerra i presos per delictes no comuns que va constituir la base per a l'establiment d'un doble sistema de treballs forçats:
1. En primer lloc un Sistema de Redempció de Penes pel Treball destinat a persones que havien sigut condemnades pels tribunals militars a penes de presó. Aquest sistema va ser creat en virtut d'una Ordre del Ministeri de Justícia de 7 d'octubre de 1938 i permetia als condemnats redimir dies de presó per dies de treball remunerat.2. En segon lloc un sistema de batallons de treballadors en els quals s'enquadrava a les persones classificades com desafectes a l'anomenat Moviment Nacional que, no obstant això, no havien rebut una condemna dels tribunals.
El juliol de 1937 es va crear la Inspecció de Camps de Concentració de Presoners. El sistema preveia la concentració dels opositors i desafectes en camps i depòsits de presoners on es duia a terme la seua classificació en dos grups:
El primer era el d'aquells que, després d'haver sigut acusats formalment d'un delicte, havien de ser jutjats pels tribunals militars.
El segon grup el formaven la resta, els presoners no processats judicialment però classificats com desafectes o afectes dubtosos, que eren destinats als batallons de treballadors. Aquests batallons van funcionar entre 1937 i 1940 sota la dependència directa de la Inspecció de Camps de Concentració de Presoners.
