Quan un reclús obtenia la llibertat condicional, amb desterrament o sense, rebia una sèrie d'instruccions sobre el seu comportament que havia de complir escrupolosament, aquestes instruccions eren les següents:
Anirà directament al lloc que se l'ha designat..., on romandrà fins que se li concedisca la llibertat definitiva si observa bona conducta.
No podrà eixir del lloc que se l'haja designat sense l'autorització corresponent. Si tinguera necessitat de canviar de residència ho sol·licitarà de la Junta local de Llibertat Vigilada o de la Provincial, si escau, i esperarà que la seua sol·licitud es resolga per a evitar la revocació de la gràcia que gaudeix amb l'efecte del seu reingrés a la presó.
Tan prompte com arribe al lloc de la seua destinació, es presentarà davant les Juntes locals de Llibertat Vigilada, i en les capitals de província davant les Comissions provincials de Llibertat Vigilada, les que li instruiran d'on ha de presentar-se en endavant. L'incompliment d'aquest precepte serà posat en coneixement de la Comissió Central de Llibertat Vigilada qui prendrà les mesures oportunes, podent, fins i tot, sol·licitar de l'Excm. Sr. Ministre de justícia, per mitjà de l'organisme competent, la revocació dels beneficis de llibertat condicional. A fi d'identificar a la seua persona, exhibirà el present document fins que per la Comissió central s'expedisca el carnet de protecció i tutela a què fa referència l'article 11 del Decret de 22 de maig de 1943.
Queda obligat a dirigir, per correu, el primer dia de cada mes, un concís informe referent a la seua pròpia persona, escrit per si mateix. Aquest informe el presentarà a les Autoritats anteriorment citades perquè el visen i el remeten al director de la Presó. Si quedara sense ocupació, ho manifestarà a les Juntes Provincials o Juntes locals de Llibertat Vigilada de qui depenga, consignant el motiu, per a practicar per aquesta les gestions possibles a fi de proporcionar-li una altra nova si la seua conducta el mereix. Haurà de ser veraç en els seus informes, i amb tot interés se li recomana que evite les males companyies i tot el que puga conduir-li a una vida relaxada o a la comissió de nous delictes".
Per tant, els lliberts condicionals quedaven obligats a remetre informe cada primer de mes, escrit per si mateixos, als directors de la Presó de procedència, de quina era la seua situació a data de l'informe. Feta aquesta apreciació, a continuació us deixe l'enllaç als dos informes emesos per RAMON PAREJA MONTEAGUDO i JOSÉ PÉREZ MONTEAGUDO, veïns de Cieza i Jumilla (Múrcia), dirigits al director de la Presó Provincial de Múrcia, els quals estaven en llibertat condicional i desterrats a Llíria, on expliquen com és la seua situació actual.
En aquests informes es fa referència al fet que els dos estan treballant a Llíria, a la fàbrica de filats de Manuel Cantó. Manuel Cantó Alcocer, “El Batoi”, era el propietari de la coneguda fàbrica de les Masses, en ella treballava molta gent de la zona de Múrcia, d'ahí que aquestes persones sol·licitaren com a destí del seu desterrament a Llíria.
En un dels informes podem saber que RAMON PAREJA MONTEAGUDO, cobrava 72 pessetes mensuals per treballar en aquesta fàbrica i que JOSE PEREZ OLIVARES, va treballar 26 dies, a 10 pessetes per dia, cobrant aquest mes. 260 pessetes.
Fonts:
Arxiu General Regió de Murcia
