dimarts, 31 de març del 2026

CARTA D'AGRAÏMENT FAMILIARS D'EMILIO LÓPEZ PORRAS QUE VA MORIR A L'HOSPITAL MILITAR DE LLÍRIA.

 

    Us deixe la carta que em va enviar Maria Carmen Cañete López, la neta d'Emilio López Porras, que va caure ferit en el front i va ser ingressat a l'Hospital Militar de Llíria. Allí va morir el 13 d'agost de 1938, a conseqüència de les ferides rebudes, i va ser soterrat al cementeri de Llíria. Tenia 30 anys i era natural de Luque (Còrdova).
    La seua família portava anys tractant de localitzar on estava i, arran de l'article que vaig fer sobre els morts a l'Hospital Militar de Llíria, el van localitzar i em van enviar esta carta.
    Fets com este posen en valor tota la tasca d'investigació i treball. Cal continuar per a dignificar-los, donar visibilitat i fer el reconeixement que es mereixen, tant ells com els seus familiars.

Us deixe la carta:

    “Hola Miquel, buenas tardes. Soy la nieta de Emilio López Porras. Tu nombre no se me olvidará en la vida. Llevamos toda la vida buscando a mi abuelo. Siempre recuerdo a mi abuela pensar dónde podía estar su marido. Sé por ella que le escribió una carta diciéndole: “Emilio, va a nacer nuestro hijo y no sé qué nombre le vamos a poner”, y ella recibió una carta de Llíria donde él le contestaba: “Carmen, ponle el nombre que quieras, que mis ojos no lo van a ver”. Esa es la última carta que recibió, y toda su vida, tanto ella como después sus hijos y sus nietos, hemos sufrido al no saber dónde estaría.
    Es una historia muy dura, toda su vida sacando a sus hijos adelante y la única carta que tenía, la entregó a un funcionario del Ayuntamiento en la que estuvo trabajando en su casa en las tareas de limpieza pensando que él le podría ayudar a encontrar a su marido. Lo único que encontró es que le quitara la carta, y cuando se la pidió, él le dijo que esa carta ya no existía y se olvidara de ella. Así, estuvieron sus hijos en orfanatos, mientras ella trabajaba en cortijos y recogiendo algodón, siempre pensando dónde estaría su marido, en una cuneta.
    Mi madre y mi tío siempre con la nostalgia de no saber nada de su padre, ni una foto, nada. Así pasaron su vida y, después, cuando yo me casé, fui al pueblo y me regaló el único recuerdo que él hizo en su vida: un mantón de Manila, que tengo en recuerdo de ella enmarcado en mi salón. Ya mayor, me habló de no saber dónde podía estar mi abuelo, ya tan mayor, y me emocionaba cómo hablaba de él, una mujer luchadora que no volvió a casarse y cuyo único anhelo era saber dónde estaba Emilio.Y esto pasó de mí a mi hija Beatriz, que es la que entiende de redes sociales y estuvo investigando. Así que cuando me dijo ayer que tú (...) habías puesto nombre a las personas fallecidas en el Hospital Militar de Llíria; no me lo podía creer(...).
    Solo sé que gracias a ti, muchas personas que llevamos mucho tiempo sufriendo encontramos consuelo en tu gestión. Hoy hablé con mis primos de Luque y, por desgracia, mi tío murió. El viernes voy a ver a mi madre para entregarle el acta de defunción de su padre. Gracias (...) por todo lo que has hecho con nuestra familia, con mucho sufrimiento, es por la generación de mi abuela, mi tío y mi madre, sus nietos y nietas y, después, sus biznietos, así que muchas generaciones sufriendo. Muchas gracias y perdona que te haya mandado todo esto, pero es que has sido nuestro Ángel. Nos ha dado, dentro de la desgracia, una inyección de vida”

dimarts, 24 de març del 2026

FITXES D'EMPRESONAMENT DE DONES QUE VAN ESTAR TANCADES A LA PRESÓ DE DONES DE LLÍRIA.

INTRODUCCIÓ


    Després de la Guerra Civil Espanyola, el règim franquista va emprendre tota una àmplia reforma legislativa encaminada a donar forma i garantir el règim repressiu imposat durant els anys de guerra (1936-1939). Per a això va promulgar un conjunt d'ordes, decrets i lleis (Llei de Responsabilitats Polítiques, de 9 de febrer de 1939, reformada el 1942 i derogada en 1945, encara que vigent fins a 1966; Llei de repressió de la Maçoneria i el Comunisme d'1 de març de 1940, vigent fins al 1964; la de Causa General d'abril de 1940; la Llei de Seguretat de l'Estat de 1941; el Codi Penal franquista de 1945; i la Llei de Repressió del Bandidatge i Terrorisme, de 1947).


    La construcció jurídica de la repressió política es va materialitzar en un entramat institucional especialitzat i coordinat: els Consells Guerra, la Llei de Depuració d'Empleats públics, les Juntes de Confiscació de Béns, el Tribunal Especial contra la Maçoneria i el Comunisme, els Tribunals de Responsabilitats Polítiques i, més pròxim en el temps, el Tribunal d'Orde Públic. Tot això va permetre reconéixer i emparar les accions i processos (en general d'urgència) empresos per tribunals militars, que van portar a presó a desenes de milers d'espanyols i espanyoles.


    Per mitjà dels Consells de Guerra d'urgència i sumaríssims processaven desenes de persones al dia sense possibilitat de defensa, amb penes compreses entre anys de presó a cadena perpètua o la pena de mort. A través de la informació que ens proporciona este Registre-Índex es pot estudiar el nombre de processaments, els motius, l'extensió o gravetat de les penes, i la localització i moviments dels reclusos en les presons.


EL REGISTRE-ÍNDEX DE LA POBLACIÓ RECLUSA

    En 1938, en la zona revoltada, es va crear el Servici Nacional de Presons, organisme que depenia del Ministeri de Justícia. Després del final de la contesa, la Dictadura franquista va recuperar l'antiga denominació de Direcció General de Presons. Este mateix any, en la direcció del Servici Nacional de Presons, es crea un Registre-Índex de la població reclusa, format per les fitxes de tots els reclusos a les presons, en les quals consten les circumstàncies particulars i la situació jurídica de cada un dels reclosos. 

    L'objectiu era, segons l'Orde d'1 de setembre de 1938 (BOE núm. 66, publicat el 4 de setembre de 1938), "facilitar la bona distribució del contingent i la seua encertada classificació". Els directors i Caps de les Presons havien de remetre les fitxes corresponents als reclusos que es trobaren en l'establiment del seu respectiu càrrec, sense ometre cap de les dades que en elles es consignara. Cada fitxa era autoritzada amb la firma del director o Cap i portava el segell de la Presó i la data d'eixida d'esta.


LA PRESÓ DE DONES (Casa particular).

Presó de dones, vivenda particular situada el carrer Major 49


    Durant la repressió franquista a Llíria vam tindre una presó de dones situada al Carrer Major núm. 49. Un habitatge particular, de tres plantes, que per la seua dimensió i estructura va ser convertida en presó de dones. L'habitatge era propietat de Maruja Domingo, la qual es va convertir en presonera.

    La presó estava custodiada pels “moros” i les dones allí internes van patir tots tipus d'humiliacions i vexacions, sent una presó massificada. Esta presó arribà a estar ocupada per 53 presoneres en un espai reduït.

A continuació us deixe la relació de dones i les fitxes d'empresonament que fins ara he pogut documentar per a la seua consulta:

RELACIÓ DE DONES:


        1. Amparo Potenciano Carbajal
        2. Amparo Ruiz March
        3. Asunción Cervera Porcella
        4. Concepción Asensi Fombuena
        5. Concepción Enguídanos Martínez
        6. Concepción Estellés Gomis
        7. Consuelo Domenech Alonso
        8. Flora Cervera Quilez
        9. Isabel Arruez Cervera
        10. Isabel Herrero Quiles
        11. Isabel Ortiz Solano
        12. Josefa Sabater Calvo
        13. Magadalena Cotanda Peris
        14. Magdalena Ibáñez Martin
        15. Maria Aliaga Sánchez
        16. Maria Domingo Cotanda
        17. Maria Rosa Cervera García
        18. Pilar Fabra Igual
        19. Purificación Cubells Silvestre


FITXES D'EMPRESONAMENT


Amparo Ruiz March


Asunción Cervera Porcella


Concepción Asensi Fombuena


Concepción  Enguídanos Martínez


Concepción Estelles Gomis


Consuelo Domenech Alonso


Flora Cervera Quilez

Isabel Arrué Cervera

Isabel Herrero Quiles


Isabel Ortiz Solano


Josefa Sabater Calvo


Magdalena Cotanda Peris

Magdalena Ibáñez Martin

Maria Aliaga Sánchez

Maria Domingo Cotanda

Maria Rosa Cervera García


Pilar Fabra Igual

Purificación Cubells Silvestre


Amparo Potenciano Carbajal






FONT:  Portal Pares, Registre-Índex de Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.