 |
| Crescencio Ferrando Fuster, quan tenia 21 anys |
Crescencio Ferrando Fuster, va nàixer a Llíria el 13 de juliol de 1912, al carrer Beateri, fill de Crescencio Ferrando Peñarrocha i de Rosa Fuster Zaragoza, sent els seus avis materns Terencio Fuster Balaguer i Micaela Zaragoza Fabra i els seus avis paterns Pascual Ferrando Monzó i Luisa Peñarrocha Falomir. Va ser l'últim de cinc germans, Lluís (1901), Dolors (1903), Josep Vicent (1906), Maria Presentació (1909) i Crescencio (1912).
Músic de professió, era conegut com el músic de Llíria, de la Unió Musical, apareix en la relació de músics que hi ha a la societat en concret en la dècada (1911-1920), va entrar a la banda quan era director Eduard Felip, que era republicà i tenia bones relacions amb els republicans de Llíria.
Ingressa a la Banda Municipal d'Albacete el 21 de desembre de 1932, quan tenia 20 anys. Tocava el Bombardí 1°, interí, cobrava un sou de 2.000 pessetes anuals.
Durant la Guerra Civil, va ser Capità de l'exèrcit republicà i Comissari Polític, abans de la revolta pertanyia a Esquerra Republicana. Durant la guerra, es va afiliar al PCE. Va pertànyer al Radi Nord del Partit Comunista d'Albacete, sent encarregat per l'organització de la vigilància dels depòsits de la CAMPS fins que l'agost de 1936 va marxar voluntari al front. Va marxar a Madrid, on va romandre fins que a l'octubre del 36 se'n va anar a València.
Els seus últims serveis els va prestar en la Brigada 49. Inscrit per ordre del Comandant Militar. Condemnat a mort pel delicte d'adhesió a la rebel·lió pel Tribunal Militar Territorial 1, en consell de guerra (Sumari 977, Caixa 14595 Orde 1, 1939, Albacete) va ser executat a les 05.30 hores en les tàpies del cementeri d'Albacete el 22/05/1940, tenia 27 anys i estava casat. Enterrat en la fossa general, pati 3r, fossa núm. 6 i 8, posteriorment va ser traslladat a l'Ossera.
(Foto de la boda del seu nebot Vicente Ferrando Benedito amb Maria de l'Encarnación Coronel Calero. En ella apareixen tres germans. La primera de la dreta és la seua germana Presentación Ferrando Fuster,al costat d'ella està el seu germà José Ferrando Fuster i la de l'esquerra, al costat del nuvi, és la germana Dolores Ferrando Fuster).
Un Llirià més, fins ara desconegut, que va sofrir la repressió.
Agrair a Vicente Ferrando Coronel la cessió de los fotos.
Fonts:
Arxiu General i Històric de Defensa, caixa 14595/10 / Manuel Ortiz Heras, Violència, conflictivitat i justícia a la província d'Albacete (1936-1950), 1994 / Llibre del Cementeri d'Albacete, Registre Civil de Llíria.
La vida musical albaceteña. La banda municipal de música (1911-1975). Tesis doctoral de Raquel Bravo Marín
