En iniciar-se la guerra civil, en 1936, el bàndol revoltat va crear els primers batallons de treballadors dependents d'unitats militars. El maig de 1937 Francisco Franco va signar un Decret pel qual es concedia el dret al treball als presoners de guerra i presos per delictes no comuns que va constituir la base per a l'establiment d'un doble sistema de treballs forçats:
1. En primer lloc un Sistema de Redempció de Penes pel Treball destinat a persones que havien sigut condemnades pels tribunals militars a penes de presó. Aquest sistema va ser creat en virtut d'una Ordre del Ministeri de Justícia de 7 d'octubre de 1938 i permetia als condemnats redimir dies de presó per dies de treball remunerat.2. En segon lloc un sistema de batallons de treballadors en els quals s'enquadrava a les persones classificades com desafectes a l'anomenat Moviment Nacional que, no obstant això, no havien rebut una condemna dels tribunals.
El juliol de 1937 es va crear la Inspecció de Camps de Concentració de Presoners. El sistema preveia la concentració dels opositors i desafectes en camps i depòsits de presoners on es duia a terme la seua classificació en dos grups:
El primer era el d'aquells que, després d'haver sigut acusats formalment d'un delicte, havien de ser jutjats pels tribunals militars.
El segon grup el formaven la resta, els presoners no processats judicialment però classificats com desafectes o afectes dubtosos, que eren destinats als batallons de treballadors. Aquests batallons van funcionar entre 1937 i 1940 sota la dependència directa de la Inspecció de Camps de Concentració de Presoners.
En 1940 els batallons de treballadors originaris van ser substituïts pels nous batallons disciplinaris de soldats treballadors. El seu origen es troba en l'Ordre del Ministeri de l'Exèrcit de 20 de desembre de 1939 sobre Servei Militar i Marina, que no reconeixia com a vàlid el servei militar prestat en l'exèrcit republicà durant la guerra civil. La mesura afectava a tots els homes pertanyents als reemplaçaments de 1936 a 1941, els expedients dels quals eren examinats per les Juntes de Classificació i Revisió de les Caixes de Recluta. Com que no es va considerar vàlid el seu període de servei militar, aquells que van ser considerats desafectes al nou règim van ser obligats a treballar durant un període de temps equivalent en els batallons disciplinaris com a soldats treballadors dins d'una estructura institucional que ara depenia de l'exèrcit.
El nou sistema era una continuació de l'antic, ja que els presos eren concentrats en els camps i depòsits de presoners, on es duia a terme la seua classificació, ara per la Prefectura de Camps de Concentració i Batallons de Treballadors, dependent del Ministeri de l'Exèrcit, que va substituir a la Inspecció de Camps de Concentració de Presoners. A més dels joves en edat militar classificats com desafectes per haver servit en l'exèrcit republicà, en els nous batallons disciplinaris es va enquadrar també als soldats desertors de l'exèrcit revoltat i als quals durant la guerra civil s'havien evadit a la zona republicana, als soldats republicans estrangers presos, als sancionats per la Fiscalia Superior de Taxes i als condemnats per consells de guerra a penes de treball.
Els batallons disciplinaris de soldats treballadors van romandre actius fins a desembre de 1942. Una Ordre del Ministeri de l'Exèrcit de 28 d'octubre de 1942 va establir que el 31 de desembre d'aquest any quedaria dissolta la Prefectura de Campos de Concentració i Batallons de Treballadors i que des del dia 15 d'aquest mateix mes el personal enquadrat en els batallons quedaria incorporat a les unitats de l'exèrcit en situació de servei militar actiu, a excepció dels penats i dels sancionats per la Fiscalia Superior de Taxes.
Per part seua, els batallons disciplinaris de soldats treballadors penats van estar formats exclusivament per persones que havien sigut condemnades pels tribunals o sancionades per la Fiscalia Superior de Taxes. Es van crear en 1941 i van subsistir fins a 1948. Va haver-hi huit d'aquests batallons dividits en dues agrupacions. La primera estava destinada a Ceuta i la segona en la Segona Regió Militar, que tenia la seua Capitania General a Sevilla, dedicades a tasques de fortificació i altres obres militars a banda i banda de l'Estret de Gibraltar. (Portal Pares).
Us deixe l'enllaç de l'Arxiu General Militar de Guadalajara on es poden consultar la relació de les persones que van estar en els batallons disciplinaris de tota Espanya, cal obrir l'enllaç on diu unitats disciplinàries 1920-2008. Arxiu General Militar de Guadalajara.
També us deixe l'enllaç de la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València on apareixen els valencians represaliats en Batallons de Treballadors Forçats. Base de dades valencians.
En Llíria van haver-hi 43 persones que van estar en el batallons disciplinaris, us deixe el llistat.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada