XARRADA SOBRE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA EN L'AULA DE CIUTADANIA 29/03/2021.

 

Us deixe l'enllaç a la xarrada que es va fer a l'Aula de Ciutadania sobre Memòria Històrica, amb motiu del Dia de record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura a la Comunitat Valenciana (28 de març). Va ser presentada per Nico Marco Pérez i moderada per Rafael Leonidas Benítez Giralt, oferint les següents conferències:

• -'La repressió franquista a Llíria: la causa general, el terror legal i els afusellats', a càrrec de Miguel Fernández Zaragozá, cap d'Estadística de l'Ajuntament de Llíria i investigador de la repressió franquista a Llíria, membre del Comissionat de Memòria Històrica de l'ajuntament de Llíria.
• -'Presentació dels projectes de patrimoni sobre Memòria Històrica', a càrrec de Miguel Sánchez Signes, arqueòleg municipal on es parlà de les exhumacions i identificacions de les restes de víctimes localitzades al Cementeri Municipal de Llíria, la rehabilitació del bloc de nínxols existent en el Cementeri Civil de Llíria i la seua adequació com a espai de Memòria Històrica o la restauració i posada en valor del refugi situat en el CEIP Sant Vicent.

Va comptar també amb la participació de Maria Navarro Giménez, presidenta de l'Associació de les víctimes del franquisme de la fosa 126 de Paterna.

Accés a la xarrada.

EUGENIO MONTESINOS CINTERO. UNA VÍCTIMA MÉS DE LA GUERRA CIVIL.

Eugenio Montesinos Cintero va morir l'11/08/1938, a les 15.00 hores, a l'edat de 63 anys; sent la causa de defunció explosió de bomba. Casat en primeres núpcies amb Miguela Llopis Faubel, natural de Llíria, de la qual tenia una filla Vicenta; i en el segon matrimoni amb Maria Pamblanco Serra, natural del El Villar. De professió fuster, residia en la plaça de la República 65 (hui plaça Major), on estava, segons informen algunes fonts orals, l'anomenat "Café de Izquierdo".

Va ser membre de la Comissió Gestora de Passaports l'any 1936, apareixent en la Causa General en l'informe emés per l'alcalde a data 3 de gener de 1943.

Eugenio Montesinos va morir per les ferides produïdes per l'explosió d'una bomba. Com sabem, Llíria només va patir un bombardeig per part de l'exèrcit franquista per la zona de l'estació, no causant víctimes. Les úniques víctimes que estan documentades són aquelles que es van produir a conseqüència dels bombardejos que va patir el camp d'aviació, sent les persones mortes Gaspar Falomir Alcaide i Àngel Falomir Navarro. Per tant, podem afirmar, que la seua defunció no va ser conseqüència d'un bombardeig.

Esperem poder avançar en la investigació i aportar més dades sobre les circumstàncies reals per les quals es va produir la seua defunció. El que si està clar, és que Eugenio va ser una víctima més de la Guerra Civil a Llíria, i que no es tenia documentada.

"LOS LIBERTOS CONDICIONALES DEL FRANQUISMO": VEÏNS I VEÏNES DE LLÍRIA QUE VAN ESTAR A LA PRESÓ I SE'LS VA RECONÉIXER LA LLIBERTAT CONDICIONAL.

Ús deixe un interessant article publicat per Francisco Moreno Sáez, en la pàgina Arxiu de la Democràcia de la Universitat d'Alacant, on parla de la presó atenuada, la llibertat condicional, les Juntes de Llibertat vigilada i de la llibertat definitiva. Article complet.

En ell, es defineix molt bé que era la llibertat condicional dels presos del franquisme i em serveix de documentació perquè entengueu l'informe que us adjunte. Consultant en l'arxiu municipal varem trobar un informe emés per l'Ajuntament, de data 8 d'octubre de 1943, on es detallen “la relación de los libertos condicionales que han remitido el parte de su situación personal, correspondientes al mes de Septiembre del año en curso”. En aquest informe es detallen les persones, veïns i veïnes de Llíria, que estigueren a la presó i que a aquesta data es trobaven en llibertat condicional. Crida l'atenció, en analitzar el citat informe, que vam tindre veïns i veïnes de Llíria en totes les presons de València, i en presons d'altres províncies d'Espanya, (Valladolid, Astorga, Terol, Saragossa, Múrcia, Madrid, Lleida, etc.). Destacar que en el dit informe es fa referència a cinc dones veïnes de Llíria, que es trobaven a la presó provincial de dones i a la presó provincial de Murcia. Totes persones molt conegudes, entre ells l'avi de la meua dona. Pel seu valor documental transcric el citat informe. Agrair com sempre a Carles Asensi pel seu treball en l'arxiu i facilitar-me la documentació sol·licitada. Per a la consulta de l'informe les referències són: AMLL 317-3SNA i AMLL 317-3SNB.

BATALLONS DE TREBALLADORS. BATALLONS DISCIPLINARIS DE SOLDATS TREBALLADORS. BATALLONS DISCIPLINARIS DE SOLDATS TREBALLADORS PENATS.

En iniciar-se la guerra civil, en 1936, el bàndol revoltat va crear els primers batallons de treballadors dependents d'unitats militars. El maig de 1937 Francisco Franco va signar un Decret pel qual es concedia el dret al treball als presoners de guerra i presos per delictes no comuns que va constituir la base per a l'establiment d'un doble sistema de treballs forçats:

1. En primer lloc un Sistema de Redempció de Penes pel Treball destinat a persones que havien sigut condemnades pels tribunals militars a penes de presó. Aquest sistema va ser creat en virtut d'una Ordre del Ministeri de Justícia de 7 d'octubre de 1938 i permetia als condemnats redimir dies de presó per dies de treball remunerat.

2. En segon lloc un sistema de batallons de treballadors en els quals s'enquadrava a les persones classificades com desafectes a l'anomenat Moviment Nacional que, no obstant això, no havien rebut una condemna dels tribunals. 

El juliol de 1937 es va crear la Inspecció de Camps de Concentració de Presoners. El sistema preveia la concentració dels opositors i desafectes en camps i depòsits de presoners on es duia a terme la seua classificació en dos grups:

El primer era el d'aquells que, després d'haver sigut acusats formalment d'un delicte, havien de ser jutjats pels tribunals militars.

El segon grup el formaven la resta, els presoners no processats judicialment però classificats com desafectes o afectes dubtosos, que eren destinats als batallons de treballadors. Aquests batallons van funcionar entre 1937 i 1940 sota la dependència directa de la Inspecció de Camps de Concentració de Presoners.

AMADEO FALOMIR SILVESTRE. EXILIAT A ALGÈRIA.

AMADEO FALOMIR SILVESTRE, va nàixer l'11/02/1891 a Llíria, conegut com a “Amadeo el Plater”, va ser President Local d'Esquerra Republicana a Llíria formant part del comité revolucionari que va constituir-se el 6/8/36. El març de 1939 es va exiliar a Algèria, passant per diferents camps de concentració fins a recalar en el camp de concentració de Suzzoni (Boghar) on va morir el 17 de gener de 1942,a l'edat de 51 anys, tres anys després d'haver-se exiliat a conseqüència de les males condicions d'habitabilitat, insalubritat i fam que van patir en el camp de concentració. Una víctima més de la repressió a Llíria.

(Les fotos han sigut facilitades per la família Falomir).

Soterrar d'Amadeo Falomir

ARTICLE D'OPINIÓ: LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME.

Molt es parla en els mitjans de comunicació i en els fòrums polítics de les víctimes del franquisme, però com a ciutadans i ciutadanes, i sobretot, com a societat, no tenim clar qui són les víctimes del franquisme. La majoria entenem com a víctimes del franquisme aquelles que van ser afusellades i que es troben en cunetes o en fosses comunes, però el concepte de víctima del franquisme és molt més ampli.

La Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, diferència entre dos tipus de “Víctimes”: les víctimes directes i les indirectes.

Són víctimes directes, totes les persones que, en el territori de l'actual Comunitat Valenciana, hagen patit danys individualment o col·lectivament, inclusivament lesions físiques o mentals, sofriment emocional, pèrdues financeres o menyscapte substancial dels seus drets fonamentals i llibertats públiques, a conseqüència d'accions o omissions que violen les normes internacionalment reconegudes relatives als drets humans durant el període que abasta la Guerra Civil i la Dictadura Franquista fins a l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola de 1978. Considerant-se també víctimes directes els valencians i valencianes que hagen patit les mateixes circumstàncies fora del territori de l'actual Comunitat Valenciana.

Són víctimes indirectes, els familiars fins a tercer grau, cònjuge o persona lligada per anàloga relació d'afectivitat i les persones que hagen patit danys en intervindre per a prestar assistència a víctimes en perill o per a impedir la victimització.

"VILLA ÀNGELES". HOSPITAL MILITAR DE PRESONERS DEL BÀNDOL REVOLTAT (1938-1939).

Villa Angeles

Luis Martí Ferrando en el seu llibre “Història de la ciutat” fa referència en el Tom III, pàgina 205, de l'arribada de Julio Ganzo Mediavilla, Capità de l'Exèrcit Republicà a la ciutat de Llíria i quines van ser les seues actuacions, entre elles la creació de l'Hospital Militar per a presoners del bàndol revoltat en el que hui és “Villa Àngeles” per a documentar aquesta informació transcric literalment el publicat:

“El 5 de agosto de 1938 llega a Liria, el Capitán del Ejercito Republicano Julio Ganzo Mediavilla, natural de Mahón (Mallorca), personaje con destacada actuación en el final de la guerra en nuestra ciudad, apoderándose de la Comandancia Militar roja con el armamento, vestuario y documentación existente en la misma (...).”

“El Sr. Ganzo, en carta que me dirigió el 19 de marzo de 1968, me notificaba :”.... siendo yo Capitán del Ejercíto leal a la República, llamado vulgarmente”Ejército Rojo”,fui destinado a Liria, como Jefe de los 3 Batallones de Fortificación destacados en esa Ciudad. Estos batallones estaban compuestos por el personal técnico de fortificaciones, Vigilantes del Cuerpo de Prisioneros y Trabajadores, que eran prisioneros de guerra y políticos. (...) y me informa el Sr. Ganzo: “Me adueñé por viva fuerza de un edificio para convertirlo en Hospital de los Prisioneros, que hasta entonces no disponían de nada semejante. Suprimí los malos tratos que recibían, les mejoré la comida, les facilité tabaco y les puse un horario humano de trabajo. Les permití que en el Hospital, un sacerdote preso, dijera misa todos los domingos y días festivos, porque entendía que la norma de un republicano era imponer la libertad y no la tiranía.”

MARIO BLAT CIVERA.

MARIO BLAT CIVERA va nàixer a Llíria el 27 de maig de 1908. Fill d'Enrique Blat i d'Elvira Civera, va ser afusellat en el cementeri de Llíria el 21/04/1939 junt a sis veïns més de la localitat. Tenia 30 anys, era fadrí i mecànic de professió.

Mario Blat va començar els seus estudis de batxillerat com a intern en el col·legi dels Jesuïtes de València, tenint assignat el número 300 com a alumne. Als seus 15 o 16 anys ja disposava d'un bagatge d'idees més pròximes als ideals republicans, una visió de la societat més democràtica i popular.

Afiliat al partit d'Esquerra Republicana, va marxar voluntari al front de Terol i és nomenat Tinent de Campanya de l'Arma d'Enginyers, especialitat Sapadors, amb destinació al quadre eventual de l' Agrupació Autónoma de l'Ebre (D.O. del Ministeri de Defensa Nacional, Barcelona, 13/05/1938, núm. 114). En el front va fer de mestre i es va encarregar d'ensenyar a llegir i escriure als soldats analfabets.

Acabada la guerra, Mario Blat es trobava en Portaceli i, juntament amb els seus amics, desconeixia que havia finalitzat la guerra, per la qual cosa va tornar al seu domicili (Maria Agustí Gómez en la revista Lauro 12, pàgina 59). Quan el 3 d'abril de 1939 va arribar a la seua casa, Mario va marxar al trinquet per a veure als seus amics amb els quals jugava a la pilota valenciana, recriminant-li una familiar que no isquera de casa. Aquest va contestar que no tenia res a amagar perquè no tenia les mans tacades de sang.

LLIRIÀ AL CAMP DE CONCENTRACIÓ FRANQUISTA D'URDUÑA.

Segons les dades que figuren en el certificat de defunció, el 12/07/1939, va morir en el camp de concentració d'Urduña (Biscaia), FRANCISCO ARNAL LLABATA, veí de Llíria, 22 anys, fill de Francisco Arnal i Maria Llabata.

Ara bé, consultat el Registre Civil de Llíria, ens trobem que en data 16 de març de 1916, es procedeix a la inscripció del naixement d'un xiquet amb el nom de Francisco Arnau Llabata, sent el dia de naixement el 15/03/1916, fill de Francisco Arnau Zapata, natural de Gàtova, de 38 anys, i de Maria Ignacia Llabata Sabater, natural de Llíria, de 48 anys, sent el domicili de naixement al carrer Cabanilles.

Per tant, deduïm que el nom correcte és FRANCISCO ARNAU LLABATA, sent l'edat de defunció de 23 anys. Òbviament les dades que figuren en el certificat de defunció poden estar alterades, ja que moltes vegades, com és en aquest cas, és feien mitjançant ofici dirigit al jutjat pel capità cap del camp de concentració.

El que no queda dubte és que és un veí de Llíria el qual va estar reclòs en un camp de concentració franquista, en aquest cas el d'Urduña i que va morir en aquest, ampliant la llista de veïns de Llíria que van morir a causa de la repressió franquista en altres municipis, us adjunte l'esquema. Qui estiga interessat de com era el camp de concentració i les condicions de vida, us deixe aquest enllaç: Camp de concentració d'Urduña.

LLOC	TOTAL
Afusellats a Paterna Afusellat a Lleó Mort a la presó cel·lular de València Mort a la presó de Santa Maria del Puig Mort al camp de concentració d'Urduña TOTAL	8 1 1 1 1 12

LLIRIANS EN CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS.

El 5 de maig és el ‘Dia d'Homenatge als espanyols deportats i morts en Mauthausen i en altres camps i a totes les víctimes del nazisme d'Espanya’, instaurat pel Govern d'Espanya, a semblança d'altres països europeus. El 5 de maig de 1945 va ser alliberat pels aliats el camp de concentració de Mauthausen - Gusen, a Àustria, on prop de 8.000 espanyols van patir l'horror de l'extermini nazi, la majoria exiliats republicans que van abandonar Espanya al final de la Guerra Civil. D'acord amb aquestes dades, un total de 655 deportats i deportades procedents de 220 municipis valencians van passar per aquests centres d'internament i extermini.

EL REFUGI DEL COL·LEGI SANT VICENT.

Entrades al refugi

El refugi del col·legi Sant Vicent té unes dimensions d'uns 100 metres de galeria, una altura d'1,70 metres i una amplària de 0,90 a 1 metre. Compta amb quatre entrades, tres que donen a la part interior del col·legi (Vegeu foto) i la quarta que dona al Carrer Sant Vicent. El refugi està inacabat, ja que la idea era habilitar una entrada més però no es van completar. La principal característica és que està excavat en la pedra amb pic i pala, es poden apreciar les mateixes en les parets, pel fet que el terreny en aquesta zona és fàcil de treballar. El mateix es troba a una profunditat de 8 metres sota els dos edificis principals i s'estima que va començar a construir-se a principis de l'any 1938.

VEÏNS DE LLÍRIA QUE VAN MORIR A CONSEQÜÈNCIA DEL BOMBARDEIG DEL CAMP D'AVIACIÓ.

Antiga torre i refugi del camp d'aviació

Com diu José Romero en el seu blog https://guerracivillliria.blogspot.com/ en la població de Llíria només va haver-hi un bombardeig de l'exèrcit franquista. Va ser una incursió d'un avió que bombardejà l'estació de la RENFE i una bomba de xicotet calibre va caure en el corral de la casa hui número 6 del carrer del Pic, causant destrosses, però no víctimes. Altres bombes van caure en l'horta, en la partida de Barbasèquia (...).

On sí que va haver-hi bombardejos va ser en el camp d'aviació, situat en les partides de Carrases-Aljub del Val i Camí de la Iessa, en la actualitat ja no existeix, ja que s'ha urbanitzat tota la zona i ha desaparegut fins la torre que encara quedava.

L'aeròdrom va patir tres bombardejos, el primer va ser el dia 26 de juny de 1938, el segon el dia 30 de juny de 1938 i el tercer l'11 de juliol de 1938.

MILITARS REPUBLICANS ATESOS A L'HOSPITAL DE SANG DE LLÍRIA.

Des de l'inici de la guerra fins a 1937 la sanitat a València estava en mans dels partits polítics, sindicats i comités obrers. Per això, durant l'etapa “revolucionària” de la guerra (juliol-desembre de 1936) van proliferar abundants hospitals.

A València, el control polític de la sanitat corresponia al Comité Executiu Popular i no al Ministeri de Treball, Sanitat i Previsió, que no tenia competències a la ciutat. Una de les primeres comeses del Govern quan es va traslladar a València va ser prendre el control per a guanyar la guerra, en matèria sanitària implicava frenar la proliferació de centres sanitaris per l'alt cost econòmic que suposaven.

A través de l'Ordre del Ministeri de Guerra de 23 de gener de 1937 es va procedir a la confiscació de tots els hospitals de sang amb una capacitat superior als 300 llits, els quals passaven a estar baix control militar i passaren de denominar-se “Hospitals de Sanitat Militar”, com a exemple tenim l'Hospital Militar de Llíria, situat en el Col·legi Sant Vicent i que serà objecte d'estudi en una altra entrada.

Aquesta Ordre suposava el tancament dels hospitals de sang, els quals van desaparéixer al llarg de 1937 per motius econòmics i aquells que van tindre una capacitat superior als 300 llits van passar a convertir-se en hospitals militars.

(Font: Garcia Ferrandis, Xavier i Munayco Sánchez, A. J.: L'evolució de la Sanitat Militar a València durant la Guerra Civil (1936-1939).

RELACIÓ DE PRESOS ALS QUALS SE'LS CONCEDEIX LA LLIBERTAT CONDICIONAL, AMB DESTERRAMENT O SENSE , RECLOSOS A LA PRESÓ DEL REMEI I DEL PARTIT (Biblioteca l'Almodí).

Abans d'explicar el procés de cerca i documentació, crec convenient explicar una mica com era el procés per a l'obtenció de la llibertat condicional. Per a obtindre la llibertat condicional La Junta de Disciplina de cada presó -que formaven el director, el cap de Serveis, el metge, el mestre, el capellà o la religiosa de major importància emetia un informe valorant la conducta de cada pres que aspirava a la llibertat condicional o a la commutació de la pena, establint si havia observat bona conducta durant la seua estada allí, si estava o no subjecte a altres responsabilitats, si posseïa instrucció religiosa i preparació cultural, quina era la pena redimida fins llavors, quan compliria la quarta part de la pena, on fixaria la seua residència i quan quedaria extingida la condemna, afegint els informes de Falange, Guàrdia Civil i Ajuntament en el cas de la llibertat condicional, amb desterrament o sense. Però aquest expedient de commutació o llibertat condicional no es posava en marxa fins al cap de la sentència del Consell de Guerra.

HOSPITAL MILITAR DE LLÍRIA. RELACIÓ DE MORTS (1938-1939)

Col·legi Sant Vicent, antic Hospital Militar

L'Hospital Militar de Llíria es va situar en el que hui és el Col·legi Sant Vicent. Segons indica José Romero en el seu blog laguerracivillliria, “l'Hospital Militar de Llíria va començar a estar habilitat en començar l'ofensiva de Llevant, a partir del mes de febrer de 1938, ja que en aquestes dates el Grup Escolar es va tancar, ja que molts mestres van ser cridats a files. Si valorem que en campanya de cada mort solien produir-se de 7 a 8 ferits, no és exagerat aventurar que el total d'interns en el temps que va estar obert l'Hospital s'atengueren entre 900 i 1000 ingressats, sense comptar als que també s'atenia que no eren militars”.

Per a documentar la relació de morts s'han consultat els Toms 41 i 42, Llibre de Defuncions, del Registre Civil de Llíria. La primera defunció es produeix el 8/07/1938 sent el difunt, Alfredo Adan del Campo, natural d'Algemesí, 19 anys, i l'última el 24/04/1939, quan ja havia finalitzat la guerra, sent el difunt Ricardo González Canales, natural de Font Palmera, Còrdova, 18 anys, Requetè. El període on més defuncions trobem és el mes d'agost de 1938 amb un total de 50, sent el total de defuncions de 114.

ELS AFUSELLAMENTS, TÀPIA O CORRAL DEL CEMENTERI?

Molts dels qui llisquen aquest article, entre els quals m'incloc i molts dels meus companys, vam defensar la teoria que els afusellaments es realitzaven en la tàpia del cementeri que dona a la via del tren. Algunes fonts orals així ho afirmaven.

Amb el pas del temps, i a mesura que avançaven les investigacions de com va ser la repressió a Llíria, aquesta teoria va anar perdent pes, no tenia clar que els afusellaments es realitzaren un una zona on passava el tren, sense accés directe al cementeri, tampoc s'aprecien senyals de trets en les parets. A això es va unir que algunes fonts orals indicaven que aquells que van presenciar els afusellaments (obligats), ho feien dins del cementeri. A més, amb les dues campanyes d'exhumacions que s'han dut a terme, ens reafirmava en la teoria que la zona d'afusellaments no havia d'estar molt lluny de les fosses.

ARTICLE SOBRE LA REPRESSIÓ:

En aquest article analitzarem tot el procés de la repressió franquista, des de la Causa General, que va ser l’intent més ambiciós del règim per provar i documentar l’anomenat “terror rojo” sota l’aparença d’una investigació exhaustiva i rigorosa, al període anomenat “terror legal”, que coincideix amb els afusellaments massius precedits de consells de guerra sumaríssims amb què el règim intentà donar una aparença de legalitat a la repressió. També, com s’organitzava la dita repressió a través dels consells de guerra i de les presons com a centres oficials de retenció fins a arribar al pas últim i definitiu, l’afusellament. Ens centrarem a documentar com afectà la repressió a Llíria, amb la relació de les persones que hi van ser afusellades, també els afusellats de Llíria en altres municipis i els qui van morir a la presó del Remei, que també formen part dels represaliats del règim franquista.

Llegir article.....

-----------------------------------------------------------------------