Molt es parla en els mitjans de comunicació i en els fòrums polítics de les víctimes del franquisme, però com a ciutadans i ciutadanes, i sobretot, com a societat, no tenim clar qui són les víctimes del franquisme. La majoria entenem com a víctimes del franquisme aquelles que van ser afusellades i que es troben en cunetes o en fosses comunes, però el concepte de víctima del franquisme és molt més ampli.
La Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, diferència entre dos tipus de “Víctimes”: les víctimes directes i les indirectes.
Són víctimes directes, totes les persones que, en el territori de l'actual Comunitat Valenciana, hagen patit danys individualment o col·lectivament, inclusivament lesions físiques o mentals, sofriment emocional, pèrdues financeres o menyscapte substancial dels seus drets fonamentals i llibertats públiques, a conseqüència d'accions o omissions que violen les normes internacionalment reconegudes relatives als drets humans durant el període que abasta la Guerra Civil i la Dictadura Franquista fins a l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola de 1978. Considerant-se també víctimes directes els valencians i valencianes que hagen patit les mateixes circumstàncies fora del territori de l'actual Comunitat Valenciana.
Són víctimes indirectes, els familiars fins a tercer grau, cònjuge o persona lligada per anàloga relació d'afectivitat i les persones que hagen patit danys en intervindre per a prestar assistència a víctimes en perill o per a impedir la victimització.
Com es desprèn de les definicions anteriors, les víctimes del franquisme són tant les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista, com aquelles que es van exiliar per causa de la Guerra Civil i de la Dictadura Franquista en defensa dels drets i llibertats democràtiques; també aquelles que en la seua lluita pels drets i llibertats van ser obligades a fer treballs forçosos, van patir el confinament, tortures, violència sexual, escarn públic i, en molts casos, la mort en els camps d'extermini i concentració, les que van participar en la guerrilla antifranquista en defensa del govern legítim de la Segona República Espanyola i per la recuperació de la democràcia; les que van patir la repressió per l'exercici de les seues llibertats i idees polítiques, religioses o per la seua orientació sexual, identitat de gènere, situació familiar o per la seua diversitat funcional; les que van exercir càrrecs i ocupacions o treballs públics durant la Segona República i que van ser represaliades; les que van patir privació de llibertat o de béns i per la defensa de la Segona República o per la seua resistència al règim franquista dirigida al restabliment d'un règim democràtic, els xiquets i xiquetes nounats sostrets i entregats en adopció sense autorització dels seus progenitors i, també, les persones reprimides per la seua defensa, ús, promoció o ensenyament de la llengua valenciana.
També tenen la consideració de víctimes del franquisme aquells col·lectius, grups o sectors socials o professionals, científics, artístics i culturals que van patir una específica repressió col·lectiva. Els que van patir repressió en qualsevol de les seues formes per defensar la llengua i la cultura valenciana, utilitzar-la socialment, difondre-la o ensenyar-la; també els partits polítics, sindicats, lògies maçòniques, moviment feminista i agrupacions culturals represaliades pel franquisme, així com les minories ètniques, lingüístiques i religioses que van ser represaliades.
LA DONA COM A DOBLE VÍCTIMA.
He de fer especial menció al paper singular que van tindre les dones en aquestes lluites i sofriments, per ser subjectes actius en la vida intel·lectual, professional, política i sindical del nostre país. Durant la Guerra Civil i la Dictadura, les dones van patir humiliacions, vexacions, violacions, persecució, violència o càstigs per la seua activitat pública o política, pel fet de ser dones o per haver sigut mares, companyes o filles de perseguits, represaliats o assassinats. També van ser represaliades per haver intentat exercir el seu dret al lliure desenvolupament personal i haver transgredit els límits de la feminitat tradicional. I, per això, espere que el nou avantprojecte de Llei de Memòria Històrica Estatal tinga en compte el paper actiu de les dones per la lluita de la democràcia i els valors de llibertat, igualtat i solidaritat.
Per a finalitzar hem de tindre clar que totes les víctimes del franquisme tenen dret a la VERITAT, és a dir, a saber la realitat sobre l'abús que han patit, incloent-hi la possibilitat d'identificar als responsables d'aquests fets, les causes que van originar tals violacions i, de ser el cas, la sort final i el lloc on es troben les persones desaparegudes de manera forçada. Elles han de tindre el reconeixement pertinent per part de les institucions, promovent les actuacions necessàries per a restituir la dignitat de les víctimes del franquisme. La de TOTES.
JUSTÍCIA, VERITAT I REPARACIÓ.
(Miquel Fernández i Zaragozá)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada