MARIO BLAT CIVERA.

MARIO BLAT CIVERA va nàixer a Llíria el 27 de maig de 1908. Fill d'Enrique Blat i d'Elvira Civera, va ser afusellat en el cementeri de Llíria el 21/04/1939 junt a sis veïns més de la localitat. Tenia 30 anys, era fadrí i mecànic de professió.

Mario Blat va començar els seus estudis de batxillerat com a intern en el col·legi dels Jesuïtes de València, tenint assignat el número 300 com a alumne. Als seus 15 o 16 anys ja disposava d'un bagatge d'idees més pròximes als ideals republicans, una visió de la societat més democràtica i popular.

Afiliat al partit d'Esquerra Republicana, va marxar voluntari al front de Terol i és nomenat Tinent de Campanya de l'Arma d'Enginyers, especialitat Sapadors, amb destinació al quadre eventual de l' Agrupació Autónoma de l'Ebre (D.O. del Ministeri de Defensa Nacional, Barcelona, 13/05/1938, núm. 114). En el front va fer de mestre i es va encarregar d'ensenyar a llegir i escriure als soldats analfabets.

Acabada la guerra, Mario Blat es trobava en Portaceli i, juntament amb els seus amics, desconeixia que havia finalitzat la guerra, per la qual cosa va tornar al seu domicili (Maria Agustí Gómez en la revista Lauro 12, pàgina 59). Quan el 3 d'abril de 1939 va arribar a la seua casa, Mario va marxar al trinquet per a veure als seus amics amb els quals jugava a la pilota valenciana, recriminant-li una familiar que no isquera de casa. Aquest va contestar que no tenia res a amagar perquè no tenia les mans tacades de sang.

Mario va ser detingut durant les primeres hores de la nit i tancat a la presó del Partit, el que hui és la biblioteca de l'Almodí. El dia 10, el Consell Permanent número 3 de Llíria, en procediment sumaríssim núm. 217, Caixa 19573, Ordre 4, va ser condemnat a mort per adhesió a la rebel·lió.

Va ser la seua germana Elvira Blat, amb gran força i enteresa, la que va haver d'afrontar la dolorosa acció d'identificar el cadàver del seu germà del “montó” i recollir-lo. Mario Blat va ser enterrat dignament en un nínxol familiar a les 23.30 hores, en la més absoluta clandestinitat, i sent present, segons informa la família, una persona profundament catòlica. És precisament aquest fet el que ratifica que l'assassinat de Mario Blat va ser una venjança injusta per part dels veïns franquistes, com moltes de les quals van ocórrer durant la repressió franquista.

Qui vulga saber més de la vida de Mario Blat Civera, els recomane que lligen el llibre “L'atzarosa vida d'Enrique Blat. Un empresari republicà del Camp de Túria (1879-1951)", dels autors Joan J. Adrià, Josep M. Jordán i Ramiro Reig.

Finalment, us deixe la carta que va escriure Mario Blat als seus familiars abans de ser afusellat, un escruixidor document on es constata la seua qualitat humana i on perdona a aquells que el van denunciar per venjança. De fet, aquesta carta comença amb aquesta frase:

"Voy a morir, a nadie guardo rencor" (...)

(La foto, la carta i la informació han sigut facilitades per les nebodes de Mario Blat).