diumenge, 10 de desembre del 2023

LLISTAT ENLLAÇOS PUBLICACIONS FETES SOBRE LA REPRESSIÓ A LLÍRIA.

 









AFUSELLATS A LLÍRIA (Cementeri).

AFUSELLATS I MORTS DE LLIRIA EN ALTRES MUNICIPIS.

MORTS A LA PRESÓ DEL REMEI (PRESÓ PROVISIONAL)


Enllaç a la publicació:


  1. https://laveudelliria.com/miguel-fernandez-la-repressio-franquista-la-causa-general-terror-legal-i-els-afussellats-a-lliria/


  1. https://larepressioalliria.blogspot.com/search?q=crescencio


  1. https://larepressioalliria.blogspot.com/2023/05/lliria-al-camp-de-concentracio.html


PERSONES QUE VAN ESTAR EMPRESONADES DE LLÍRIA I QUE VAN OBTINDRE LA LLIBERTAT CONDICIONAL.


Enllaç a la publicació:


  1. https://larepressioalliria.blogspot.com/2023/05/los-libertos-condicionales-del_10.html


PERSONES EMPRESONADES EN LES PRESONS DE LLÍRIA.


Enllaç a la publicació:


  1. https://laveudelliria.com/maria-agusti-lesglesia-del-remei-de-convent-trinitari-a-preso-franquista/


CAMPS DE TREBALL FORÇAT DE BOURGA I COLOMB-BECHAR (ARGÈLIA).

Enllaç a la publicació:


  1. Base de dades


PERSONES DESTERRADES A LLÍRIA.


Enllaç a la publicació:


  1. https://larepressioalliria.blogspot.com/search?q=desterrats


CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS.


Enllaç a la publiació:


  1. https://larepressioalliria.blogspot.com/search?q=nazis


ESQUEMA GENERAL DELS RECLUSOS QUE VAN OBTINDRE LA LLIBERTAT CONDICIONAL, AMB DESTERRAMENT O SENSE, EN LES PRESONS DE LLÍRIA.


Enllaç a la publicació:


  1. https://larepressioalliria.blogspot.com/2023/05/relacio-de-presos-als-quals-sels.html


VEÏNS DE LLÍRIA QUE VAN ESTAR EN ELS BATALLONS DISCIPLINARIS


Enllaç a la publicació:


  1. https://larepressioalliria.blogspot.com/search?q=batallons


L'EXILI


Enllaç a la publicació:


  1. https://laveudelliria.com/paco-rozalen-els-exiliats-a-lliria/


PERSONES QUE VAN MORIR A L'HOSPITAL MILITAR DE LLÍRIA.


Enllaç a la publicació:


  1. https://larepressioalliria.blogspot.com/2023/05/hospital-militar-de-lliria-relacio-de.html


PERSONES QUE VAN MORIR A CONSEQÜÈNCIA DEL BOMBARDEIG DEL CAMP D'AVIACIÓ.


Enllaç a la publicació:


  1. https://larepressioalliria.blogspot.com/2023/05/veins-de-lliria-que-van-morir.html



PÀGINES D'INTERÉS:

https://larepressioalliria.blogspot.com/

https://www.facebook.com/larepressioalliria

dimarts, 31 d’octubre del 2023

ARTICLE D'OPINIÓ: 31 D'OCTUBRE, DIA DEL RECORD DE LES VÍCTIMES DE LA GUERRA D'ESPANYA I LA DICTADURA.



    El 5 d'octubre de 2022, el Senat va aprovar de manera definitiva la Llei de Memòria Democràtica que estableix el 31 d'octubre, data d'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978, com a Dia del Record de les Víctimes de la Guerra d'Espanya i la Dictadura. El dia 31 d'octubre es configura, doncs, com el dia del record de totes les víctimes.

    La Llei de Memòria Democràtica estableix el reconeixement a “totes les víctimes”. Cal recordar que unes víctimes van ser reconegudes i van rebre honors de coneixement públic; hi ha una clara diferència entre "los caìdos por Dios y la Patria”, ja que les seues famílies van obtindre beneficis, privilegis, càrrecs polítics, estancs, administracions de loteria, etc., mentre que les altres víctimes van ser injustament i deliberadament silenciades i oblidades. Amagades entre les històries oficials com una massa sense rostre. Víctimes silenciades que van cometre el delicte de defensar la llibertat, la democràcia i la justícia social des de formacions polítiques democràtiques, sindicats o organitzacions de lliure pensament. Víctimes que van patir la violència i la desraó.

    Però sabem quines van ser les víctimes del franquisme?. A continuació us deixe l'article que vaig publicar i que es fica en context de quines van ser aquestes víctimes:

    “Molt es parla en els mitjans de comunicació i en els fòrums polítics de les víctimes del franquisme, però com a ciutadans i ciutadanes, i sobretot, com a societat, no tenim clar qui són les víctimes del franquisme. La majoria entenem com a víctimes del franquisme aquelles que van ser afusellades i que es troben en cunetes o en fosses comunes, però el concepte de víctima del franquisme és molt més ampli.

    La Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, diferència entre dos tipus de “Víctimes”: les víctimes directes i les indirectes.

    Són víctimes directes totes les persones que, en el territori de l'actual País Valencià, hagen patit danys individualment o col·lectivament, inclusivament lesions físiques o mentals, sofriment emocional, pèrdues financeres o menyscapte substancial dels seus drets fonamentals i llibertats públiques, a conseqüència d'accions o omissions que violen les normes internacionalment reconegudes relatives als drets humans durant el període que abasta la Guerra d'Espanya i la Dictadura Franquista fins a l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola de 1978. Considerant-se també víctimes directes els valencians i valencianes que hagen patit les mateixes circumstàncies fora del territori de l'actual País Valencià.

    Són víctimes indirectes els familiars fins a tercer grau, cònjuge o persona lligada per anàloga relació d'afectivitat, així com les persones que hagen patit danys en intervindre per a prestar assistència a víctimes en perill o impedir la victimització.

    Com es desprèn de les definicions anteriors, les víctimes del franquisme són tant les persones desaparegudes durant la Guerra d'Espanya i la Dictadura Franquista, com aquelles que es van exiliar per causa de la Guerra d'Espanya i de la Dictadura Franquista en defensa dels drets i llibertats democràtiques; també aquelles que en la seua lluita pels drets i llibertats van ser obligades a fer treballs forçosos van patir el confinament, tortures, violència sexual, escarn públic i, en molts casos, la mort en els camps d'extermini i concentració. També les que van participar en la guerrilla antifranquista en defensa del govern legítim de la Segona República Espanyola i per la recuperació de la democràcia; aquelles que van patir la repressió per l'exercici de les seues llibertats i idees polítiques, religioses o per la seua orientació sexual, identitat de gènere, situació familiar o per la seua diversitat funcional; les que van exercir càrrecs i ocupacions o treballs públics durant la Segona República i que van ser represaliades; les que van patir privació de llibertat o de béns per la defensa de la Segona República o per la seua resistència al règim franquista dirigida al restabliment d'un règim democràtic, els xiquets i xiquetes nounats sostrets i entregats en adopció sense autorització dels seus progenitors i, també les persones reprimides per la seua defensa, ús, promoció o ensenyament de la llengua valenciana.

    També tenen la consideració de víctimes del franquisme aquells col·lectius, grups o sectors socials, professionals, científics, artístics i culturals que van patir una específica repressió col·lectiva. Els que van patir repressió en qualsevol de les seues formes per defensar la llengua i la cultura valenciana, utilitzar-la socialment, difondre-la o ensenyar-la; també els partits polítics, sindicats, lògies maçòniques, moviment feminista i agrupacions culturals represaliades pel franquisme, així com les minories ètniques, lingüístiques i religioses que van ser represaliades.


LA DONA COM A DOBLE VÍCTIMA.

    He de fer especial menció al paper singular que van tindre les dones en aquestes lluites i sofriments, per ser subjectes actius en la vida intel·lectual, professional, política i sindical del nostre país. Durant la Guerra d'Espanya i la Dictadura, les dones van patir humiliacions, vexacions, violacions, persecució, violència o càstigs per la seua activitat pública o política, pel fet de ser dones o per haver sigut mares, companyes o filles de perseguits, represaliats o assassinats. També van ser represaliades per haver intentat exercir el seu dret al lliure desenvolupament personal i haver transgredit els límits de la feminitat tradicional.

    Per a finalitzar, hem de tindre clar que totes les víctimes del franquisme tenen dret a la VERITAT, és a dir, a saber la realitat sobre l'abús que han patit, incloent-hi la possibilitat d'identificar als responsables d'aquests fets, les causes que van originar tals violacions i, de ser el cas, la sort final i el lloc on es troben les persones desaparegudes de manera forçada. Elles han de tindre el reconeixement pertinent per part de les institucions, promovent les actuacions necessàries per a restituir la dignitat de les víctimes del franquisme. La de TOTES.”


JUSTÍCIA, VERITAT I REPARACIÓ.

(Miquel Fernández i Zaragozá)


dijous, 19 d’octubre del 2023

LA REPRESSIÓ A LLÍRIA EN XIFRES.

 


Després moltes publicacions fetes de com va ser la repressió a Llíria, després de moltes consultes a base de dades, arxius i publicacions, crec que és el moment de plasmar en un únic document les xifres de com va ser la repressió a Llíria. Cal dir que aquestes xifres són provisionals i que aniran canviant com més avancen els treballs d'estudi i investigació, però crec necessari fer aquest document per a tindre una visió general.
El document està dividit en quatre apartats:
1. ELS MORTS DE LA REPRESSIÓ.
2. LES PRESONS. PERSONES EMPRESONADES.
3. L'EXILI.
4. ANNEX.
Us deixe l'enllaç a l'article:



dimecres, 9 d’agost del 2023

LES COMISSIONS GESTORES A LLÍRIA. RELACIÓ DE MEMBRES.


Els Comités actuaven en forma de Comissions Gestores, aquestes eren les encarregades de la gestió administrativa de l'Ajuntament. La designació dels membres de les Comissions Gestores es feia pels Governadors Civils prèvia proposta dels partits polítics i organitzacions sindicals que pertanyien les persones designades. A Llíria va haver-hi Comissions Gestores d'Agricultura, Hisenda, Transports, Obres Públiques, "Abastos"-Estadística, Guerra, Cultura i de Justícia, les primeres que apareixen són del 25 de setembre de 1936.
A continuació es detallen les persones que van formar part de les Comissions Gestores: (Informe emés a data 3/03/1943 per l'Alcalde per a la Causa General).


A continuació s'adjunta la relació de persones que van entrar i eixir de les Comissions Gestores, amb indicació de la data d'entrada i eixida.





dissabte, 24 de juny del 2023

EXPEDIENTS PERSONALS DELS RECLUSOS DE LA PRESÓ DEL PARTIT DE CIEZA (MÚRCIA).


Compartisc aquesta informació pel seu gran valor històric i documental, en ella podem consultar els expedients personals dels reclusos que van ser a la Presó de Partit de Cieza, en total són 3519 expedients. Recordar que les presons van tindre un paper destacat en la repressió franquista.

Cal que picar damunt del nom i s'obri l'expedient.

dilluns, 19 de juny del 2023

RAMON PAREJA MONTEAGUDO I JOSE PEREZ OLIVARES, VEÏNS DE MÚRCIA I DESTERRATS A LLÍRIA.

Quan un reclús obtenia la llibertat condicional, amb desterrament o sense, rebia una sèrie d'instruccions sobre el seu comportament que havia de complir escrupolosament, aquestes instruccions eren les següents:

  • Anirà directament al lloc que se l'ha designat..., on romandrà fins que se li concedisca la llibertat definitiva si observa bona conducta.

  • No podrà eixir del lloc que se l'haja designat sense l'autorització corresponent. Si tinguera necessitat de canviar de residència ho sol·licitarà de la Junta local de Llibertat Vigilada o de la Provincial, si escau, i esperarà que la seua sol·licitud es resolga per a evitar la revocació de la gràcia que gaudeix amb l'efecte del seu reingrés a la presó.

  • Tan prompte com arribe al lloc de la seua destinació, es presentarà davant les Juntes locals de Llibertat Vigilada, i en les capitals de província davant les Comissions provincials de Llibertat Vigilada, les que li instruiran d'on ha de presentar-se en endavant. L'incompliment d'aquest precepte serà posat en coneixement de la Comissió Central de Llibertat Vigilada qui prendrà les mesures oportunes, podent, fins i tot, sol·licitar de l'Excm. Sr. Ministre de justícia, per mitjà de l'organisme competent, la revocació dels beneficis de llibertat condicional. A fi d'identificar a la seua persona, exhibirà el present document fins que per la Comissió central s'expedisca el carnet de protecció i tutela a què fa referència l'article 11 del Decret de 22 de maig de 1943.

  • Queda obligat a dirigir, per correu, el primer dia de cada mes, un concís informe referent a la seua pròpia persona, escrit per si mateix. Aquest informe el presentarà a les Autoritats anteriorment citades perquè el visen i el remeten al director de la Presó. Si quedara sense ocupació, ho manifestarà a les Juntes Provincials o Juntes locals de Llibertat Vigilada de qui depenga, consignant el motiu, per a practicar per aquesta les gestions possibles a fi de proporcionar-li una altra nova si la seua conducta el mereix. Haurà de ser veraç en els seus informes, i amb tot interés se li recomana que evite les males companyies i tot el que puga conduir-li a una vida relaxada o a la comissió de nous delictes".

Per tant, els lliberts condicionals quedaven obligats a remetre informe cada primer de mes, escrit per si mateixos, als directors de la Presó de procedència, de quina era la seua situació a data de l'informe. Feta aquesta apreciació, a continuació us deixe l'enllaç als dos informes emesos per RAMON PAREJA MONTEAGUDOJOSÉ PÉREZ MONTEAGUDO, veïns de Cieza i Jumilla (Múrcia), dirigits al director de la Presó Provincial de Múrcia, els quals estaven en llibertat condicional i desterrats a Llíria, on expliquen com és la seua situació actual.

En aquests informes es fa referència al fet que els dos estan treballant a Llíria, a la fàbrica de filats de Manuel Cantó. Manuel Cantó Alcocer, “El Batoi”, era el propietari de la coneguda fàbrica de les Masses, en ella treballava molta gent de la zona de Múrcia, d'ahí que aquestes persones sol·licitaren com a destí del seu desterrament a Llíria.

En un dels informes podem saber que RAMON PAREJA MONTEAGUDO, cobrava 72 pessetes mensuals per treballar en aquesta fàbrica i que JOSE PEREZ OLIVARES, va treballar 26 dies, a 10 pessetes per dia, cobrant aquest mes. 260 pessetes.


Fonts:

https://archivodemocracia.ua.es/es/represion-franquista-alicante/documentos/la-represion-franquista-en-la-provincia-de-alicante/prision-atenuada-y-libertad-condicional.pdf

Arxiu General Regió de Murcia

dijous, 15 de juny del 2023

FRANCISCO GIL ARNAL, VEÍ DE LLÍRIA EXILIAT A FRANÇA.

 

Francisco Gil Arnal,

FRANCISCO GIL ARNAL, va nàixer a Llíria, el 22 de novembre de 1912, al carrer Sant Josep 60, fill de Francisco Gil Garcia i de Micaela Arnal Rodilla, sent els seus avis paterns Màxim Gil Garcia i Dolors Moros Garcia, naturals de Llíria, i els seus avis materns, Miquel Arnal Navarro i Isabel Rodilla Merenciano naturals també de Llíria.


Afiliat al sindicat UGT i membre del PSOE, durant la guerra civil va ser sergent de l'exèrcit republicà, nomenat per part del Cap del huité Batalló de T.A., per a cobrir les vacants del “CUERPO DE TREN”. (D.O. del Ministeri de Defensa de data 31/08/1938, núm. 223, pàgina 203).


Finalitzada la guerra s'exilià a França, establin-se en Poitiers (Vienne). Poitiers és una ciutat situada a la França central (capital) del departament de Vienne, a la regió de Nova Aquitània. En Haute-Vienne, el nombre de refugiats republicans es va situar entorn dels tres mil. La regió havia sigut una de les primeres a rebre exiliats en 1937, arran de la campanya del nord, allotjant en la colònia del Mas-Éloi a uns cent vint xiquets bascos. No obstant això, en 1939, igual que al Sud del país, i en un context en què l'estranger era sinònim de perill i era presentat com a font principal del trauma que patia França, els republicans també van ser repartits en diferents camps d'internament. En el Llemosí, aquests camps perseguien, segons la documentació consultada, mantindre controlats als espanyols, evitar que es polititzaren o que es tiraren a la muntanya. Els tres camps més importants de la regió van ser els de Saint-Germain-els-Belles, de Nexon i de la Meyze. En Haute-Vienne, dos camps pertanyien al «Servei de Control Social dels Estrangers» (SCSE): els camps de Séreilhac i de la Meyze, en els quals es trobava sobretot a minusvàlids i a famílies de treballadors estrangers. No eren camps tancats i protegits sinó que atorgaven unes certes llibertats de moviment als ocupants. La població d'aquells camps va conéixer un augment constant fins a 1946. Tancats aquell any, van continuar funcionant fins a 1950 sota un altre ministeri.

Ni en l'exili deixà la seua activitat política, sempre vinculada al PSOE, formant part del Grup Departamental del PSOE de Vienne al que representà en l'Assemblea de Delegats Departamentals del PSOE en l'exili celebrada en juliol de 1947. Va refer la seua vida a França, on es va casar amb Maria, natural de Villena i que també va ser exiliada. El matrimoni van tindre tres fills, i malgrat tot el que va passar mai va deixar d'estimar el poble on va nàixer ni a la seua família, ja que quan podia venia a passar les vacances a Llíria.


Foto del seu casament


Francisco Gil Arnal, un altre veí de Llíria que va sofrir la repressió i va tindre que exiliar-se, augmentant la llista de llirians en l'exili, en aquest cas el Francès.

Agrair a Llum Tormos i Nuria Tormos la cessió de los fotos.

FONTS:

Olivier Gosan, «Les réfugiés espagnols de la Guerre Civile en Haute-Vienne pendant les années de la Seconde Guerre mondiale (1939-1945) : de l’exclusion à l’exploitation», Cahiers de civilisation espagnole contemporaine [En línea], 1 | 2012, Publicado el 26 octubre 2012, consultado el 15 junio 2023. URL: http://journals.openedition.org/ccec/4079; DOI: https://doi.org/10.4000/ccec.4079

Registre Civil de Llíria

https://censorepresaliadosugt.es/s/public/item/30525