FRANCISCO GIL ARNAL, VEÍ DE LLÍRIA EXILIAT A FRANÇA.

 

Francisco Gil Arnal,

FRANCISCO GIL ARNAL, va nàixer a Llíria, el 22 de novembre de 1912, al carrer Sant Josep 60, fill de Francisco Gil Garcia i de Micaela Arnal Rodilla, sent els seus avis paterns Màxim Gil Garcia i Dolors Moros Garcia, naturals de Llíria, i els seus avis materns, Miquel Arnal Navarro i Isabel Rodilla Merenciano naturals també de Llíria.

Afiliat al sindicat UGT i membre del PSOE, durant la guerra civil va ser sergent de l'exèrcit republicà, nomenat per part del Cap del huité Batalló de T.A., per a cobrir les vacants del “CUERPO DE TREN”. (D.O. del Ministeri de Defensa de data 31/08/1938, núm. 223, pàgina 203).

Finalitzada la guerra s'exilià a França, establin-se en Poitiers (Vienne). Poitiers és una ciutat situada a la França central (capital) del departament de Vienne, a la regió de Nova Aquitània. En Haute-Vienne, el nombre de refugiats republicans es va situar entorn dels tres mil. La regió havia sigut una de les primeres a rebre exiliats en 1937, arran de la campanya del nord, allotjant en la colònia del Mas-Éloi a uns cent vint xiquets bascos. No obstant això, en 1939, igual que al Sud del país, i en un context en què l'estranger era sinònim de perill i era presentat com a font principal del trauma que patia França, els republicans també van ser repartits en diferents camps d'internament. En el Llemosí, aquests camps perseguien, segons la documentació consultada, mantindre controlats als espanyols, evitar que es polititzaren o que es tiraren a la muntanya. Els tres camps més importants de la regió van ser els de Saint-Germain-els-Belles, de Nexon i de la Meyze. En Haute-Vienne, dos camps pertanyien al «Servei de Control Social dels Estrangers» (SCSE): els camps de Séreilhac i de la Meyze, en els quals es trobava sobretot a minusvàlids i a famílies de treballadors estrangers. No eren camps tancats i protegits sinó que atorgaven unes certes llibertats de moviment als ocupants. La població d'aquells camps va conéixer un augment constant fins a 1946. Tancats aquell any, van continuar funcionant fins a 1950 sota un altre ministeri.

Ni en l'exili deixà la seua activitat política, sempre vinculada al PSOE, formant part del Grup Departamental del PSOE de Vienne al que representà en l'Assemblea de Delegats Departamentals del PSOE en l'exili celebrada en juliol de 1947. Va refer la seua vida a França, on es va casar amb Maria, natural de Villena i que també va ser exiliada. El matrimoni van tindre tres fills, i malgrat tot el que va passar mai va deixar d'estimar el poble on va nàixer ni a la seua família, ja que quan podia venia a passar les vacances a Llíria.

Foto del seu casament

Francisco Gil Arnal, un altre veí de Llíria que va sofrir la repressió i va tindre que exiliar-se, augmentant la llista de llirians en l'exili, en aquest cas el Francès.

Agrair a Llum Tormos i Nuria Tormos la cessió de los fotos.

FONTS:

Olivier Gosan, «Les réfugiés espagnols de la Guerre Civile en Haute-Vienne pendant les années de la Seconde Guerre mondiale (1939-1945) : de l’exclusion à l’exploitation», Cahiers de civilisation espagnole contemporaine [En línea], 1 | 2012, Publicado el 26 octubre 2012, consultado el 15 junio 2023. URL: http://journals.openedition.org/ccec/4079; DOI: https://doi.org/10.4000/ccec.4079

Registre Civil de Llíria

https://censorepresaliadosugt.es/s/public/item/30525