La
Llei 20/2022, del 19 d'octubre, de Memòria Democràtica, en el seu
article 49 definix com a llocs de Memòria Democràtica aquell espai,
immoble, paratge o patrimoni cultural immaterial o intangible en el
qual s'han desenrotllat fets de singular rellevància per la seua
significació històrica, simbòlica o per la seua repercussió en la
memòria col·lectiva, vinculats a la memòria democràtica, la
lluita de la ciutadania espanyola pels seus drets i llibertats, la
memòria de les dones, així com amb la repressió i violència sobre
la població a conseqüència de la resistència al colp d'estat de
juliol de 1936, la Guerra, la Dictadura, l'exili i la lluita per la
recuperació i aprofundiment dels valors democràtics.
A
Llíria, tenim diversos edificis i espais que reuneixen els requisits
que estableix esta Llei i que cal recuperar com a llocs de Memòria Democràtica.
En
este article només m'he centrat en aquells llocs i espais que tenen especial
rellevància com a símbol del que va ser la repressió franquista a
Llíria, altra qüestió és tot el patrimoni bèl·lic que té
Llíria i que també caldrà recuperar com a llocs de Memòria
Democràtica.
He
introduït com a espai rellevant l'Hospital Militar, hui col·legi
Sant Vicent, que encara que no és un edifici significatiu del que va ser la repressió, sí que va
tindre la seua importància dins del que va ser la Guerra d'Espanya a
Llíria.
Passem
doncs, a detallar quin son estos edificis i espais que deurien ser reconeguts com a llocs de Memòria Democràtica.
HOSPITAL
MILITAR:
(Col·legi
Sant Vicent)
 |
| Hospital Militar, hui col·legi Sant Vicent |
L'Hospital
Militar de Llíria es va situar en el que hui és el Col·legi Sant
Vicent. Segons indica José Romero en el seu blog
laguerracivillliria.blogsopot.com, l'Hospital Militar de Llíria va començar a
estar habilitat en començar l'ofensiva de Llevant, a partir del mes
de febrer de 1938, ja que en aquestes dates el Grup Escolar es va
tancar, ja que molts mestres van ser cridats a files. Si valorem que
en campanya de cada mort solien produir-se de 7 a 8 ferits, no és
exagerat aventurar que el total d'interns en el temps que va estar
obert l'Hospital s'atengueren entre 900 i 1000 ingressats, sense
comptar als que també s'atenia que no eren militars”. En ell van
morir 114 persones.
PRESÓ
DEL PARTIT JUDICIAL
(Hui
biblioteca l'Almodí).
La presó
del Partit Judicial, hui biblioteca l'Almodí.
La
presó del Partit Judicial, hui biblioteca l'Almodí, va estar en
funcionament com a presó repressiva des de l'acabament de la Guerra
d'Espanya, fins al maig de 1940, ja que l'últim presoner que va
estar en la presó va eixir el 10 de maig de 1940. En ella va
haver-hi, durant este període, 122 presoners. Entre ells una dona,
Caridad Betoret Rius, de Riba-roja del Túria.
La
presó del partit va ser una presó de pas. És a dir, estaven un
temps i després eren traslladats a altres presons. 113 van ser
traslladats a la Presó Habilitada del Remei, 8 a la presó cel·lular
de València i la dona a la presó de dones de València. El període
on més presoners van ser traslladats va ser el 29/01/1940, en total
100 presoners.
Només
va haver-hi un difunt, José Giménez Zabala, veí de Saragossa, de
53 anys. De professió comerciant i d'estat civil casat, amb Dolores
García Esteve. Va morir el 5 d'octubre de 1939 per asma, segons
consta al certificat de defunció.
Cal
dir que en esta presó van estar tancats dos personatges rellevants a
Llíria. El Mestre August Roca, el qual va ser traslladat a la presó
cel·lular de València, i l'escultor Silvestre d'Edeta, que va ser
traslladat a la presó Habilitada del Remei.
LA
PRESÓ DE DONES
(Casa
particular).
Presó de
dones, vivenda particular situada el carrer Major 49
Durant
la repressió franquista a Llíria vam tindre una presó de dones
situada al Carrer Major núm. 49. Un habitatge particular, de tres
plantes, que per la seua dimensió i estructura va ser convertida en
presó de dones. L'habitatge era propietat de Maruja Domingo, la qual
es va convertir en presonera.
La
presó estava custodiada pels “moros” i les dones allí internes
van patir tots tipus d'humiliacions i vexacions, sent una presó
massificada. Esta presó arribà a estar ocupada per 53 presoneres en
un espai reduït.
DIPÒSIT
MUNICIPAL DE PRESONERS
(Part
de dalt de Ca la Vila)
Va estar en
funcionament des que es va acabar la guerra fins a finals de l'any
1946. Tenim documentat un presoner que va estar en esta presó fins
al 8 de desembre de 1946, sent traslladat a la presó cel·lular de
València.
Per esta presó,
malgrat el seu espai reduït, van passar molts reclusos/es, i dic
recluses, perquè quan es va tancar la presó de dones del Carrer
Major, en desembre de 1939, totes van ser traslladades
provisionalment a esta presó, fins que foren destinades a altres
presons.
La majoria d'elles
a la presó de dones de València, o a la presó Habilitada del
Remei. També tots aquells als qui els anaven a jutjar en un consell
de guerra, que es realitzaven a l'Ajuntament, els tenien tancats en
esta presó de manera provisional fins que es celebrava el seu juí.
Molts venien de la presó del Partit Judicial i, una vegada
finalitzava el juí, tornaven a la presó d'origen.
No saben
actualment quanta gent va passar per esta presó, i s'està
treballant per tal de documentar a tots i totes. Una tasca molt
complicada, ja que del 'Registre-Índex de la Població Reclusa
(1938-1955). Arxiu General de l'Administració' no es pot extreure
amb claredat quines persones estigueren tancades. En sabem que van
ser moltes, però al ser una presó de pas no se'ls obria fitxa
d'empresonament fins que no estigueren a la presó definitiva. I este
fet dificulta moltíssim la tasca de documentació.
Com totes les
presons a Llíria, a excepció de la destinada a les dones, també va
haver-hi una defunció: JULIO VALERO NAVARRO. Cal afegir que, segons
em traslladen fonts orals, una persona va ser assassinada quan es va
acostar per agafar un càntir que estava a les finestres de la presó.
Des de baix els “moros” es pensaven que s'anava a escapar i li
van pegar un tir, provocant-li la mort. Esta persona es deia PASCUAL
GALDUF PONS.
Cal dir que en aquest edifici es celebraven els Consells de Guerra, per tant, té doble simbologia, per una part com a presó i per altra com a lloc on es dictaven les condemnes a presó o penes de mort.
PRESÓ
HABILITADA DEL REMEI
(Convent
Trinitari)
La presó
Habilitada del Remei en Llíria(hui Convent Trinitari)
Per
a introduir un poc com era la presó del Remei, les seues condicions
i el nombre persones que van estar empresonades, transcric part de
l'article de Maria Agustí: l’església del Remei, de convent
trinitari a presó franquista, publicat en la revista Lauro 12,
Quaderns d'Història i Societat
“(...) l’estudi
del cens municipal de 1940 que l’historiador Adrià ens havia
esmentat com a inici de la nostra investigació ens va mostrar que
resultava molt estrany que si es comptava amb una població de dret
de 9.546 persones, en el cens n’hi haguera inscrites 11.081. D’eixa
quantitat cal destacar les 1.535 que apareixien en el cens com a
transeünts.
Dels 1.535
presoners que va haver-hi a Llíria durant els primers anys del
franquisme, 1.528 eren homes i 7 eren dones censades en la mateixa
presó però empresonades en una casa privada situada al carrer
Major.
Aquest gran nombre
de presoners va haver de sobreviure dins d’un perímetre de 161
metres; es tracta de l’espai que avui ocupa el claustre de
l’església del Remei. Si parlem d’una xifra superior als mil
presoners i d’una zona tan menuda, no és estrany que les persones
que el van ocupar consideraren la situació inhumana i insuportable.
EL
CEMENTERI DE LLÍRIA
Les
execucions es duien a terme en el cementeri de Llíria, en el
denominat corral, hui, segon tram esquerre entrant, que tenia una
porta d'accés a la carretera”. Aquesta zona és on hui estan
situats els carrers Sant Josep, Ntra. Sra. de Lourdes i Ntra. Sra. de
Fàtima (vegeu plànol que s'adjunta). Recordar que l'any 1939
aquesta zona no estava construïda, en el plànol apareix com a Fase
2, sent l'única que tenia accés a la carretera i estava més prop
d'on es troben les fosses, per tant els afusellaments es realitzaven
en l'anomenat “corral” i dins del cementeri.
A
Llíria van ser afusellades 113 persones, en 14 “saques”, entre
abril de 1939 fins a novembre de 1939.
Recordar
que en el mateix cementeri es troben les fosses comunes de les
persones que es van afusellar, en concret, en la zona de terra.
_____________________________
