LA REPRESSIÓ A LLÍRIA: FITXES D'EMPRESONAMENT DE DONES QUE VAN ESTAR TANCADES A LA PRESÓ DE DONES DE LLÍRIA.

INTRODUCCIÓ

Després de la Guerra Civil Espanyola, el règim franquista va emprendre tota una àmplia reforma legislativa encaminada a donar forma i garantir el règim repressiu imposat durant els anys de guerra (1936-1939). Per a això va promulgar un conjunt d'ordes, decrets i lleis (Llei de Responsabilitats Polítiques, de 9 de febrer de 1939, reformada el 1942 i derogada en 1945, encara que vigent fins a 1966; Llei de repressió de la Maçoneria i el Comunisme d'1 de març de 1940, vigent fins al 1964; la de Causa General d'abril de 1940; la Llei de Seguretat de l'Estat de 1941; el Codi Penal franquista de 1945; i la Llei de Repressió del Bandidatge i Terrorisme, de 1947).

La construcció jurídica de la repressió política es va materialitzar en un entramat institucional especialitzat i coordinat: els Consells Guerra, la Llei de Depuració d'Empleats públics, les Juntes de Confiscació de Béns, el Tribunal Especial contra la Maçoneria i el Comunisme, els Tribunals de Responsabilitats Polítiques i, més pròxim en el temps, el Tribunal d'Orde Públic. Tot això va permetre reconéixer i emparar les accions i processos (en general d'urgència) empresos per tribunals militars, que van portar a presó a desenes de milers d'espanyols i espanyoles.

Per mitjà dels Consells de Guerra d'urgència i sumaríssims processaven desenes de persones al dia sense possibilitat de defensa, amb penes compreses entre anys de presó a cadena perpètua o la pena de mort. A través de la informació que ens proporciona este Registre-Índex es pot estudiar el nombre de processaments, els motius, l'extensió o gravetat de les penes, i la localització i moviments dels reclusos en les presons.

EL REGISTRE-ÍNDEX DE LA POBLACIÓ RECLUSA

En 1938, en la zona revoltada, es va crear el Servici Nacional de Presons, organisme que depenia del Ministeri de Justícia. Després del final de la contesa, la Dictadura franquista va recuperar l'antiga denominació de Direcció General de Presons. Este mateix any, en la direcció del Servici Nacional de Presons, es crea un Registre-Índex de la població reclusa, format per les fitxes de tots els reclusos a les presons, en les quals consten les circumstàncies particulars i la situació jurídica de cada un dels reclosos.

L'objectiu era, segons l'Orde d'1 de setembre de 1938 (BOE núm. 66, publicat el 4 de setembre de 1938), "facilitar la bona distribució del contingent i la seua encertada classificació". Els directors i Caps de les Presons havien de remetre les fitxes corresponents als reclusos que es trobaren en l'establiment del seu respectiu càrrec, sense ometre cap de les dades que en elles es consignara. Cada fitxa era autoritzada amb la firma del director o Cap i portava el segell de la Presó i la data d'eixida d'esta.

LA PRESÓ DE DONES (Casa particular).

Presó de dones, vivenda particular situada el carrer Major 49

Durant la repressió franquista a Llíria vam tindre una presó de dones situada al Carrer Major núm. 49. Un habitatge particular, de tres plantes, que per la seua dimensió i estructura va ser convertida en presó de dones. L'habitatge era propietat de Maruja Domingo, la qual es va convertir en presonera.

La presó estava custodiada pels “moros” i les dones allí internes van patir tots tipus d'humiliacions i vexacions, sent una presó massificada. Esta presó arribà a estar ocupada per 53 presoneres en un espai reduït.

A continuació us deixe la relació de dones i les fitxes d'empresonament que fins ara he pogut documentar per a la seua consulta: