ACLARACIONS
SOBRE ELS CONSELLS DE GUERRA.
Abans
de continuar, vull fer uns aclariments al que van ser els Consells de
Guerra perquè tot aquell que tinga l'oportunitat de llegir-los és
fique en context. Per a això em remetré a alguns paràgrafs de
l'article publicat per Francisco Moreno Sáez en la pàgina 'Arxiu de
la Democràcia' de la Universitat d'Alacant, on parla dels Consells
de Guerra i que em serveixen per argumentar aquest article:
Els
Consells de Guerra van ser un simple tràmit per a justificar el
càstig i la venjança contra els defensors de la República, sent
una part substancial de l'aparell repressor, careixien de tota
legitimitat vulnerant totes les garanties processals i els drets
fonamentals dels detinguts.
“No
hi havia declaració de testimonis ni es feia en aquests judicis el
menor esforç per a aclarir els fets. Com ha assenyalat Glicerio
Sánchez Recio, "els militars que es van rebel·lar contra la
República, a més de situar-se al marge de la legalitat i que els
seus tribunals mancaren de legitimitat, van administrar la justícia
de forma totalment arbitrària, a pesar que es presentaren coberts
per una aparent formalitat jurídica”. Carlos Jiménez Villarejo
assegura que "els Consells de Guerra constituïts des del 18 de
Juliol, ja anaren pel procediment “sumaríssim d'urgència” o
“sumaríssim”, de cap manera podien qualificar-se com a Tribunals
de Justícia. Eren, purament i simplement, una part substancial de
l'aparell repressor implantat pels facciosos i posteriorment per la
dictadura". Es produïa així una absoluta vulneració de totes
les garanties processals i drets fonamentals que protegeixen els
ciutadans en un Estat de dret.”
Eren
arbitraris, les sentències es fonamentaven en rumors i suposicions i
es condemnaven fets que quan es van produir eren perfectament legals.
“Una
de les característiques fonamentals de l'actuació dels Consells de
Guerra va ser la seua arbitrarietat, ja que els mateixos fets,
jutjats en un moment o un altre, per un Tribunal o per un altre, eren
qualificats de diferent manera i implicaven condemnes diferents. En
moltes sentències, es fonamentaven aquestes acusacions en rumors i
suposicions -"se li suposa partícip en molts crims i excessos"-
i cap Consell de Guerra es molestava a precisar massa les acusacions
ni a atendre massa detalls en la redacció de sentències (...)."
"Cal
fer notar que dels motius pels quals es condemnava als processaments,
molts d'ells es referien, amb caràcter retroactiu a més, a
conductes que eren perfectament legals quan es van produir:
l'afiliació a partits i sindicats abans de la contesa, la condició
de diputat, alcalde o regidor, haver recolzat en eleccions, mítings
i actes de propaganda a determinats partits i sindicats, etc.(...)".
"La
total absència de garanties jurídiques que caracteritzaven als
Consells de Guerra quedaven encara més de manifest quan es jutjava,
en tot just unes hores, a un conjunt de persones, acusats de delictes
diferents (...). Els Consells de Guerra van continuar jutjant per
delictes no estrictament militars fins a l'aparició del Tribunal
d'Ordre Públic, el desembre de 1963”.
Espere
que aquests breus aclariments ens servisquen per a situar-nos en
context de com van ser aquesta farsa de “judicis” i les seues
sentències, partint sempre de la premissa que:
MANCAVEN
DE TOTA LEGITIMITAT, VULNERANT TOTES LES GARANTIES PROCESSALS I ELS
DRETS FONAMENTALS DELS DETINGUTS.
ELS
CONSELLS DE GUERRA
No
hem de creure que l’actuació dels consells de guerra fóra una
cosa accidental. El novembre de 1936 es van redactar les normes
legals necessàries per a establir els consells de guerra que
portarien a restablir la normalitat jurídica, i que havien d’estar
formats per:
-President:
categoria de cap de l’Exèrcit o de l’Armada
-Vocals:
n’eren tres, de la categoria d’oficial
-Assessors
jurídics: del Cos Jurídic Militar o de la Marina o, si no pot ser,
un funcionari de la carrera judicial o fiscal.
El
ministeri públic estava representat per un tècnic dels cossos, un
llicenciat en Dret, i el càrrec de defensor l’havia d’exercir
sempre un militar. Els primers consells van ser contra els qui havien
format part dels comités revolucionaris o entitats municipals. Es
tramitaven amb caràcter d’urgència i es resolien en acte, únic i
breu, per al qual només calia que hi haguera dos testimonis de
càrrec. La sentència era dictada i ràpidament executada. Tenien
caràcter massiu, ja que es jutjava en bloc diverses persones.
Els
delictes pels quals es feien els consells, segons diu Ignacio
Berdugo, eren l’adhesió a la rebel·lió, que es vincula a la
participació decidida en favor de la República, siga a
l’avantguarda, siga en càrrec públic a la rereguarda, i a una
compenetració ideològica amb els fins de la “subversió roja”;
l’auxili a la rebel·lió, que se solia aplicar a qui cooperà amb
la República, i l’excitació a la rebel·lió, vinculada a
l’exigència que el processat no hi haja pres part físicament. Si
era una pena de mort la que es confirmava, la sentència es
comunicava al govern, i el cap de l’Estat podia concedir la gràcia
de l’indult o aprovar la sentència a mort.
Les
condemnes eren , presó o pena de mort:
Per
auxili a la rebel·lió: de 6 anys i 1 dia a 12 anys.
Per
rebel·lió militar: de 12 anys i 1 dia a 20 anys.
Per
adhesió a la rebel·lió: de 20 anys a 30 anys o pena de mort.
El
Tribunal militar encarregat dels Consells de Guerra estava format per
huit membres, tos ells de la carrera militar, inclòs l'advocat
defensor, distribuït de la següent manera:
PRESIDENT:
(1) Càrrec de Tinent Coronel
VOCALS:
(3) Amb el càrrec de capità
VOCAL
PONENT: (1) Amb el càrrec d'alferes
FISCAL
(1) Amb el càrrec d'alferes
ADVOCAT
DEFENSOR: (1) Amb el càrrec d'alferes
SECRETARI
(1)
La
documentació que forma part dels expedients dels Consells de Guerra
és la següent:
Providència
d'inici del Jutge Instructor del procediment.
Ofici
remés per l'Auditoria de Guerra de la 3 Regió Militar.
Relació
de denúncies contra l'acusat.
Declaracions
de testimonis.
Oficis
remesos pels ajuntaments, Jutjats i altres organismes en relació
amb l'acusat.
Declaració
indagatòria de l'acusat.
Escrit
del Jutjat d'Instrucció i remissió de tota la documentació al
Consell de Guerra Permanent.
Ofici
de la Fiscalia de Guerra on es determina el delicte que se li imputa
a l'acusat.
Actes
del Consell de Guerra Permanent.
Sentència
del Consell de Guerra Permanent.
Documents
d'aprovació de la sentència emesa pel Consell de Guerra per part
de l'Auditoria de Guerra i posterior execució d'aquesta.
CONSELL
DE GUERRA NÚMERO 13483-V-39 CONTRA MANUEL SILVESTRE MONTESINOS
(Silvestre d'Edeta) I ALTRES 27 PERSONES.
Es
va a celebrar a Llíria el 25 d'octubre de 1939, a les 10.00 hores,
en l'Ajuntament de Llíria. El tribunal va ser el següent:
PRESIDENT:
Tinent
Coronel Boan Calleja
VOCALS:
Capità
Gòmez Conejo
Tinent
Garcia León
Tinent
Garrido Alfonso
VOCAL
PONENT:
Alferes
Megias Berzal
FISCAL:
Tinent
Blas Gimeno
DEFENSOR:
Alferes Talens Valero
A
continuació us deixe un xicotet esquema de les persones jutjades,
municipi, edat, professió, estat civil, delicte i condemna.
Una
vegada fet aquesta xicoteta introducció us deixe l'enllaç al
Consell de Guerra. Dir que no està tot, ja que compte més de 700
pàgines, però si les parts més important del mateix.
FONTS:
Arxiu General e Històric de Defensa.
Arxiu Municipal de Llíria.
%20AHGD_page-0058.jpg)
