EL DIPÒSIT MUNICIPAL DE PRESOS DE LLÍRIA. (Part de dalt d l'Ajuntament).

 

Sabem que a Llíria va haver-hi quatre presons. La presó Habilitada del Remei (el que avui és un Convent Trinitari). La presó del Partit Judicial (avui biblioteca l'Almodí). La presó de dones, situada al Carrer Major 49 (avui casa d'ús particular). I, per últim, la part de dalt de l'Ajuntament.

Consultades les fitxes d'empresonament de la població reclusa a Llíria, ens trobem amb la següent denominació: Dipòsit Municipal de Presos de Llíria. Mentre que la presó de dones, la del Partit i la del Remei apareixen ben definides, la de dalt de l'Ajuntament no apareix. Aleshores em fa deduir que, quan es fa referència a “Depósito Municipal de Llíria”, s'està referint a esta presó ubicada dalt de l'edifici consistorial.

Va estar en funcionament des que es va acabar la guerra fins a finals de l'any 1946. Tenim documentat un presoner que va estar en esta presó fins al 8 de desembre de 1946, sent traslladat a la presó cel·lular de València.

Per esta presó, malgrat el seu espai reduït, van passar molts reclusos/es. Alguns/nes tan rellevants com Manuel Silvestre Montesinos, (Silvestre d'Edeta), el mestre Augusto Roca Borrut o la mestra Genoveva Pons Rotger, entre altres. I dic recluses, perquè quan es va tancar la presó de dones del Carrer Major, en desembre de 1939, totes van ser traslladades provisionalment a esta presó, fins que foren destinades a altres presons. La majoria d'elles a la presó de dones de València, o a la presó Habilitada del Remei. També tots aquells als qui els anaven a jutjar en un consell de guerra, que es realitzaven a l'Ajuntament, els tenien tancats en esta presó de manera provisional fins que es celebrava el seu juí. Molts venien de la presó del Partit Judicial i, una vegada finalitzava el juí, tornaven a la presó d'origen.

No saben actualment quanta gent va passar per esta presó, i s'està treballant per tal de documentar a tots i totes. Una tasca molt complicada, ja que del 'Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració' no es pot extreure amb claredat quines persones estigueren tancades. En sabem que van ser moltes, però al ser una presó de pas no se'ls obria fitxa d'empresonament fins que no estigueren a la presó definitiva. I este fet dificulta moltíssim la tasca de documentació.

Com totes les presons a Llíria, a excepció de la destinada a les dones, també va haver-hi una defunció: JULIO VALERO NAVARRO. Cal afegir que, segons em traslladen fonts orals, una persona va ser assassinada quan es va acostar per agafar un càntir que estava a les finestres de la presó. Des de baix els “moros” es pensaven que s'anava a escapar i li van pegar un tir, provocant-li la mort. Esta persona es deia PASCUAL GALDUF PONS.

DIFUNT	DEFUNCIÓ	HORA	EDAT	ESTAT CIVIL	MUNICIPI	OFICI
GALDUF PONS, PASCUAL	02/10/39	5.15 hores	60	Casat	Llíria	Obrer
VALERO NAVARRO, LUIS	25/04/43	10.00 hores	27	Casat	Carlet	No consta

De ben segur les 113 persones que van ser afusellades a Llíria passarien per algunes d'estes presons. Especialment per dos: la del Partit Judicial i la de dalt de l'Ajuntament o, millor dit, Dipòsit Municipal de Presos de Llíria.

Espere que, amb este article, haja esclarit el dubte que en l'àmbit d'investigació hi havia en la tasca d'ubicar el que era el Dipòsit Municipal de Presos durant la repressió franquista a Llíria.