JUAN DE MATA ALAMÁ PEÑARROCHA.

 

Juan de Mata Alamá Peñarrocha

Juan de Mata Alamá Peñarrocha va nàixer a Llíria el 8 de desembre de 1900, al carrer Puríssima número 98, i va morir el 7 de setembre de 1962. Tenia, aleshores, 61 anys. Fill d'Antonio Alamá Silvestre, llaurador, i Ana María Peñarrocha Martínez, mestressa de casa. Sent els seus avis paterns, Antonio Alamá Monzó i Casimira Silvestre Pablo. I els seus avis materns, Francisco Peñarrocha Castellano i Manuela Martínez Asensi.

Es va casar amb Josefa Montesinos Torres (1903-1990). Del matrimoni van nàixer tres fills: Concepción Alamá Montesinos (29-11-1928), José Alamá Montesinos (19-3-1930) i Vicente Alamá Montesinos (30-4-1935).

Juan de Mata i la seua dona Josefa

De professió llaurador, no estava afiliat a cap partit polític ni sindicat. Juan de Mata va sofrir en les seues carns la repressió franquista, sent detingut en acabar la Guerra Civil. Tenia, aleshores, 39 anys i vivia al carrer del Pich, número 4. Condemnat en sentència en Consell de Guerra celebrat en l'ajuntament de Llíria (Sumari 683, Caixa 20698, Ordre 3, any 1939) pel delicte d'auxili a la rebel·lió. Se li va imposar una pena de 12 anys i 1 dia de reclusió.

En el mateix Consell de Guerra varen ser jutjades les següents persones:

• VICENTE ALAMÁ ENGUIDANOS

• ANTONIO GOMEZ SAHIQUER

• JOSE ANTONIO RODILLA MURGUI

• JOSE ROMERO SIERRA

• FRANCISCO TORRES SANCHEZ

• VICENTE TORRES TORRES

Va estar tancat a la presó del Partit (hui biblioteca l'Almodí), fins al 29 de gener de 1940, data en la qual el traslladen a la presó Habilitada del Remei. Tenia, aleshores, 40 anys. El 2 de gener de 1942 el traslladen a la presó del monestir del Puig, i el 20 de maig de 1942 a la presó cel·lular de València. El 22 d'agost de 1943, finalment, li concedeixen la llibertat condicional.

Juan de Mata va estar empresonat prop de 4 anys, deixant tres fills/a d'onze, nou i quatre anys en sa mare. Sense cap recurs per poder viure, la qual cosa va fer que hagueren de vendre el carro i els animals amb els qual Juan de Mata treballava la terra. A més, la seua filla major, Concepción, va haver d'anar-se'n a Barcelona a casa d'un familiar, per tal d'ajudar a sa mare a poder sobreviure. Era molt joveneta, per la qual cosa va construir allí la seua vida i ja no tornà a Llíria.

Juan de Mata amb la seua filla Concepción
i el seu fill Vicente

Molt amic del dirigent anarquista comarcal Jose Maria Peñarrocha Bori, nascut a Llíria el 1907, i que també era un dels organitzadors de la comuna de Llíria. Juan de Mata va participar activament en ella, transportant queviures i altres necessitats amb el seu carro. Esta amistat, i la seua participació en la comuna, van ser les causes de la seua condemna i empresonament.

No va complir la pena íntegra. El retor de l'església de Sant Francesc d'aquella època, Vicente Peñarrocha Navarro, familiar per la línia materna, va intervindre i avalar perquè el deixaren eixir de la presó. Una vegada en llibertat, ell i els dos fills van trobar feina en la pedrera d'un familiar, mentre que la seua dona va treballar en la clínica del metge Josep Pérez Martínez, que també era amic de Juan de Mata.

Este és el xicotet reconeixement que li faig a Juan de Mata, qui va patir presó i humiliacions. Una història que no és coneguda i que ha estat silenciada molt de temps. Hòmens que en l’anomenada Guerra Civil i en la Dictadura van ser jutjats i empresonats. Alguns es van enfrontar a un escamot d’execució. D’estos hòmens també n’hi ha hagut en el nostre entorn, i són dignes de ser recordats.

Agrair a la seues netes Vicenta Alamá , Susi Alamá i a Margarita la cessió de les fotos.

FONTS:

Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.

Arxiu General Militar de Guadalajara

Registre Civil de Llíria.