El
5 d'octubre de 2022, el Senat va aprovar de manera definitiva la Llei
de Memòria Democràtica que estableix el 31 d'octubre, data
d'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978, com a Dia del
Record de les Víctimes de la Guerra d'Espanya i la Dictadura. El dia
31 d'octubre es configura, doncs, com el dia del record de totes les
víctimes.
La
Llei de Memòria Democràtica estableix el reconeixement a “totes
les víctimes”. Cal recordar que unes víctimes van ser reconegudes
i van rebre honors de coneixement públic; hi ha una clara diferència
entre "los caìdos por Dios y la Patria”, ja que les seues
famílies van obtindre beneficis, privilegis, càrrecs polítics,
estancs, administracions de loteria, etc., mentre que les altres
víctimes van ser injustament i deliberadament silenciades i
oblidades. Amagades entre les històries oficials com una massa sense
rostre. Víctimes silenciades que van cometre el delicte de defensar
la llibertat, la democràcia i la justícia social des de formacions
polítiques democràtiques, sindicats o organitzacions de lliure
pensament. Víctimes que van patir la violència i la desraó.
Però
sabem quines van ser les víctimes del franquisme?. A continuació us
deixe l'article que vaig publicar i que es fica en context de quines
van ser aquestes víctimes:
“Molt
es parla en els mitjans de comunicació i en els fòrums polítics de
les víctimes del franquisme, però com a ciutadans i ciutadanes, i
sobretot, com a societat, no tenim clar qui són les víctimes del
franquisme. La majoria entenem com a víctimes del franquisme
aquelles que van ser afusellades i que es troben en cunetes o en
fosses comunes, però el concepte de víctima del franquisme és molt
més ampli.
La
Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la
convivència de la Comunitat Valenciana, diferència entre dos tipus
de “Víctimes”: les víctimes directes i les indirectes.
Són
víctimes directes totes les persones que, en el
territori de l'actual País Valencià, hagen patit danys
individualment o col·lectivament, inclusivament lesions físiques o
mentals, sofriment emocional, pèrdues financeres o menyscapte
substancial dels seus drets fonamentals i llibertats públiques, a
conseqüència d'accions o omissions que violen les normes
internacionalment reconegudes relatives als drets humans durant el
període que abasta la Guerra d'Espanya i la Dictadura Franquista
fins a l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola de 1978.
Considerant-se també víctimes directes els valencians i valencianes
que hagen patit les mateixes circumstàncies fora del territori de
l'actual País Valencià.
Són
víctimes indirectes els familiars fins a tercer grau,
cònjuge o persona lligada per anàloga relació d'afectivitat, així
com les persones que hagen patit danys en intervindre per a prestar
assistència a víctimes en perill o impedir la victimització.
Com es desprèn de les definicions anteriors, les víctimes del
franquisme són tant les persones desaparegudes durant la Guerra
d'Espanya i la Dictadura Franquista, com aquelles que es van exiliar
per causa de la Guerra d'Espanya i de la Dictadura Franquista en
defensa dels drets i llibertats democràtiques; també aquelles que
en la seua lluita pels drets i llibertats van ser obligades a fer
treballs forçosos van patir el confinament, tortures, violència
sexual, escarn públic i, en molts casos, la mort en els camps
d'extermini i concentració. També les que van participar en la
guerrilla antifranquista en defensa del govern legítim de la Segona
República Espanyola i per la recuperació de la democràcia;
aquelles que van patir la repressió per l'exercici de les seues
llibertats i idees polítiques, religioses o per la seua orientació
sexual, identitat de gènere, situació familiar o per la seua
diversitat funcional; les que van exercir càrrecs i ocupacions o
treballs públics durant la Segona República i que van ser
represaliades; les que van patir privació de llibertat o de béns
per la defensa de la Segona República o per la seua resistència al
règim franquista dirigida al restabliment d'un règim democràtic,
els xiquets i xiquetes nounats sostrets i entregats en adopció sense
autorització dels seus progenitors i, també les persones reprimides
per la seua defensa, ús, promoció o ensenyament de la llengua
valenciana.
També
tenen la consideració de víctimes del franquisme aquells
col·lectius, grups o sectors socials, professionals, científics,
artístics i culturals que van patir una específica repressió
col·lectiva. Els que van patir repressió en qualsevol de les seues
formes per defensar la llengua i la cultura valenciana, utilitzar-la
socialment, difondre-la o ensenyar-la; també els partits polítics,
sindicats, lògies maçòniques, moviment feminista i agrupacions
culturals represaliades pel franquisme, així com les minories
ètniques, lingüístiques i religioses que van ser represaliades.
LA
DONA COM A DOBLE VÍCTIMA.
He de fer especial
menció al paper singular que van tindre les dones en aquestes
lluites i sofriments, per ser subjectes actius en la vida
intel·lectual, professional, política i sindical del nostre país.
Durant la Guerra d'Espanya i la Dictadura, les dones van patir
humiliacions, vexacions, violacions, persecució, violència o
càstigs per la seua activitat pública o política, pel fet de ser
dones o per haver sigut mares, companyes o filles de perseguits,
represaliats o assassinats. També van ser represaliades per haver
intentat exercir el seu dret al lliure desenvolupament personal i
haver transgredit els límits de la feminitat tradicional.
Per a finalitzar, hem de
tindre clar que totes les víctimes del franquisme tenen dret a la
VERITAT, és a dir, a saber la realitat sobre l'abús que han patit,
incloent-hi la possibilitat d'identificar als responsables d'aquests
fets, les causes que van originar tals violacions i, de ser el cas,
la sort final i el lloc on es troben les persones desaparegudes de
manera forçada. Elles han de tindre el reconeixement pertinent per
part de les institucions, promovent les actuacions necessàries per a
restituir la dignitat de les víctimes del franquisme. La de TOTES.”
JUSTÍCIA, VERITAT I
REPARACIÓ.
(Miquel Fernández i
Zaragozá)
