dijous, 25 de gener del 2024

PERSONES EMPRESONADES A LES PRESONS DE LLÍRIA: ÀNGEL ABRIL CRESPO


ÀNGEL ABRIL CRESPO. (Empresonat a la presó habilitada del Remei).
    Àngel Abril Crespo va nàixer a Alfambra (Terol), fill de Guillermo Abril i Pròspera Crespo, de professió guàrdia urbà, en el moment de la seua detenció estava casat amb Virginia Castillo.
    Àngel va ser comdenat a 12 anys i 1 dia de presó major, en Consell de Guerra celebrat el 19/09/1939 pel delicte d'auxili a la rebel·lió, posteriorment la pena va ser commutada el 20/02/1941 a 8 anys de presó. En el moment del seu empresonament vivia al carrer Alonso Castillo 14, Chamartin, (Madrid), tenia 38 anys.
    Afiliat a la UGT des de 1930, en març de 1937 ingressà en PCE. Des d'octubre de 1937 exercí el càrrec de conseller municipal per part del PCE en l'ajuntament de Chamartin fins a gener de 1939. Formà part de l'Exèrcit Popular en el que va estar entre els mesos de gener, febrer i març, sent membre de la 112 Brigada. Va ser detingut l'1 de març de 1939 en el depòsit municipal de Chamartin.
    Ingressa a la presó habilitada del Remei (Llíria) el 18/02/1940, procedent de la presó de Yeserias (Madrid). El 15/04/1947 es fica a disposició del Jutjat Especial número 2 d'Espionatge, el 24/09/1947 és traslladat a Saragossa, el 17/03/1949 a Talavera de la Reina, el 02/06/1949 a la presó de Madrid, el 23/06/1949 a la de Buitrago i el 30/12/1950 li concedeixen la llibertat condicional.
Fonts:
AGA_TP_0001_0001_00755R, pàgina 1509. Portal Pares.
Cens persones represaliades (UGT). Fundació Francisco Largo Caballero.

divendres, 19 de gener del 2024

PERSONES EMPRESONADES A LES PRESONS DE LLÍRIA: JOSÉ MARÍA ABAD SÁNCHEZ

 JOSÉ MARÍA ABAD SÁNCHEZ (Tancat a la presó habilitada del Remei).

    José María Abad Sánchez va nàixer a Énguera (València) en 1884, fill de José María Abad i Teresa Sánchez, de professió cap de seguretat, en el moment de la seua detenció estava fadrí.

    José María va ser comdenat a 12 anys de presó, en Consell de Guerra celebrat el 04/05/1940 pel delicte d'auxili a la rebel·lió. En el moment del seu empresonament vivia al carrer Cabalote, 14-B (València), tenia 56 anys.

    Va estar tancat a la presó habilitada del Remei l'11/08/1940, procedent de les presons militars de València, l'1/06/1941 se li concedeix la llibertat.


(Font: AGA_TP_0001_0001_00216R, pàgina 431. Portal Pares).

dijous, 18 de gener del 2024

PERSONES EMPRESONADES A LES PRESONS DE LLÍRIA: MIGUEL ALAMA ENGUIDANOS

 

Comence una sèrie de publicacions on aniré pujant les fitxes d'empresonament de les persones que van estar tancades a les presons de Llíria, ja siga a la presó de dones del Carrer Major, la presó del Remei, com a la presó del partit (Biblioteca Almodí).


MIGUEL ALAMÁ ENGUIDANOS (Tancat a la presó del partit i la presó del Remei).


Miguel Alamá Enguidanos va nàixer a Llíria el 10/10/1907, al carrer de Sant Miquel, fill de Juan Bautista Alamá Portolés i de Marcelina Enguídanos Latorre, sent els seus avis paterns Pedro Alamá Centelles i Clara Portolés Fombuena i els seus avis materns, Casimiro Enguídanos Bosch i Juana Latorre Soler, de professió obrer, en el moment de la seua detenció estava fadrí.

Miguel va ser comdenat a 20 anys de presó, en Consell de Guerra celebrat a l'ajuntament de Llíria el 12/09/1939, Sumari 1939, Caixa 20334, Orde 8, pel Tribunal Militar número 1, a 20 anys de presó pel delicte d'auxili a la rebel·lió. En el moment del seu empresonament vivia al carrer Beateri núm. 19.

Va estar tancat a la presó del partit de Llíria, hui Biblioteca Almodí, el 29/01/1940 és traslladat a la presó habilitada del Remei, en Llíria, posteriorment el 03/02/1941 és traslladat a la presó de Santa Maria del Puig, el 10/06/1941 és traslladat a la presó de Formentera, el 01/05/1942 a la de Lleida i finalment el 23/01/1943 se li concedeix la llibertat.


Font: AGA_TP_0001_0002_01258R, pàgina 2515. Portal Pares.

dilluns, 15 de gener del 2024

LA REPRESSIÓ FRANQUISTA. LA FAMÍLIA ADUA-ESTELLES (La Pobla de Vallbona).

 

La repressió franquista moltes vegades es va acarnissar en les famílies, on tots o quasi tots els seus membres van sofrir la repressió. És el cas d'aquesta família de la Pobla de Vallbona on els seus membres, la mare i tres fills van sofrir directament la repressió.

Concepción Estelles Gomis, la mare, va nàixer el 24/05/1878 a la Pobla de Vallbona (València), filla de Diego Estelles Martínez i Bárbara Gomis Sanía, casada amb Vicente Adua Berlanga, va tindre tres fills Concepción, Francisco i Dolores. De professió mestressa de casa va estar comdenada a 30 anys de presó, tenia 62 anys. Tancada a la presó de dones de Llíria ubicada al Carrer Major núm. 49, el 28/11/1939 va ser traslladada a la presó provincial de dones de València. El 19/06/1949 li van donar la llibertat condicional.

Concepción Adua Estellés, filla de Concepción Estellés Gomis i de Vicente Adua Berlanga, va nàixer l'any 1909, casada amb José Serra Porta. Primer, la Guàrdia Civil la va detindre i la va interrogar el 16 d’abril. El seu informe va passar per les mans de l’alcalde i dels membres de la Falange. Més tard, va ser presentada davant les autoritats militars instal·lades a Llíria perquè fora jutjada mitjançant un Consell de Guerra. I així va ser com al cap de dos setmanes d’haver pres declaració, va ser sentenciada a pena de mort. Però quins eren els motius? Segons la sentència del Tribunal Militar, Concepción Adua havia col·laborat amb el Comité i havia animat el seu marit a cometre actes criminals. Finalment, el 3 de juny de 1939 va ser afusellada en el cementeri de Llíria. Esperava un nadó. Va ser l'única dona afusellada a Llíria. La seua mort va ser un clar exemple de venjança.

Francisco Adua Estellés, germà de Concepción, també va sofrir la repressió. Francisco va nàixer l'any 1901 estava casat amb Maria Tremedal Bargues, de professió llaurador, va ser comdenat a 30 anys de presó en juí que es va celebrar el 13/05/1939, va ser comdenat per adhesió a la rebel·lió, tenia 37 anys. Va estar tancat a la presó habilitada del Remei de Llíria, posteriorment en data 28/07/1939 és traslladat a la presó de Sant Miquel dels Reis i el 15/12/1942 li van concedir la llibertat condicional. Va morir en desembre de 1956 als 53 anys.

Per últim, Carmen Aduá Estellés també va patir la repressió, ja que estava casada amb Vicente Serra Porta, germà del marit de Concepción. A Vicente el van afusellar a Llíria el 22/07/1939 als 43 anys.

Com veieu, una mare i tres fills, que van sofrir directament la repressió franquista. Tres membres de la mateixa família van passar per Llíria, la mare a la presó de dones, el seu fill Francisco a la presó habilitada del Remei, i Concepción Adua, va ser afusellada i es troba a les fosses comunes del cementeri.

 

Autors:


Josep Jorge i Fernández (La Pobla de Vallbona, 1990).

Llicenciat en història per la Universitat de València, i especialitzat en Història Contemporània. Com a historiador les seues línies d'investigació estan enfocades a la història local sobre la Segona República, guerra ci-vil i repressió franquista.

Autor del llibre “Els afusellaments a la Pobla de Vallbona (1939-1942) (Edicions Ajuntament de la Pobla de Vallbona, 2019)

Miquel Fernández i Zaragozá (Llíria, 1968).

Investigador de la repressió franquista a Llíria. Membre del Comissionat de memòria democràtica del M.I. Ajuntament de Llíria. Autor de diversos articles sobre la repressió a Llíria.

 

 

----------------------------------------------------

diumenge, 10 de desembre del 2023

LLISTAT ENLLAÇOS PUBLICACIONS FETES SOBRE LA REPRESSIÓ A LLÍRIA.

 









AFUSELLATS A LLÍRIA (Cementeri).

AFUSELLATS I MORTS DE LLIRIA EN ALTRES MUNICIPIS.

MORTS A LA PRESÓ DEL REMEI (PRESÓ PROVISIONAL)


Enllaç a la publicació:


  1. https://laveudelliria.com/miguel-fernandez-la-repressio-franquista-la-causa-general-terror-legal-i-els-afussellats-a-lliria/


  1. https://larepressioalliria.blogspot.com/search?q=crescencio


  1. https://larepressioalliria.blogspot.com/2023/05/lliria-al-camp-de-concentracio.html


PERSONES QUE VAN ESTAR EMPRESONADES DE LLÍRIA I QUE VAN OBTINDRE LA LLIBERTAT CONDICIONAL.


Enllaç a la publicació:


  1. https://larepressioalliria.blogspot.com/2023/05/los-libertos-condicionales-del_10.html


PERSONES EMPRESONADES EN LES PRESONS DE LLÍRIA.


Enllaç a la publicació:


  1. https://laveudelliria.com/maria-agusti-lesglesia-del-remei-de-convent-trinitari-a-preso-franquista/


CAMPS DE TREBALL FORÇAT DE BOURGA I COLOMB-BECHAR (ARGÈLIA).

Enllaç a la publicació:


  1. Base de dades


PERSONES DESTERRADES A LLÍRIA.


Enllaç a la publicació:


  1. https://larepressioalliria.blogspot.com/search?q=desterrats


CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS.


Enllaç a la publiació:


  1. https://larepressioalliria.blogspot.com/search?q=nazis


ESQUEMA GENERAL DELS RECLUSOS QUE VAN OBTINDRE LA LLIBERTAT CONDICIONAL, AMB DESTERRAMENT O SENSE, EN LES PRESONS DE LLÍRIA.


Enllaç a la publicació:


  1. https://larepressioalliria.blogspot.com/2023/05/relacio-de-presos-als-quals-sels.html


VEÏNS DE LLÍRIA QUE VAN ESTAR EN ELS BATALLONS DISCIPLINARIS


Enllaç a la publicació:


  1. https://larepressioalliria.blogspot.com/search?q=batallons


L'EXILI


Enllaç a la publicació:


  1. https://laveudelliria.com/paco-rozalen-els-exiliats-a-lliria/


PERSONES QUE VAN MORIR A L'HOSPITAL MILITAR DE LLÍRIA.


Enllaç a la publicació:


  1. https://larepressioalliria.blogspot.com/2023/05/hospital-militar-de-lliria-relacio-de.html


PERSONES QUE VAN MORIR A CONSEQÜÈNCIA DEL BOMBARDEIG DEL CAMP D'AVIACIÓ.


Enllaç a la publicació:


  1. https://larepressioalliria.blogspot.com/2023/05/veins-de-lliria-que-van-morir.html



PÀGINES D'INTERÉS:

https://larepressioalliria.blogspot.com/

https://www.facebook.com/larepressioalliria

dimarts, 31 d’octubre del 2023

ARTICLE D'OPINIÓ: 31 D'OCTUBRE, DIA DEL RECORD DE LES VÍCTIMES DE LA GUERRA D'ESPANYA I LA DICTADURA.



    El 5 d'octubre de 2022, el Senat va aprovar de manera definitiva la Llei de Memòria Democràtica que estableix el 31 d'octubre, data d'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978, com a Dia del Record de les Víctimes de la Guerra d'Espanya i la Dictadura. El dia 31 d'octubre es configura, doncs, com el dia del record de totes les víctimes.

    La Llei de Memòria Democràtica estableix el reconeixement a “totes les víctimes”. Cal recordar que unes víctimes van ser reconegudes i van rebre honors de coneixement públic; hi ha una clara diferència entre "los caìdos por Dios y la Patria”, ja que les seues famílies van obtindre beneficis, privilegis, càrrecs polítics, estancs, administracions de loteria, etc., mentre que les altres víctimes van ser injustament i deliberadament silenciades i oblidades. Amagades entre les històries oficials com una massa sense rostre. Víctimes silenciades que van cometre el delicte de defensar la llibertat, la democràcia i la justícia social des de formacions polítiques democràtiques, sindicats o organitzacions de lliure pensament. Víctimes que van patir la violència i la desraó.

    Però sabem quines van ser les víctimes del franquisme?. A continuació us deixe l'article que vaig publicar i que es fica en context de quines van ser aquestes víctimes:

    “Molt es parla en els mitjans de comunicació i en els fòrums polítics de les víctimes del franquisme, però com a ciutadans i ciutadanes, i sobretot, com a societat, no tenim clar qui són les víctimes del franquisme. La majoria entenem com a víctimes del franquisme aquelles que van ser afusellades i que es troben en cunetes o en fosses comunes, però el concepte de víctima del franquisme és molt més ampli.

    La Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, diferència entre dos tipus de “Víctimes”: les víctimes directes i les indirectes.

    Són víctimes directes totes les persones que, en el territori de l'actual País Valencià, hagen patit danys individualment o col·lectivament, inclusivament lesions físiques o mentals, sofriment emocional, pèrdues financeres o menyscapte substancial dels seus drets fonamentals i llibertats públiques, a conseqüència d'accions o omissions que violen les normes internacionalment reconegudes relatives als drets humans durant el període que abasta la Guerra d'Espanya i la Dictadura Franquista fins a l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola de 1978. Considerant-se també víctimes directes els valencians i valencianes que hagen patit les mateixes circumstàncies fora del territori de l'actual País Valencià.

    Són víctimes indirectes els familiars fins a tercer grau, cònjuge o persona lligada per anàloga relació d'afectivitat, així com les persones que hagen patit danys en intervindre per a prestar assistència a víctimes en perill o impedir la victimització.

    Com es desprèn de les definicions anteriors, les víctimes del franquisme són tant les persones desaparegudes durant la Guerra d'Espanya i la Dictadura Franquista, com aquelles que es van exiliar per causa de la Guerra d'Espanya i de la Dictadura Franquista en defensa dels drets i llibertats democràtiques; també aquelles que en la seua lluita pels drets i llibertats van ser obligades a fer treballs forçosos van patir el confinament, tortures, violència sexual, escarn públic i, en molts casos, la mort en els camps d'extermini i concentració. També les que van participar en la guerrilla antifranquista en defensa del govern legítim de la Segona República Espanyola i per la recuperació de la democràcia; aquelles que van patir la repressió per l'exercici de les seues llibertats i idees polítiques, religioses o per la seua orientació sexual, identitat de gènere, situació familiar o per la seua diversitat funcional; les que van exercir càrrecs i ocupacions o treballs públics durant la Segona República i que van ser represaliades; les que van patir privació de llibertat o de béns per la defensa de la Segona República o per la seua resistència al règim franquista dirigida al restabliment d'un règim democràtic, els xiquets i xiquetes nounats sostrets i entregats en adopció sense autorització dels seus progenitors i, també les persones reprimides per la seua defensa, ús, promoció o ensenyament de la llengua valenciana.

    També tenen la consideració de víctimes del franquisme aquells col·lectius, grups o sectors socials, professionals, científics, artístics i culturals que van patir una específica repressió col·lectiva. Els que van patir repressió en qualsevol de les seues formes per defensar la llengua i la cultura valenciana, utilitzar-la socialment, difondre-la o ensenyar-la; també els partits polítics, sindicats, lògies maçòniques, moviment feminista i agrupacions culturals represaliades pel franquisme, així com les minories ètniques, lingüístiques i religioses que van ser represaliades.


LA DONA COM A DOBLE VÍCTIMA.

    He de fer especial menció al paper singular que van tindre les dones en aquestes lluites i sofriments, per ser subjectes actius en la vida intel·lectual, professional, política i sindical del nostre país. Durant la Guerra d'Espanya i la Dictadura, les dones van patir humiliacions, vexacions, violacions, persecució, violència o càstigs per la seua activitat pública o política, pel fet de ser dones o per haver sigut mares, companyes o filles de perseguits, represaliats o assassinats. També van ser represaliades per haver intentat exercir el seu dret al lliure desenvolupament personal i haver transgredit els límits de la feminitat tradicional.

    Per a finalitzar, hem de tindre clar que totes les víctimes del franquisme tenen dret a la VERITAT, és a dir, a saber la realitat sobre l'abús que han patit, incloent-hi la possibilitat d'identificar als responsables d'aquests fets, les causes que van originar tals violacions i, de ser el cas, la sort final i el lloc on es troben les persones desaparegudes de manera forçada. Elles han de tindre el reconeixement pertinent per part de les institucions, promovent les actuacions necessàries per a restituir la dignitat de les víctimes del franquisme. La de TOTES.”


JUSTÍCIA, VERITAT I REPARACIÓ.

(Miquel Fernández i Zaragozá)


dijous, 19 d’octubre del 2023

LA REPRESSIÓ A LLÍRIA EN XIFRES.

 


Després moltes publicacions fetes de com va ser la repressió a Llíria, després de moltes consultes a base de dades, arxius i publicacions, crec que és el moment de plasmar en un únic document les xifres de com va ser la repressió a Llíria. Cal dir que aquestes xifres són provisionals i que aniran canviant com més avancen els treballs d'estudi i investigació, però crec necessari fer aquest document per a tindre una visió general.
El document està dividit en quatre apartats:
1. ELS MORTS DE LA REPRESSIÓ.
2. LES PRESONS. PERSONES EMPRESONADES.
3. L'EXILI.
4. ANNEX.
Us deixe l'enllaç a l'article: