Quan
un reclús obtenia la llibertat condicional, amb desterrament o
sense, rebia una sèrie d'instruccions sobre el seu comportament que
havia de complir escrupolosament, aquestes instruccions eren les
següents:
No
podrà eixir del lloc que se l'haja designat sense l'autorització
corresponent. Si tinguera necessitat de canviar de residència ho
sol·licitarà de la Junta local de Llibertat Vigilada o de la
Provincial, si escau, i esperarà que la seua sol·licitud es
resolga per a evitar la revocació de la gràcia que gaudeix amb
l'efecte del seu reingrés a la presó.
Tan
prompte com arribe al lloc de la seua destinació, es presentarà
davant les Juntes locals de Llibertat Vigilada, i en les capitals de
província davant les Comissions provincials de Llibertat Vigilada,
les que li instruiran d'on ha de presentar-se en endavant.
L'incompliment d'aquest precepte serà posat en coneixement de la
Comissió Central de Llibertat Vigilada qui prendrà les mesures
oportunes, podent, fins i tot, sol·licitar de l'Excm. Sr. Ministre
de justícia, per mitjà de l'organisme competent, la revocació
dels beneficis de llibertat condicional. A fi d'identificar a la
seua persona, exhibirà el present document fins que per la Comissió
central s'expedisca el carnet de protecció i tutela a què fa
referència l'article 11 del Decret de 22 de maig de 1943.
Queda
obligat a dirigir, per correu, el primer dia de cada mes, un concís
informe referent a la seua pròpia persona, escrit per si mateix.
Aquest informe el presentarà a les Autoritats anteriorment citades
perquè el visen i el remeten al director de la Presó. Si quedara
sense ocupació, ho manifestarà a les Juntes Provincials o Juntes
locals de Llibertat Vigilada de qui depenga, consignant el motiu,
per a practicar per aquesta les gestions possibles a fi de
proporcionar-li una altra nova si la seua conducta el mereix. Haurà
de ser veraç en els seus informes, i amb tot interés se li
recomana que evite les males companyies i tot el que puga conduir-li
a una vida relaxada o a la comissió de nous delictes".
Per
tant, els lliberts condicionals quedaven obligats a remetre informe
cada primer de mes, escrit per si mateixos, als directors de
la Presó de procedència, de quina era la seua situació a data de l'informe. Feta aquesta
apreciació, a continuació us deixe l'enllaç als dos informes emesos per RAMON PAREJA MONTEAGUDO i JOSÉ PÉREZ MONTEAGUDO, veïns de Cieza i Jumilla
(Múrcia), dirigits al director de la Presó Provincial de Múrcia,
els quals estaven en llibertat condicional i desterrats a Llíria, on
expliquen com és la seua situació actual.
En
aquests informes es fa referència al fet que els dos estan
treballant a Llíria, a la fàbrica de filats de Manuel Cantó.
Manuel Cantó Alcocer, “El Batoi”, era el propietari de la
coneguda fàbrica de les Masses, en ella treballava molta gent de la
zona de Múrcia, d'ahí que aquestes persones sol·licitaren com a
destí del seu desterrament a Llíria.
En
un dels informes podem saber que RAMON PAREJA MONTEAGUDO, cobrava 72
pessetes mensuals per treballar en aquesta fàbrica i que JOSE PEREZ
OLIVARES, va treballar 26 dies, a 10 pessetes per dia, cobrant aquest
mes. 260 pessetes.
Fonts:
https://archivodemocracia.ua.es/es/represion-franquista-alicante/documentos/la-represion-franquista-en-la-provincia-de-alicante/prision-atenuada-y-libertad-condicional.pdf
Arxiu General Regió de Murcia
