Trinidad Chisvert Matón, va nàixer a Llíria el 25 de juny 1905 i va morir el 6 de desembre de 1993, als 88 anys, a Llíria. Filla de José Chisvert Torres i Vicenta Matón Expósito, estava casada amb Pascual Asensi Alamá, i la seua professió era mestressa de casa. Només van tindre un fill, Pascual Asensi Chisvert, que va nàixer a Llíria el 17 d'abril de 1928, al carrer Viriat núm. 53.
Trinidad, com moltes dones llirianes, també va sofrir la repressió franquista. Va ser sentenciada pel Tribunal Militar a Llíria en consell de guerra (Sumari 14108, Caixa 16655, Orde 1) a 6 anys i 1 dia de reclusió. El motiu per la qual la van comdenar va ser la denuncia d'una veïna per ser “roja comunista”; tenia, aleshores, 33 anys.
No podem documentar si va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria. Sí que va estar empresonada a la presó de dones del Convent de Santa Clara, concedint-li la llibertat condicional el 28/05/1941.
Només entrar a la presó li van tallar els cabells i li van ficar als ulls unes gotes de lleixiu que quasi la van deixar cega. A més, va ser apallissada i vexada. Al cap d'un temps d'estar tancada, la van dur a l'arquebisbat de València. Per anar la feien vestir de monja.
Un bisbe es va fixar amb ella i li va dir que, si convivia amb ell, tindria certs privilegis. Trinidad va parlar amb el seu home i aquest va acceptar per tal que isquera de la presó. Gràcies a la convivència amb el bisbe, com si foren parella, podia veure al seu fill Pascual Asensi. Dormia al mateix llit que el bisbe i podia menjar. Quan venia Setmana Santa i altres festes religioses tornava a a la presó, on dormia en una habitació molt reduïda en companyia d'altres presoneres.
 |
| (Trinidad i el seu home Pascual) |
Tot el temps que va durar la convivència amb el bisbe fins que li van concedir la llibertat condicional, va sofrir tota classe de vexacions per part d'ell.
Aquest és el nostre xicotet homenatge a ella i a totes les dones, que com Trinidad van patir vexacions i humiliacions pel sol fet de tindre una ideologia diferent o per raó de parentesc. Una història de dones que, en general, no és coneguda o, almenys, ho és molt menys que la dels homes. Em referisc a les dones que en l’anomenada Guerra Civil i en la Dictadura, van ser jutjades, o no, i empresonades. Dones que es van enfrontar a un escamot d’execució, que van ser castigades a ingerir oli de ricí o pelades al zero; dones que van ser socialment excloses, sofrint burla i escarni, fam, violacions i terror. D’aquestes dones també n’hi ha hagut en el nostre entorn, en el nostre poble, i són dignes de ser recordades.
Agrair a Pilar Asensi Fabra, neta de Trinidad, la cessió de la foto i per la informació.
