JOSEFA TRINIDAD SABATER CALVO. (Empresonada a la presó de dones)
La presó de dones estava en la casa situada en el Carrer Major núm. 49. Era un habitatge particular, de tres plantes, que per les seues dimensions i estructura va ser convertida en presó de dones. L'habitatge era propietat de Maruja Domingo, la qual de ser propietària es va convertir en presonera.
La presó estava custodiada pels “moros”. Les presoneres rebien una dieta d'1,15 pessetes diàries per a la seua alimentació. Van patir tots tipus d'humiliacions, fins i tot les feien cantar cançons com el “ cara al sol”...i sermonejar-les fins que caigueren rendides. Igual que ho va ser la presó habilitada del Remei, va ser una presó massificada, arribant a estar fins a cinquanta-tres presoneres, en un espai reduït. En aquesta presó va estar tancada Josefina Trinidad Sabater Calvo.
Josefa Trinidad Sabater Calvo, va nàixer a Llíria el 7 de febrer 1908, filla d'Eugenio Sabater Garcia i Josefa Calvo Llopis, sent els seus avis paterns, Eugenio Sabater Peñarrocha i Pascuala Garcia Ribera i els materns Pascual Calvo Ramón i Tomasa Llopis Miguel. Casada amb Salvador Lapiedra Peñarrocha, vivia al carrer Sant Vicent núm. 15 a Llíria, de professió mestressa de casa.
Josefa, com moltes dones llirianes, també va sofrir la repressió franquista, va ser sentenciada pel Tribunal Militar Territorial 1 a Llíria en consell de guerra celebrat el 4/9/1939, sumari 6856, caixa 19124, orde 5, a 30 anys de reclusió major, tenia aleshores 30 anys, el delicte que se li va imposar va ser adhesió a la rebel·lió.
Va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria. El 12 d’agost de 1939, mentre estava a la presó de Llíria, va perdre el seu tercer fill de només 22 mesos. La van deixar eixir per enterrar-lo i l'endemà va tornar al captiveri. El 13/12/1939 la van traslladar a la presó provincial de dones de València on va estar tancada prop de quatre anys, concedint-li la llibertat condicional el 25/01/1944.
Hui fa 80 anys que li van concedir la llibertat condicional, per això volem fer aquest xicotet homenatge a ella, i a totes les dones, que com Josefa, van patir vexacions i humiliacions pel sol fet de tindre una ideologia diferent o per raó de parentesc. Una història de dones que, en general, no és coneguda o, almenys, ho és molt menys que la dels homes. Em referisc a les dones que en l’anomenada Guerra Civil i en la Dictadura, van ser jutjades, o no, i empresonades, dones que es van enfrontar a un escamot d’execució, que van ser castigades a ingerir oli de ricí o pelades al zero, dones que van ser socialment excloses, sofrint burla i escarni, fam, violacions i terror. D’aquestes dones també n’hi ha hagut en el nostre entorn, en el nostre poble, i són dignes de ser recordades.
Agrair a Fina Pérez Lapiedra, neta de Josefa, la cessió de les fotos.
Fonts:
Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.
Registre Civil de Llíria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada