JUAN DE MATA ALAMÁ PEÑARROCHA.

 

Juan de Mata Alamá Peñarrocha

Juan de Mata Alamá Peñarrocha va nàixer a Llíria el 8 de desembre de 1900, al carrer Puríssima número 98, i va morir el 7 de setembre de 1962. Tenia, aleshores, 61 anys. Fill d'Antonio Alamá Silvestre, llaurador, i Ana María Peñarrocha Martínez, mestressa de casa. Sent els seus avis paterns, Antonio Alamá Monzó i Casimira Silvestre Pablo. I els seus avis materns, Francisco Peñarrocha Castellano i Manuela Martínez Asensi.

Es va casar amb Josefa Montesinos Torres (1903-1990). Del matrimoni van nàixer tres fills: Concepción Alamá Montesinos (29-11-1928), José Alamá Montesinos (19-3-1930) i Vicente Alamá Montesinos (30-4-1935).

Juan de Mata i la seua dona Josefa

De professió llaurador, no estava afiliat a cap partit polític ni sindicat. Juan de Mata va sofrir en les seues carns la repressió franquista, sent detingut en acabar la Guerra Civil. Tenia, aleshores, 39 anys i vivia al carrer del Pich, número 4. Condemnat en sentència en Consell de Guerra celebrat en l'ajuntament de Llíria (Sumari 683, Caixa 20698, Ordre 3, any 1939) pel delicte d'auxili a la rebel·lió. Se li va imposar una pena de 12 anys i 1 dia de reclusió.

En el mateix Consell de Guerra varen ser jutjades les següents persones:

• VICENTE ALAMÁ ENGUIDANOS

• ANTONIO GOMEZ SAHIQUER

• JOSE ANTONIO RODILLA MURGUI

• JOSE ROMERO SIERRA

• FRANCISCO TORRES SANCHEZ

• VICENTE TORRES TORRES

Va estar tancat a la presó del Partit (hui biblioteca l'Almodí), fins al 29 de gener de 1940, data en la qual el traslladen a la presó Habilitada del Remei. Tenia, aleshores, 40 anys. El 2 de gener de 1942 el traslladen a la presó del monestir del Puig, i el 20 de maig de 1942 a la presó cel·lular de València. El 22 d'agost de 1943, finalment, li concedeixen la llibertat condicional.

Juan de Mata va estar empresonat prop de 4 anys, deixant tres fills/a d'onze, nou i quatre anys en sa mare. Sense cap recurs per poder viure, la qual cosa va fer que hagueren de vendre el carro i els animals amb els qual Juan de Mata treballava la terra. A més, la seua filla major, Concepción, va haver d'anar-se'n a Barcelona a casa d'un familiar, per tal d'ajudar a sa mare a poder sobreviure. Era molt joveneta, per la qual cosa va construir allí la seua vida i ja no tornà a Llíria.

Juan de Mata amb la seua filla Concepción
i el seu fill Vicente

Molt amic del dirigent anarquista comarcal Jose Maria Peñarrocha Bori, nascut a Llíria el 1907, i que també era un dels organitzadors de la comuna de Llíria. Juan de Mata va participar activament en ella, transportant queviures i altres necessitats amb el seu carro. Esta amistat, i la seua participació en la comuna, van ser les causes de la seua condemna i empresonament.

No va complir la pena íntegra. El retor de l'església de Sant Francesc d'aquella època, Vicente Peñarrocha Navarro, familiar per la línia materna, va intervindre i avalar perquè el deixaren eixir de la presó. Una vegada en llibertat, ell i els dos fills van trobar feina en la pedrera d'un familiar, mentre que la seua dona va treballar en la clínica del metge Josep Pérez Martínez, que també era amic de Juan de Mata.

Este és el xicotet reconeixement que li faig a Juan de Mata, qui va patir presó i humiliacions. Una història que no és coneguda i que ha estat silenciada molt de temps. Hòmens que en l’anomenada Guerra Civil i en la Dictadura van ser jutjats i empresonats. Alguns es van enfrontar a un escamot d’execució. D’estos hòmens també n’hi ha hagut en el nostre entorn, i són dignes de ser recordats.

Agrair a la seues netes Vicenta Alamá , Susi Alamá i a Margarita la cessió de les fotos.

FONTS:

Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.

Arxiu General Militar de Guadalajara

Registre Civil de Llíria.

EL DIPÒSIT MUNICIPAL DE PRESOS DE LLÍRIA. (Part de dalt d l'Ajuntament).

 

Sabem que a Llíria va haver-hi quatre presons. La presó Habilitada del Remei (el que avui és un Convent Trinitari). La presó del Partit Judicial (avui biblioteca l'Almodí). La presó de dones, situada al Carrer Major 49 (avui casa d'ús particular). I, per últim, la part de dalt de l'Ajuntament.

Consultades les fitxes d'empresonament de la població reclusa a Llíria, ens trobem amb la següent denominació: Dipòsit Municipal de Presos de Llíria. Mentre que la presó de dones, la del Partit i la del Remei apareixen ben definides, la de dalt de l'Ajuntament no apareix. Aleshores em fa deduir que, quan es fa referència a “Depósito Municipal de Llíria”, s'està referint a esta presó ubicada dalt de l'edifici consistorial.

Va estar en funcionament des que es va acabar la guerra fins a finals de l'any 1946. Tenim documentat un presoner que va estar en esta presó fins al 8 de desembre de 1946, sent traslladat a la presó cel·lular de València.

Per esta presó, malgrat el seu espai reduït, van passar molts reclusos/es. Alguns/nes tan rellevants com Manuel Silvestre Montesinos, (Silvestre d'Edeta), el mestre Augusto Roca Borrut o la mestra Genoveva Pons Rotger, entre altres. I dic recluses, perquè quan es va tancar la presó de dones del Carrer Major, en desembre de 1939, totes van ser traslladades provisionalment a esta presó, fins que foren destinades a altres presons. La majoria d'elles a la presó de dones de València, o a la presó Habilitada del Remei. També tots aquells als qui els anaven a jutjar en un consell de guerra, que es realitzaven a l'Ajuntament, els tenien tancats en esta presó de manera provisional fins que es celebrava el seu juí. Molts venien de la presó del Partit Judicial i, una vegada finalitzava el juí, tornaven a la presó d'origen.

No saben actualment quanta gent va passar per esta presó, i s'està treballant per tal de documentar a tots i totes. Una tasca molt complicada, ja que del 'Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració' no es pot extreure amb claredat quines persones estigueren tancades. En sabem que van ser moltes, però al ser una presó de pas no se'ls obria fitxa d'empresonament fins que no estigueren a la presó definitiva. I este fet dificulta moltíssim la tasca de documentació.

Com totes les presons a Llíria, a excepció de la destinada a les dones, també va haver-hi una defunció: JULIO VALERO NAVARRO. Cal afegir que, segons em traslladen fonts orals, una persona va ser assassinada quan es va acostar per agafar un càntir que estava a les finestres de la presó. Des de baix els “moros” es pensaven que s'anava a escapar i li van pegar un tir, provocant-li la mort. Esta persona es deia PASCUAL GALDUF PONS.

DIFUNT	DEFUNCIÓ	HORA	EDAT	ESTAT CIVIL	MUNICIPI	OFICI
GALDUF PONS, PASCUAL	02/10/39	5.15 hores	60	Casat	Llíria	Obrer
VALERO NAVARRO, LUIS	25/04/43	10.00 hores	27	Casat	Carlet	No consta

De ben segur les 113 persones que van ser afusellades a Llíria passarien per algunes d'estes presons. Especialment per dos: la del Partit Judicial i la de dalt de l'Ajuntament o, millor dit, Dipòsit Municipal de Presos de Llíria.

Espere que, amb este article, haja esclarit el dubte que en l'àmbit d'investigació hi havia en la tasca d'ubicar el que era el Dipòsit Municipal de Presos durant la repressió franquista a Llíria.