 |
| Presó del Remei (Llíria) |
Per a introduir un poc com era la presó del Remei, les seues condicions i el nombre persones que van estar empresonades, transcric part de l'article de Maria Agustí: l’església del Remei, de convent trinitari a presó franquista, publicat en la revista Lauro 12, Quaderns d'Història i Societat
“(...) l’estudi del cens municipal de 1940 que l’historiador Adrià ens havia esmentat com a inici de la nostra investigació ens va mostrar que resultava molt estrany que si es comptava amb una població de dret de 9.546 persones, en el cens n’hi haguera inscrites 11.081. D’eixa quantitat cal destacar les 1.535 que apareixien en el cens com a transeünts.
Dels 1.535 presoners que va haver-hi a Llíria durant els primers anys del franquisme, 1.528 eren homes i 7 eren dones censades en la mateixa presó però empresonades en una casa privada situada al carrer Major.
Pel lloc de residència abans de ser empresonats, destaca que la majoria, 1.015, ho feien a València, que 442 provenien de Madrid i que altres, amb una menor transcendència, eren d’Albacete (13), de Toledo (10), d’Alacant (10), de Terol (8), de Barcelona (6), d’Àvila (4) i d’altres províncies d’Espanya amb la xifra d’un presoner. Per què acaben doncs a la presó del Remei? La investigació ens va portar a la hipòtesi que, com que Llíria va caure en mans dels nacionals tan sols dos dies abans d’acabar la Guerra Civil espanyola, molts eren membres de l’exèrcit republicà detinguts a la zona del Camp de Túria i alguns podien haver format part de l’Exèrcit de la República durant la batalla de Terol, que havia finalitzat l’any anterior, i els havia sorprés la fi de la contesa a la nostra comarca.
Aquest gran nombre de presoners va haver de sobreviure dins d’un perímetre de 161 metres; es tracta de l’espai que avui ocupa el claustre de l’església del Remei. Si parlem d’una xifra superior als mil presoners i d’una zona tan menuda, no és estrany que les persones que el van ocupar consideraren la situació inhumana i insuportable. El testimoni de Francisco López Murillo, empresonat a la presó madrilenya de Yeserías, reforça aquest pensament; en el seu diari personal esmenta dues vegades la presó provisional del nostre municipi. La primera, el 10 de febrer de 1940, i mostra que la presó del Remei servia per a jutjar persones d’altres províncies espanyoles: Por fin ha llegado el tan esperado día 10, todos con esperanzas de salir en libertad. Hasta ahora han salido los gubernativos, quincenarios y ladrones y otros que no tenían proceso, en total unos 250 individuos. Para la mayoría ha llegado la ratificación de su procesamiento. Esta noche están haciendo las listas de los que no les han ratificado del procesamiento para presentarlas a las autoridades de que dependen. Se dice que van a enviar a los que han sido juzgados con sentencias de 6, 12, y 20 años a Liria (Valencia) ya que se han recibido la orden y las listas, para empezar seguidamente las expediciones.
La segona referència que en fa és de poc temps després, l’1 de març, i ens resulta més interessant perquè es mostra més clarament la duresa de la presó del Remei: Llegan noticias de la expedición de presos que trasladaron a Liria (Valencia). Dicen que el último pan que han comido ha sido el que llevaron de Madrid. Que les han quitado la ropa que llevaban. Les han dejado una sola camiseta y les han entregado un uniforme de presidiario. También cuentan que duermen en menos espacio del que tenían aquí y que sobre todo recomiendan que no trasladen a nadie, pues esta prisión comparada con la de Liria, es un balneario. Esto lo escribe Maximiliano Morales.
La transcripció dels presoners que apareixen en el cens municipal de Llíria de 1940 ens va permetre desmembrar i conéixer un poc més la història d’aquestes persones que van patir les funestes conseqüències del primer franquisme. Molts d’ells, com ja s’ha assenyalat, van haver de sobreviure en una situació extrema (...).
RELACIÓ DE PRESONERS
(Cal picar damunt del nom i s'obri la fitxa personal de cadascú)
(Font: Fundació Francisco Largo Caballero)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada