FRANCISCO MARÍN PIMENTEL. UNA VIDA AL COSTAT DELS MÉS FEBLES

 

Durant la guerra, amb l’uniforme militar.

«Recuérdalo tú, y recuérdalo a otros»

Luís Cernuda

 

Francisco Marín Pimentel va nàixer a Arriate (Màlaga) el 03/01/1911, casat amb Guadalupe Mas García, va tindre tres fills Lupe, Diego i Amelia. Va estar afiliat a l'Agrupació Socialista d'Arriate (Màlaga), Secció de Le Creusot (França) i Agrupació Socialista de Llíria (València). Va morir a Llíria el 21/07/2000.

          Membre de la UGT i afiliat a les Joventuts Socialistes d'Arriate (Màlaga) i des de 1934 a l'Agrupació Socialista d'aquesta localitat. Fill de Diego Marín Becerra, afusellat en 1937. En produir-se el colp d'estat de juliol de 1936 va haver d'eixir del seu poble, amb la seua família,  cap a Coín (Màlaga).

    «Tenia vint-i-cinc anys  i tota una vida per davant però en aquell moment calia decidir el camí a seguir. Jo el vaig tindre clar des de el principi, em vaig ficar al costat del més febles». Va deixar escrit al seu diari, així que es va dirigir a Màlaga.

En Málaga es va incorporar al Batalló Pablo Iglesias en el qual va romandre en el front del Chorro, un pantà pròxim a Màlaga. En caure aquesta població el febrer de 1937 es va retirar amb el seu Batalló per Motril passant per Serra Nevada pel sector de Pitres (Granada) resultant ferit en una cama. A Almeria es va incorporar a la 52 Brigada Mixta, 3 Batalló amb la graduació de sergent de metralladores. Va resultar ferit de nou en la batalla de Pozoblanco (Còrdova) restablint-se en Villanueva de Còrdova. En eixir de l'hospital va ingressar a l'Escola Popular de Guerra de Paterna (València).

Durant aquesta època coneixerà a la que després seria la seua dona. «Un dijous de permís, vaig aprofitar per a anar a València. De tornada, estant en l’estació, em vaig equivocar de via i estava en la de Montcada. N'hi havia molta gent, les llums apagades perquè estaven bombardejant el port. I entre el tumult vaig trobar-me tres xiques. Estiguí parlant amb elles. Aquest va ser el principi d’una cosa sublim, perquè una de les tres, es va unir, en el bo i en el dolent, per a sempre a la meua vida».

Durant la guerra, la seua novia, i després dona, en València.

          Va tornar a la seua Brigada finalitzant la guerra en el front de Terol on va resultar ferit de gravetat. Confiant en que no havía fet res il·legal, pensà en torna a Arriete, on va ser  detingut en l’estació i traslladat a Arriate. En Consell de Guerra celebrat el 26 de setembre de 1939 en Ronda (Màlaga) va ser condemnat a 12 anys de reclusió. Va complir la pena a les presons de Ronda, Màlaga, Madrid, Sant Joan de Mozarrifar (Saragossa), Belchite, Quinto de Ebro (Saragossa) i Alcanyís (Terol) d'on va eixir en règim de presó atenuada el 22 de desembre de 1942 amb ordre de desterrament que va complir a València.

          Després d'un temps, en vista de que no trobava treball, va decidir marxar cap a França travessant la frontera per Pamplona (Navarra). A França va pertànyer a la Secció del PSOE de Le Creusot (Saone et Loire). Va treballar com a peó de carretera, obrer i vies fèrries, desactivant obusos i bombes, pintor i en una fàbrica de laminació. Alli es va casar , per poders, amb Guadalupe Mas, la seua dona estimada.  En 1951, després de tres anys i mig a França va tornar a Espanya travessant la frontera per la muntanya a Portbou (Girona). Va passar per Girona, Barcelona i València.

        En 1957 es va establir a Llíria (València) on, amb la seua esposa  i el seu sogre, José Mas Lluesma, va regentar una botiga de confecció i sastreria (CASA MAS), situada en la Plaça Major, al costat de la carnisseria de Ca Bomba i de l’església. Restablida la democràcia va participar, en 1976, en la reorganització de l'Agrupació Socialista de Llíria (València). Va morir en aquesta localitat el 21 de juliol de 2000.

Fonts: Fundació Francisco Largo Caballero.

Agraïments als seus fills, Lupe, Diego i Amelia per facilitar-me la informació i les fotos.