En
acabar la Guerra Civil, Benjamin va ser detingut, sent condemnat en
Consell de Guerra, Tribunal Militar Territorial 1 (Sumari 3064, Caixa
19238, Orde 3), en sentència de data 20 de maig de 1939, a 30 anys
de reclusió. Tenia, aleshores 58 anys i vivia al carrer 14 d'abril,
52 (hui Juan Izquierdo,52). El delicte que se li va imposar va ser
adhesió a la rebel·lió. En el mateix Consell de Guerra celebrat a
Llíria, en el que hui és l'Ajuntament, també van ser jutjades les
següents persones:
De
la presó del Partit de Llíria (hui biblioteca l'Almodí)¹,
va ser traslladat a la Presó Central de Sant Miquel dels Reis,
ingressant el 28 de juliol de 1939. Se li va commutar la pena (ES
19036.AGMG/6.11, Caixa 300318, Expedient 13243). Concedint-li, la
llibertat condicional, el 18 de març de 1942 (BOE 77, orde de data
12/03/1942, pàgina 1954, columna 1).
(José
Maria Sabater Pascual. Foto cedida per Pedro Ferrandis)
JOSÉ
MARÍA SABATER PASCUAL va nàixer a Llíria el 17 de
febrer de 1916, al carrer Juan Izquierdo, 52. Va morir molt jove, el
4 de juny de 1946, tenia 30 anys. Estava fadrí. De professió
escrivent.
José
María, afiliat a Esquerra Republicana, com el seu pare, va ser
l'únic dels quatre germans que va estar implicat en política. Aficionat a la lectura, va ser un autodidacte
en la seua formació, sabia llegir i escriure. Molts veïns li
demanaven consell, sabedors de la seua cultura. Delicat de
salut, va ser soci de la Penya Pedal de Llíria, ja
que tots els seus amics ho eren.
Com
el seu pare, també va sofrir la repressió franquista. En acabar la
Guerra Civil, José María va ser detingut. Sent condemnat en Consell
de Guerra, Tribunal Militar Territorial 1 (Sumari 3064, Caixa 19238,
Orde 3), en sentència de data 20 de maig de 1939, a 12 anys i un dia
de reclusió. Tenia, aleshores, 24 anys i vivia al carrer 14 d'abril
,52 (hui Juan Izquierdo,52). El delicte que se li va imposar va ser
auxili a la rebel·lió. Va ser jutjat en el mateix Consell de Guerra
que el seu pare Benjamin.
De
la presó del Partit de Llíria (hui biblioteca Almodí)¹
va ser traslladat a la Presó Central de Sant Miquel dels Reis
ingressant el 28 de juliol de 1939. Se li va commutar la pena (ES
19030.AGMG/6.11, Caixa 300318, Expedient 13248). Concedint-li la
presó atenuada el 5 de desembre de 1941, José María va eixir
quatre mesos abans de la presó que el seu pare Benjamin.
EL
SEU PAS PER LA PRESÓ DE SANT MIQUEL DELS REIS
Tant
Benjamin com José María, van estar quasi tres anys tancats a la
Presó Central de Sant Miquel dels Reis. Us deixe esta fotografia
feta, dins de la presó, amb altres presoners. El de baix és
Benjamin i el de dalt José María.
(Presó
de Sant Miquel dels Reis:Foto cedida per Pedro Ferrandiz)
Estes
eren plaquetes que ficaven els seus familiars en les cistelles quan
anaven a portar-los menjar i altres menesters, com veieu figura un
dibuix de la Penya Pedal de Llíria, de la que José María era soci.
També s'aprecia el número de presoner.
(Foto
cedida per Pedro Ferrandis
Tots
sabem com era la vida en les presons franquistes. Les condicions en
què vivien els presoners eren infrahumanes. L’escassetat d’aigua
i menjar provocaven la deshidratació i desnutrició dels presoners,
que van cobrar-se moltes vides. Per altra banda, les pèssimes
condicions higièniques feien de les presons un niu de malalties. I
els pocs recursos sanitaris i les males instal·lacions, que reunien
molts presoners en pocs metres quadrats, facilitaven la seua
propagació. Les malalties més comunes en les presons van ser el
tifus, la tuberculosi i la verola. A més, a través d’escassos
testimonis escrits, sabem que va haver-hi proliferació de malalties
com l’àntrax i la sarna entre els reclosos.
Malgrat
tot, els presoners se les enginyaven per poder subsistir, així com
també els familiars. En este apartat vaig a fer menció a una
persona, una xiqueta de 8 anys, la qual va col·laborar en mantindre
el contacte entre ells i els familiars que estaven fora. Esta xiqueta
es diu Manuela Gesta Valiente (Madrid-1931).
En
l'entrevista que vaig mantindre amb ella, a sa casa, em va dir que
quan anava a la presó, sobre tots els festius més importants com
Nadal, la deixaven entrar, com era una xiqueta, tant a la presó del
Partit de Llíria com a la de Sant Miquel dels Reis. Doncs bé, ella
em deia que en el “dobladillo” de la falda, els familiars de
Benjamin i José María li ficaven notetes, cigarrets i altres
'cosetes' per a ells. Ella, al ser menuda, podia entrar a la presó
tranquil·lament i esta era la fòrmula per la qual tenien contacte
amb els seus familiars.
(D'esquerra
a dreta: José María, Manuela i Concepción (germana de José
María). Foto cedida per Pedro Ferrandis. Any 1945)
Manuela
mai va perdre el contacte en ells. Fins i tot encara s'emociona quan
parla de José María, ja que la va tractar com si fora la seua
filla. Recorda d'ell com un xic molt atractiu, culte i sempre ben
vestit. I que, per culpa de la seua malaltia, sempre anava amb un
mocador al coll.
LES
CARTES DES DE LA PRESÓ
Us
deixe estos documents molt interessants de les cartes que van enviar
des de la presó als seus familiars. En esta primera podem veure que
va ser censurada, i van haver de ficar dalt la frase “Arriba España
Viva Franco” per a poder enviar-la.
(Carta
cedida per Pedro Ferrandis)
(Carta
cedida per Pedro Ferrandis. Data 4/01/1941)
Esta
carta la va enviar Benjamin als seus familiars l'endemà d'entrar a
la Presó de Sant Miquel dels Reis. En concret, el 29 de juliol de
1939.
(Carta
cedida per Pedro Ferrandis)
El
text diu el següent:
“Queridísima
esposa e hijos y demás familiares:
Mi
mayor deseo es que sigáis gozando de la más perfecta salud. La mía
y la de Pepe siguen bien. Hoy ha venido mi hermano Miguel y hemos
hablado, ya que ha tenido la suerte de que nos tocaba hoy la
comunicación por número de orden de apellidos. Por lo cual todos
los sábados podéis venir, y lo mismo que nosotros podemos escribir
el mismo día una tarjeta solo a los familiares más próximos.
Cuando vengáis, pedir siempre la confirmación para los dos. Además,
pueden invitarnos a todos.
Recibir
un abrazo de quienes no os olvidan.”
(Benjamin
Sabater Garcia i José María Sabater Pascual).
Foto
cedida per Pedro Ferrandis |
Després
d'eixir de la presó, i encara que no els van incautar dels béns, sí
que van sofrir la repressió, ja que el seu fill xicotet José María,
no va poder trobar treball. Li'l negaven per ser “rojo” i haver
estat tancat a la presó. Com anècdota indicar que tots els 14
d'abril es reunien la família per fer un dinar. També que al celler
que tenia la família es reunien, amb alguns amics, per escoltar “La
Pirenaica” de manera clandestina.
Este
és el nostre xicotet homenatge a Benjamin Sabater Garcia i José
María Sabater Pascual, pare i fill que van patir presó i
humiliacions pel sol fet de tindre una ideologia diferent o per raó
de parentesc. Una història que no és coneguda i que ha estat
silenciada molt de temps. Hòmens que en l’anomenada Guerra Civil i
en la Dictadura van ser jutjats i empresonats. Alguns es van
enfrontar a un escamot d’execució. D’estos hòmens també n’hi
ha hagut en el nostre entorn, en el nostre poble, i són dignes de
ser recordats.
------------------------------------
(1)
ACLARIMENT: En les fitxes d'empresonament dels dos no queda clar
que estigueren tancats a la Presó del Partit de Llíria (hui
biblioteca l'Almodí). Quan li ho vaig comentar a Manuela ella em va
reafirmar que sí. Per això ho faig constar en l'article.
Agrair
a Pedro Ferrandis la cessió de les fotos i les cartes. I a Manuela
Gesta Valiente per facilitar-me la informació per fer este article.
Fonts:
Registre-Índex
de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de
l'Administració.
Registre
Civil Llíria.
(Miquel Fernández i Zaragozá)