MIGUEL MARIA VINAIXA HERRERO. La poesia, la seua passió.

 

Miguel Maria Vinaixa Herrero

Miguel Maria Vinaixa Herrero va nàixer a Llíria, el 17 de maig de 1902 i va morir el 30 de març de 1959. Fill de Julian Vinaixa Pla i Juana Bautista Herrero Rue, sent els seus avis paterns, Miguel Vinaixa Gil i Maria Inés Pla Miguel, i els seus avis materns, José Herrero Monraba i Manuela Rue Maria.

Es va casar amb Vicenta Aliaga Alis, el 17 d'abril de 1931, tenia aleshores, 27 anys i la seua dona 22 anys. Del matrimoni, van nàixer tres fills: Miguel Vinaixa Aliaga (va morir l'11/08/1945 a l'edat d'11 anys), Vicenta Vinaixa Aliaga (26/02/1932-08/01/2014) i Carmen Vinaixa Aliaga (01/08/1942).

De professió picapedrer, i afiliat a la CNT, Miguel va sofrir en les seues carns la repressió franquista. Va ser detingut en acabar la Guerra Civil, en concret el 27 d'abril de 1939. Tenia, aleshores, 36 anys, i vivia al carrer Sant Joan de Mata. Condemnat en sentència del 25 d'octubre de 1939, en Consell de Guerra celebrat en l'ajuntament de Llíria (Sumari 13438-V-39, Expedient 302) pel delicte d'adhesió a la rebel·lió (en la fitxa d'empresonament fica rebel·lió marxista). Se li va imposar una pena de 20 anys i 1 dia de reclusió major, commutant-li la pena per la de 14 anys de reclusió menor, sent la resolució de data 12 d'abril de 1943.

Expedient de commutació pena

En el mateix Consell de Guerra foren jutjades les següents persones:

• JULIAN ALBARRACIN FAUBEL
• JOSE HERRERO BLASCO
• PASCUAL ASENSI PELECHA
• DANIEL ESPEJO ASENSI
• MIGUEL BOSCH COTANDA
• FRANCISCO ALCOCER ALAMA
• AUGUSTO ROCA BORRUT
• NICOLAS PEÑARROCHA ALBERT
• MANUEL SILVESTRE MONTESINOS
• RAFAEL SANCHIS ESTEVE
• INOCENCIO AYALA FITOS
• MIGUEL TORRES EXPOSITO
• SALVADOR FITOS BORIS
• MIGUEL MAS ORTEGA
• MIGUEL ENGUIDANOS SANCHEZ
• MIGUEL LIS MARTINEZ
• ANTONIO FONS PETROS
• VICENTE GUNA MOCHOLI
• MANUEL GALDUF MARTINEZ
• TERESA RUIZ CUBEL
• BAUTISTA CINTERO ROYO
• NICASIO HEREDIA VALERO
• JOSE PALOMAR ROMERO
• GONZALO SILVESTRE SILVESTRE
• ANTONIO SILVESTRE MONTESINOS
• ROQUE JOLI NAVARRTETE
• SANDALIO CASTILLO MERENCIANO

La sentència deia textualment: “MIGUEL VINAIXA HERRERO, de 35 años, casado, picapedrero, natural y vecino de Liria, afiliado a la C.N.T., formó parte de un grupo de escopeteros que intervino en registros y detenciones, formó parte de la colectividad de fincas incautadas”.

Cal dir que els Consells de Guerra van ser un simple tràmit per a justificar el càstig i la venjança contra els defensors de la República, sent una part substancial de l'aparell repressor, careixien de tota legitimitat vulnerant totes les garanties processals i els drets fonamentals dels detinguts. Eren arbitraris, les sentències es fonamentaven en rumors i suposicions i es condemnaven fets que quan es van produir eren perfectament legals. La total absència de garanties jurídiques que caracteritzaven als Consells de Guerra quedaven encara més de manifest quan es jutjava, en tot just unes hores, a un conjunt de persones, acusats de delictes diferents. Els Consells de Guerra van continuar jutjant per delictes no estrictament militars fins a l'aparició del Tribunal d'Ordre Públic, el desembre de 1963.

El seu pas per les presons.

Presó del Partit Judicial de Llíria
(hui biblioteca l'Almodí)

La presó Habilitada del Remei en Llíria
(hui Convent Trinitari)

Miguel va passar per vàries presons, en el moment de la seua detenció va estar tancat a la presó del Partit Judicial de Llíria, hui biblioteca l'Almodí, fins al 29 de gener de 1940, quan el traslladen a la presó Habilitada del Remei, en Llíria. El 23 de desembre de 1941, el traslladen a la presó de Sant Miquel dels Reis, València. El 24 de desembre de 1942 a la presó cel·lular de València i el 29 de gener de 1943 torna a la presó de Sant Miquel dels Reis. El 30 de maig de 1943 li concedixen la llibertat condicional sense desterrament. El 10 de març de 1952 obté la llibertat definitiva.

Les condicions en què vivien els presoners eren infrahumanes. L’escassetat d’aigua i menjar provocaven la deshidratació i desnutrició dels presoners, que van cobrar-se moltes vides. Per altra banda, les pèssimes condicions higièniques feien de les presons un niu de malalties. I els pocs recursos sanitaris i les males instal·lacions, que reunien molts presoners en pocs metres quadrats, facilitaven la propagació d'algunes com el tifus, la tuberculosi i la verola.

La redempció de penes pel treball va ser el sistema ideat pel règim franquista per a solucionar el problema de saturació de les presons i alhora disposar de mà d'obra barata que realitzara principalment treballs destinats a la construcció d'infraestructures o a la reparació d'aquelles danyades en la guerra civil espanyola. A través del treball, el pres reduïa fins a una tercera part la seua condemna a la presó i a més obtenia uns xicotets ingressos.​

Tots els reclusos que mantingueren una bona conducta i no hagueren intentat infligir la condemna podien acollir-se a la Redempció de penes pel treball. En cas contrari el reclús havia de complir la condemna íntegra. Per bona conducta s'entenia també la disposició del reu a assumir els principis del règim, per la qual cosa la redempció es concedia majoritàriament als presos menys polititzats, amb penes menors o amb contactes dins del règim. Durant la major part de la vigència del sistema, la redempció va consistir en un dia de pena redimida per cada dos dies treballats, però en els anys immediatament posteriors a la guerra va ser al revés: redempció de dos dies de condemna per cada dia treballat.​

El seu expedient d'empresonament està ple de consideracions per part de les autoritats carceràries, consideracions que eren necessàries per a poder extingir la condemna imposada. Com a exemple, trobem uns certificats del capellà de la presó de Sant Miquel dels Reis i del mestre d'aquesta, en la que diuen textualment: “El preso posee la instrucción religiosa y cultural requerida, así como declaración jurada de no haber pertenecido a la Masoneria” Per a reduir condemna, va estar treballant en el destacament penal del pantà de Benaixever igual que en la presó Habilitada del Remei, fent les baranes del parc de Sant Vicent de Llíria.

Miguel tenia cultura, havia estudiat i s'havia format, la qual cosa el va ajudar molt a sobreviure dins de la presó. Encara que no era músic professional, li agradava molt cantar, escriure música i poesies, la qual cosa va fer que formara part de la banda de la presó de Sant Miquel dels Reis, com així consta en un informe de la Junta de la presó sol·licitant al director de la banda siga admés com a membre d'aquesta. Posteriorment, el 19 de març 1943, ingressa en la rondalla de la presó. Esta situació va continuar fins al moment de la seua llibertat, la qual cosa li va alleugerar la vida dins de la presó.

Fotos de la banda i el cor de la presó de Sant Miquel dels Reis
(Publicades al diari Levante el 28/02/2005 i procedents de l'Arxiu Biblioteca Valenciana)

He rebut per part de la família moltes cartes i poesies escrites per ell des de les presons, estes cartes estan escrites sobre partitures de música. També he trobat documents on Miguel, resolia problemes matemàtics, la qual cosa em fa pensar que també va assistir a classes dins de la presó.

Poesia escrita en Sant Miquel dels Reis
 esperant la llibertat condicional

Poesia de data 16/05/1943 en Sant Miquel dels Reis

Exercici de matemàtiques

La seua vida després d'eixir de presó.

En eixir de la presó, Miguel va tornar a treballar com a picapedrer. No se li va aplicar la Llei de Responsabilitat Polítiques. En l'any 1945 va fundar la “Rondalla el Barral”, el que hui és la Rondalla el Micalet. Era ell qui escrivia les lletres de les cançons i cantava. Més que una rondalla era com una comparsa, ja que també tenien un cor, el més paregut al que coneixem hui com una estudiantina.

Dos fotos de la rondalla El Barral

Les desgràcies van acarnissar-se amb ell, com he dit abans, el seu primer fill va morir als 11 anys, només dos anys després d'eixir de la presó. Va sofrir un accident en la pedrera on treballava, un accident greu que quasi li costa la vida. Tot el que havia sofrit en les presons junt amb la mort del seu fill només eixir de la carcel i l'accident sofrit en el treball, li van passar factura a la seua salut mental que li va condicionar la resta de la seua vida.

Este és el xicotet reconeixement que li faig a Miguel Vinaixa Herrero, qui va patir presó i humiliacions pel sol fet de tindre una ideologia diferent o per raó de parentesc. Una història que no és coneguda i que ha estat silenciada molt de temps. Homes que en l’anomenada Guerra Civil i en la Dictadura van ser jutjats i empresonats. Alguns es van enfrontar a un escamot d’execució. D’estos homes també n’hi ha hagut en el nostre entorn, i són dignes de ser recordats.

Agrair a la seua filla Carmen Vinaixa Aliaga, la cessió de les fotos i tota la informació per poder fer este article.

FONTS:

Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.

Arxiu General Militar de Guadalajara

Registre Civil de Llíria.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

Us deixe la poesia que Miguel Vinaixa Herrero li va dedicar a la Comparsa de la Rondalla del Barral.