PERSONES EMPRESONADES A LES PRESONS DE LLÍRIA: JOSEFA TRINIDAD SABATER CALVO.

JOSEFA TRINIDAD SABATER CALVO. (Empresonada a la presó de dones)

La presó de dones estava en la casa situada en el Carrer Major núm. 49. Era un habitatge particular, de tres plantes, que per les seues dimensions i estructura va ser convertida en presó de dones. L'habitatge era propietat de Maruja Domingo, la qual de ser propietària es va convertir en presonera.

La presó estava custodiada pels “moros”. Les presoneres rebien una dieta d'1,15 pessetes diàries per a la seua alimentació. Van patir tots tipus d'humiliacions, fins i tot les feien cantar cançons com el “ cara al sol”...i sermonejar-les fins que caigueren rendides. Igual que ho va ser la presó habilitada del Remei, va ser una presó massificada, arribant a estar fins a cinquanta-tres presoneres, en un espai reduït. En aquesta presó va estar tancada Josefina Trinidad Sabater Calvo.

Josefa Trinidad Sabater Calvo, va nàixer a Llíria el 7 de febrer 1908, filla d'Eugenio Sabater Garcia i Josefa Calvo Llopis, sent els seus avis paterns, Eugenio Sabater Peñarrocha i Pascuala Garcia Ribera i els materns Pascual Calvo Ramón i Tomasa Llopis Miguel. Casada amb Salvador Lapiedra Peñarrocha, vivia al carrer Sant Vicent núm. 15 a Llíria, de professió mestressa de casa.

Josefa, com moltes dones llirianes, també va sofrir la repressió franquista, va ser sentenciada pel Tribunal Militar Territorial 1 a Llíria en consell de guerra celebrat el 4/9/1939, sumari 6856, caixa 19124, orde 5, a 30 anys de reclusió major, tenia aleshores 30 anys, el delicte que se li va imposar va ser adhesió a la rebel·lió.

Va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria. El 12 d’agost de 1939, mentre estava a la presó de Llíria, va perdre el seu tercer fill de només 22 mesos. La van deixar eixir per enterrar-lo i l'endemà va tornar al captiveri. El 13/12/1939 la van traslladar a la presó provincial de dones de València on va estar tancada prop de quatre anys, concedint-li la llibertat condicional el 25/01/1944.

Hui fa 80 anys que li van concedir la llibertat condicional, per això volem fer aquest xicotet homenatge a ella, i a totes les dones, que com Josefa, van patir vexacions i humiliacions pel sol fet de tindre una ideologia diferent o per raó de parentesc. Una història de dones que, en general, no és coneguda o, almenys, ho és molt menys que la dels homes. Em referisc a les dones que en l’anomenada Guerra Civil i en la Dictadura, van ser jutjades, o no, i empresonades, dones que es van enfrontar a un escamot d’execució, que van ser castigades a ingerir oli de ricí o pelades al zero, dones que van ser socialment excloses, sofrint burla i escarni, fam, violacions i terror. D’aquestes dones també n’hi ha hagut en el nostre entorn, en el nostre poble, i són dignes de ser recordades.

Agrair a Fina Pérez Lapiedra, neta de Josefa, la cessió de les fotos.

Fonts:

Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.

Registre Civil de Llíria

PERSONES EMPRESONADES A LES PRESONS DE LLÍRIA: MANUEL ACERO CERVERA

MANUEL ACERO CERVERA. (Empresonat a la presó habilitada del Remei).

    Manuel Acero Cervera va nàixer a Madrid, fill de Pedro Acero i Basilia Cervera, de professió treballador municipal, en el moment de la seua detenció estava casat amb Antolina Balbuena.

    Manuel va ser comdenat a 12 anys i 1 dia de presó major, en consell de guerra permanent núm. 5 de Madrid, sent emesa la comdena l'1/12/1939, per un delicte d'auxili a la rebel·lió, posteriorment la pena va ser commutada el 20/02/1941 a 6 anys i 1 dia de presó. En el moment del seu empresonament vivia al carrer Mancebos núm. 7 (Madrid), tenia 45 anys.

    Afiliat a la UGT, va entrar a treballar a l'escorxador municipal en l'any 1924, acomiadat per treballar també per a particulars va ser readmès al seu lloc de treball fins a l'any 1938 a conseqüència de l'amnistia de Berenguer. Va ser l'última amnistia de la Monarquia d'Alfons XIII, governant el general Berenguer, a través del Reial decret llei 320, de 5 de febrer de 1930, és a dir, no gaire temps després que caiguera Primo de Rivera, l'amnistia tenia a veure amb penats, principalment, però no sols, per causes de rebel·lió i sedició militars i civils, sinó també per delictes annexos, sense excepcions.

    Des de desembre de 1936 va ser vocal del Comitè de l'escorxador fins que va deixar de treballar; en agost de 1938 va ser destinat el Servei d'Informació Militar com a vigilant i posteriorment com a cap de treball número en les immediacions del poble d'Ambite (Guadalajara).

    Va ser detingut i ingressà a la presó de Santa Engracia, el 16/05/1939, sent traslladat el 28/06/1939 a l'hospital Penitenciari de Madrid. Després del consell de guerra és traslladat a la presó de Yeserias (Madrid) ingressant en la presó habilitada del Remei (Llíria) el 18/02/1940.

    En 1943 se li va obrir un nou procés contra ell, al que cal afegir un expedient de depuració, en aquell any estava tancat a la presó cel·lular de València i va ser traslladat al depòsit municipal de Llíria i d'ací a la presó provincial de Madrid el 25/01/1943 per a prendre-li declaració en aquest segon procés el qual va ser arxivat per estar ja en presó, tornant a la presó cel·lular de València. Va obtindre la llibertat condicional 31/05/1943

Fonts:

AGA_TP_0001_0001_001032R, pàgina 2063. Portal Pares.

Cens persones represaliades (UGT). Fundació Francisco Largo Caballero.

PERSONES EMPRESONADES A LES PRESONS DE LLÍRIA: ÀNGEL ABRIL CRESPO

ÀNGEL ABRIL CRESPO. (Empresonat a la presó habilitada del Remei).

    Àngel Abril Crespo va nàixer a Alfambra (Terol), fill de Guillermo Abril i Pròspera Crespo, de professió guàrdia urbà, en el moment de la seua detenció estava casat amb Virginia Castillo.

    Àngel va ser comdenat a 12 anys i 1 dia de presó major, en Consell de Guerra celebrat el 19/09/1939 pel delicte d'auxili a la rebel·lió, posteriorment la pena va ser commutada el 20/02/1941 a 8 anys de presó. En el moment del seu empresonament vivia al carrer Alonso Castillo 14, Chamartin, (Madrid), tenia 38 anys.

    Afiliat a la UGT des de 1930, en març de 1937 ingressà en PCE. Des d'octubre de 1937 exercí el càrrec de conseller municipal per part del PCE en l'ajuntament de Chamartin fins a gener de 1939. Formà part de l'Exèrcit Popular en el que va estar entre els mesos de gener, febrer i març, sent membre de la 112 Brigada. Va ser detingut l'1 de març de 1939 en el depòsit municipal de Chamartin.

    Ingressa a la presó habilitada del Remei (Llíria) el 18/02/1940, procedent de la presó de Yeserias (Madrid). El 15/04/1947 es fica a disposició del Jutjat Especial número 2 d'Espionatge, el 24/09/1947 és traslladat a Saragossa, el 17/03/1949 a Talavera de la Reina, el 02/06/1949 a la presó de Madrid, el 23/06/1949 a la de Buitrago i el 30/12/1950 li concedeixen la llibertat condicional.

Fonts:

AGA_TP_0001_0001_00755R, pàgina 1509. Portal Pares.

Cens persones represaliades (UGT). Fundació Francisco Largo Caballero.

PERSONES EMPRESONADES A LES PRESONS DE LLÍRIA: JOSÉ MARÍA ABAD SÁNCHEZ

 JOSÉ MARÍA ABAD SÁNCHEZ (Tancat a la presó habilitada del Remei).

    José María Abad Sánchez va nàixer a Énguera (València) en 1884, fill de José María Abad i Teresa Sánchez, de professió cap de seguretat, en el moment de la seua detenció estava fadrí.

    José María va ser comdenat a 12 anys de presó, en Consell de Guerra celebrat el 04/05/1940 pel delicte d'auxili a la rebel·lió. En el moment del seu empresonament vivia al carrer Cabalote, 14-B (València), tenia 56 anys.

    Va estar tancat a la presó habilitada del Remei l'11/08/1940, procedent de les presons militars de València, l'1/06/1941 se li concedeix la llibertat.

(Font: AGA_TP_0001_0001_00216R, pàgina 431. Portal Pares).

PERSONES EMPRESONADES A LES PRESONS DE LLÍRIA: MIGUEL ALAMA ENGUIDANOS

 

Comence una sèrie de publicacions on aniré pujant les fitxes d'empresonament de les persones que van estar tancades a les presons de Llíria, ja siga a la presó de dones del Carrer Major, la presó del Remei, com a la presó del partit (Biblioteca Almodí).

MIGUEL ALAMÁ ENGUIDANOS (Tancat a la presó del partit i la presó del Remei).

Miguel Alamá Enguidanos va nàixer a Llíria el 10/10/1907, al carrer de Sant Miquel, fill de Juan Bautista Alamá Portolés i de Marcelina Enguídanos Latorre, sent els seus avis paterns Pedro Alamá Centelles i Clara Portolés Fombuena i els seus avis materns, Casimiro Enguídanos Bosch i Juana Latorre Soler, de professió obrer, en el moment de la seua detenció estava fadrí.

Miguel va ser comdenat a 20 anys de presó, en Consell de Guerra celebrat a l'ajuntament de Llíria el 12/09/1939, Sumari 1939, Caixa 20334, Orde 8, pel Tribunal Militar número 1, a 20 anys de presó pel delicte d'auxili a la rebel·lió. En el moment del seu empresonament vivia al carrer Beateri núm. 19.

Va estar tancat a la presó del partit de Llíria, hui Biblioteca Almodí, el 29/01/1940 és traslladat a la presó habilitada del Remei, en Llíria, posteriorment el 03/02/1941 és traslladat a la presó de Santa Maria del Puig, el 10/06/1941 és traslladat a la presó de Formentera, el 01/05/1942 a la de Lleida i finalment el 23/01/1943 se li concedeix la llibertat.

Font: AGA_TP_0001_0002_01258R, pàgina 2515. Portal Pares.

LA REPRESSIÓ FRANQUISTA. LA FAMÍLIA ADUA-ESTELLES (La Pobla de Vallbona).

 

La repressió franquista moltes vegades es va acarnissar en les famílies, on tots o quasi tots els seus membres van sofrir la repressió. És el cas d'aquesta família de la Pobla de Vallbona on els seus membres, la mare i tres fills van sofrir directament la repressió.

Concepción Estelles Gomis, la mare, va nàixer el 24/05/1878 a la Pobla de Vallbona (València), filla de Diego Estelles Martínez i Bárbara Gomis Sanía, casada amb Vicente Adua Berlanga, va tindre tres fills Concepción, Francisco i Dolores. De professió mestressa de casa va estar comdenada a 30 anys de presó, tenia 62 anys. Tancada a la presó de dones de Llíria ubicada al Carrer Major núm. 49, el 28/11/1939 va ser traslladada a la presó provincial de dones de València. El 19/06/1949 li van donar la llibertat condicional.

Concepción Adua Estellés, filla de Concepción Estellés Gomis i de Vicente Adua Berlanga, va nàixer l'any 1909, casada amb José Serra Porta. Primer, la Guàrdia Civil la va detindre i la va interrogar el 16 d’abril. El seu informe va passar per les mans de l’alcalde i dels membres de la Falange. Més tard, va ser presentada davant les autoritats militars instal·lades a Llíria perquè fora jutjada mitjançant un Consell de Guerra. I així va ser com al cap de dos setmanes d’haver pres declaració, va ser sentenciada a pena de mort. Però quins eren els motius? Segons la sentència del Tribunal Militar, Concepción Adua havia col·laborat amb el Comité i havia animat el seu marit a cometre actes criminals. Finalment, el 3 de juny de 1939 va ser afusellada en el cementeri de Llíria. Esperava un nadó. Va ser l'única dona afusellada a Llíria. La seua mort va ser un clar exemple de venjança.

Francisco Adua Estellés, germà de Concepción, també va sofrir la repressió. Francisco va nàixer l'any 1901 estava casat amb Maria Tremedal Bargues, de professió llaurador, va ser comdenat a 30 anys de presó en juí que es va celebrar el 13/05/1939, va ser comdenat per adhesió a la rebel·lió, tenia 37 anys. Va estar tancat a la presó habilitada del Remei de Llíria, posteriorment en data 28/07/1939 és traslladat a la presó de Sant Miquel dels Reis i el 15/12/1942 li van concedir la llibertat condicional. Va morir en desembre de 1956 als 53 anys.

Per últim, Carmen Aduá Estellés també va patir la repressió, ja que estava casada amb Vicente Serra Porta, germà del marit de Concepción. A Vicente el van afusellar a Llíria el 22/07/1939 als 43 anys.

Com veieu, una mare i tres fills, que van sofrir directament la repressió franquista. Tres membres de la mateixa família van passar per Llíria, la mare a la presó de dones, el seu fill Francisco a la presó habilitada del Remei, i Concepción Adua, va ser afusellada i es troba a les fosses comunes del cementeri.

 

Autors:

• Josep Jorge i Fernández (La Pobla de Vallbona, 1990).

Llicenciat en història per la Universitat de València, i especialitzat en Història Contemporània. Com a historiador les seues línies d'investigació estan enfocades a la història local sobre la Segona República, guerra ci-vil i repressió franquista.

Autor del llibre “Els afusellaments a la Pobla de Vallbona (1939-1942) (Edicions Ajuntament de la Pobla de Vallbona, 2019)

• Miquel Fernández i Zaragozá (Llíria, 1968).

Investigador de la repressió franquista a Llíria. Membre del Comissionat de memòria democràtica del M.I. Ajuntament de Llíria. Autor de diversos articles sobre la repressió a Llíria.

 

 

----------------------------------------------------