ÉRASE UNA VEZ.... Los cuentos valencianos de la Guerra Civil, 1937.

Us deixe este interessant article de la meua companya Lupe Marin Mas, on parla de la repercussió que van tindre els contes durant la Guerra d'Espanya. Fent especial referència als autors i autores valencians/es.

Article complet

JORGE GIMÉNEZ ZABALA, mort a la presó del Partit de Llíria (hui biblioteca L'Almodí).

 

    Preparant un article sobre les persones que van estar tancades a la presó del Partit Judicial, em vaig adonar que en ella va morir JORGE GIMÉNEZ ZABALA, nascut a Saragossa, encara que el veïnatge és en La Pobla de Vallbona, ja que apareix a la Causa General, Ram de La Pobla de Vallbona. Tenia 53 anys, de professió comerciant, casat amb Dolores García Esteve. Va morir el 5 d'octubre de 1939 a la presó, a les 19.00 hores. La causa de la defunció va ser asma, segons consta al certificat de defunció.

    Per tant, cal rectificar les persones que van morir a les presons de Llíria:

• Presó Habilitada del Remei (20)
• Presó del Partit Judicial (1)

Adjunte certificat de defunció.

MARIA SALVADORA PILAR FABRA IGUAL (LA LLUNA). Empresonada a la presó de dones de Llíria (València).

MARIA SALVADORA PILAR FABRA IGUAL

(LA LLUNA).

Empresonada a la presó de dones de Llíria (València).

Maria Salvadora Pilar Fabra Igual, coneguda com La Lluna, va nàixer a Llíria (València) el 19 de gener de 1895 al carrer Monecilla núm. 6 (hui carrer Lope de Vega). Va morir el 18 de març de 1975, a Llíria, quan tenia 80 anys. Filla de Carmelo Fabra Moreno i Francisca Igual, es va casar el 5 de maig de 1920 amb Ricardo Ibáñez Rodilla (7 de desembre de 1895, 15 de juliol de 1967, tenia 71 anys). De professió, mestressa de casa.

Del matrimoni van nàixer set fills, Pilar (30 de març de 1922 - 6 de novembre de 2002), Enrique (29 de febrer 1920 - 28 de febrer de 1995), Josefina (29 de desembre de 1923 - 16 de març de 2007), Luisa (4 de juny de 1925 - 3 de juny de 2013), Francisco (16 de maig de 1932 - 7 d'agost de 2003), Salvador (17 de desembre de 1935) i Vicente (5 de maig de 1938 - 7 de gener 2023).

(Ricardo Ibáñez Rodilla, home).

Maria Salvadora Pilar, com moltes dones llirianes, també va sofrir la repressió franquista. Sentenciada pel Tribunal Militar Territorial 1, en consell de guerra (Sumari 10148, Caixa 20405, Orde 1, any 1939) a 30 anys de presó major, en sentència de data 30 d'agost de 1939. Tenia, aleshores, 44 anys. El delicte que li van imposar va ser adhesió a la rebel·lió.

En el mateix juí sumaríssim també foren jutjades les següents dones:

• Maria Arnau Peñarrocha

• Concepcion Quiles Ramirez

• Amparo Serra Benavent

• Concepción Veses Ferrando

Va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria fins a l'11 de desembre de 1939, quan la traslladen a la presó provincial de dones de València. En el moment de la seua detenció vivia al carrer Quevedo núm. 10.

La pena li va ser commutada (Expedient 107329, Caixa 300995, ES.19030.AGMG/6.1.1), concedint-li la llibertat condicional el 25 de gener 1944 (Lligall 40 Número 92). El que vol dir que Maria Salvadora Pilar va estar prop de cinc anys tancada a la presó.

El motiu pel qual la van detindre i empresonar va ser que en els carnestoltes celebrats a Llíria, abans de la Guerra Civil (en concret en el soterrar de la sardina), es va disfressar de retor. A més, Pilar tenia molta relació amb dones d'esquerres a Llíria.

Quan la van detindre i empresonar el seu fill més menut, Vicent, tenia aleshores un any i mesos. Encara era lactant i va haver d'anar amb ella, primer a la presó de Llíria i després a la presó de València. El xiquet va passar els primers quatre anys de la seua vida en presó al costat de sa mare. Obligaren a Maria Salvadora Pilar a què el seu fill fora batejat (no podia estar un xiquet sense batejar), sent els padrins el director de la presó i la seua dona. Estos es van encapritxar del xiquet i se'l volien dur per a educar-lo. Maria Salvadora Pilar els va contestar que “això mai; amplieu-me la pena, però el meu fill es queda amb mi”. Maria Salvadora tenia un caràcter molt fort i va ser amenaçada fins a tres vegades de condemnar-la a pena de mort.

Se li va aplicar la Llei de Responsabilitats Polítiques. Un dia, la Guàrdia Civil es va presentar a sa casa i es van incautar el burro, el forment i els pocs béns que tenien, deixant a la família sense res. Imagineu la situació d'aquest home: la dona i un fill a la presó, i sis fills sense res per a poder viure. A més en la sentència del consell de guerra li van imposar una pena d'interdicció civil la qual cosa volia dir que li van restringir la personalitat jurídica i consegüent privació de drets civils. Una altra manera de repressió.

També la seua família va sofrir la repressió. Els seus fills no podien treballar perquè eren fills de “rojos”. Enrique, el fill major, va perdre una cama en el front, i formava part de la “quinta del biberón”, la qual cosa li limitava encara més poder trobar faena. Un dia les filles, Pilar i Fina, estaven fent punt de ganxo al carrer, passà la Guàrdia Civil i quan va veure que ho feien amb fil roig les volia tancar. Una manera més de què la repressió no només la van sofrir les persones empresonades o afusellades, sinó també les seues famílies.

Este és el nostre xicotet homenatge a ella i a totes les dones que, com Maria Salvadora PIlar, van patir vexacions i humiliacions pel sol fet de tindre una ideologia diferent o per raó de parentesc. Una història de dones que, en general, no és coneguda o, almenys, ho és molt menys que la dels homes. Em referisc a les dones que en l’anomenada Guerra Civil i en la Dictadura, van ser jutjades, o no, i empresonades. Dones que es van enfrontar a un escamot d’execució, que van ser castigades a ingerir oli de ricí o pelades al zero; dones que van ser socialment excloses, sofrint burla i escarni, fam, violacions i terror. D’estes dones també n’hi ha hagut en el nostre entorn, en el nostre poble, i són dignes de ser recordades.

Agrair a Elvira, Ibáñez Ortiz, Lorena N.C. i Maria Isabel Martínez Garcia, la cessió de les fotos i per facilitar-me la informació per fer este article.

Fonts:

Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.

Registre Civil Llíria.

ISABEL ORTIZ SOLANO. Empresonada a la presó de dones de Llíria.

 

Presó de dones

Isabel Ortiz Solano, va nàixer a Pedralba (València), el 26 de desembre de 1891. Filla de Francisco Ortiz Cervera i Maria Rosa Solano Calduch, sent els seus avis paterns, Francisco Ortiz i Teresa Cervera Muedra, i els seus avis materns, Vicente Solano Muedra i Maria Rosa Calduch. Casada amb José Quiles, en el moment de la seua detenció vivia al carrer Rocha Almerich 50, Pedralba (València). De professió llauradora, tenia, aleshores 47 anys.

Condemnada pel Tribunal Militar Territorial 1 (Sumari 5991, Caixa 20681, Orde 1, any 1939), en sentencia de data 23 de juny 1939, a 6 anys i 1 dia de presó major. El delicte que se li va imposar va ser auxili a la rebel·lió.

Va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria fins a l'11 de desembre de 1939 que la van traslladar a la presó de dones de València. Li va ser commutada la pena (Expedient 66062, Caixa 300688, ES 19030.AGMG/6.1.1). El 26 de febrer 1941 se li tramita la concessió de la llibertat condicional (Lligall 93, Número 124).

Fonts:

Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.

ISABEL HERRERO QUILES. Empresonada a la presó de dones de Llíria.

Isabel Herrero Quiles, va nàixer a Pedralba (València), el 25 de juny de 1908 al carrer del Cementeri s/n. Filla de Miguel Herrero Andres i Josefa Quiles Sánchez, sent els seus avis paterns Miguel Herrero Sánchez i Vicenta Andrés Galllach, i els seus avis materns José Quiles Herrero i Cayetana Sánchez Atencia. Casada amb Francisco Ortiz, en el moment de la seua detenció vivia al carrer Sant Miquel 16, Pedralba (València), de professió mestressa de casa i militant en la CNT.

Codemnada pel Tribunal Militar Territorial 1, (Sumari 5991, Caixa 20681, Orde 1, any 1939), en sentencia de data 23 de juny 1939, a 6 anys i 1 dia de presó major.. El delicte que se li va imposar va ser excitasió a la rebel·lió.

Va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria fins a l'11 de desembre de 1939 que la van traslladar a la presó provincial de dones de València. Li va ser commutada la pena expedient 51629, caixa 300590, ES 19030.AGMG/6.1.1.En setembre de 1941 li concedeixen la llibertat condicional.

Correcció: En la fitxa d'empresonament fica que tenia 25 anys, no correspon a la seua edat, si va nàixer al 1908 i va ser empresonada en 1939, deuria de tindre 31 anys.

Fonts:

Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.

Registre Civil de Pedralba

CONSUELO DOMENECH ALONSO. Empresonada a la presó de dones de Llíria (València).

Consuelo Domenech Alonso va nàixer a Benaguasil (València), el 1889. Filla de Jaime Domenech i d'Antonia Alonso, es va casar amb Alfonso Aras. De professió carnissera.

Consuelo, com moltes dones, també va sofrir la repressió franquista. Sentenciada pel Tribunal Militar Territorial 1, en consell de guerra (Sumari 8840, Caixa 18123, Orde 2, any 1939) a 6 anys i 1 dia de presó major, en sentència de data 8 d'agost de 1939. Tenia, aleshores, 50 anys. El delicte que li van imposar va ser excitació a la rebel·lió.

Va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria fins a l'11 de desembre de 1939, quan la traslladen a la presó provincial de dones de València. Li van concedir la llibertat condicional el 12 de setembre 1941.

Fonts:
Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.

FACUNDO PASCUAL PEÑARROCHA.

Facundo Pascual Peñarrocha, va nàixer a Llíria (València), el 2 de maig de 1900, al carrer Barranquet 29. Va morir el 3 d'octubre de 1980 a Llìria (València), quan tenia 80 anys. Fill de Romualdo Pascual Feltrer i de Teresa Peñarrocha Llavata, sent els seus avis paterns Manuel Pascual Montesinos i Paula Feltrer Peris, i els seus avis materns German Peñarrocha Falomir i Manuela Llavata Galduf.

Es va casar amb María Magadalena Cotanda Peris, el 17 de novembre de 1923, a l'edat de 23 anys. En el moment de la seua detenció vivia al carrer Barranquet 1, Llíria (València). De professió picapedrer.

Condemnat pel Tribunal Militar Territorial 1 (Sumari 3491, Caixa 20071 Orde 1, any 1939), en sentència de data 30 d'agost de 1939, a 12 anys i 1 dia de reclusió, tenia, aleshores 39 anys. El delicte que se li va imposar va ser auxili a la rebel·lió.
Va estar a la presó de Porta Coeli fins al 6 de juliol de 1940, que el van traslladar a la presó del Monestir del Puig. L'1 de gener de 1942 va ser traslladat al Campament Penitenciari de Belchite. El Campament Penitenciari de Belchite és el nom formal que va rebre el destacament penal establit en Belchite l'any 1940 per a la construcció del nou poble després de la destrucció de l'antic durant la guerra civil.

Els destacaments penals es van crear per a la realització d'obres públiques qualificades d'interés nacional, com a treballs miners i agrícoles, labors de reconstrucció, carreteres o obres del ferrocarril. Els primers establiments d'este tipus es van posar en marxa en 1939, després de la publicació de l'Orde del 14 de novembre de 1939 que establia que d'ara en avant, tot penat haurà de treballar i aprendre un ofici, si no ho sap, per a redimir la seua culpa, adquirir mitjançant el treball hàbits de vida honesta que li preserven d'ulteriors caigudes, contribuir a la prosperitat de la Pàtria, ajudar a la seua família i lliurar a l'Estat de la càrrega del seu manteniment a la Presó.

Li van commutar la pena (Expedient 94821, Caixa 300895, Referència 19030-AGMG/6.1.1). El 5 de maig de 1943 li concedixen la llibertat condicional sense desterrament. Per resolució del Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques de València, sent instructor el jutge Fèlix José de Vicente Angos, se li va obrir expedient de responsabilitats polítiques. (BOE 26, pàgina 410, 26/01/1941).

Facundo i la seua dona Maria Magdalena van sofrir la repressió, ja que els dos van ser empresonats, ella a la presó de dones de Llíria i València, ell, a Porta Coeli i a la presó del Monestir del Puig. Us deixe l'enllaç a l'article que li vaig dedicar a Magdalena.
https://larepressioalliria.blogspot.com/.../maria...

Com a curiositat cal dir que Facundo i la seua dona estan soterrats al cementeri de Llíria en el mateix lloc on afusellaven. Dalt d'ells, estan inhumades les restes de Miguel Martínez Pastor, veí de Llíria, que va ser afusellat al Terrer (Paterna), el 6 d'abril de 1940 i les seues restes, una volta exhumades de la fosa 111, foren traslladades al cementeri de Llíria el 14 de maig de 2022.

Agrair a Ismael Rodilla Vinaixa la cessió de la foto.

Fonts:
Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.
Registre Civil de Llíria