ISABEL ORTIZ SOLANO. Empresonada a la presó de dones de Llíria.

 

Presó de dones

Isabel Ortiz Solano, va nàixer a Pedralba (València), el 26 de desembre de 1891. Filla de Francisco Ortiz Cervera i Maria Rosa Solano Calduch, sent els seus avis paterns, Francisco Ortiz i Teresa Cervera Muedra, i els seus avis materns, Vicente Solano Muedra i Maria Rosa Calduch. Casada amb José Quiles, en el moment de la seua detenció vivia al carrer Rocha Almerich 50, Pedralba (València). De professió llauradora, tenia, aleshores 47 anys.

Condemnada pel Tribunal Militar Territorial 1 (Sumari 5991, Caixa 20681, Orde 1, any 1939), en sentencia de data 23 de juny 1939, a 6 anys i 1 dia de presó major. El delicte que se li va imposar va ser auxili a la rebel·lió.

Va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria fins a l'11 de desembre de 1939 que la van traslladar a la presó de dones de València. Li va ser commutada la pena (Expedient 66062, Caixa 300688, ES 19030.AGMG/6.1.1). El 26 de febrer 1941 se li tramita la concessió de la llibertat condicional (Lligall 93, Número 124).

Fonts:

Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.

ISABEL HERRERO QUILES. Empresonada a la presó de dones de Llíria.

Isabel Herrero Quiles, va nàixer a Pedralba (València), el 25 de juny de 1908 al carrer del Cementeri s/n. Filla de Miguel Herrero Andres i Josefa Quiles Sánchez, sent els seus avis paterns Miguel Herrero Sánchez i Vicenta Andrés Galllach, i els seus avis materns José Quiles Herrero i Cayetana Sánchez Atencia. Casada amb Francisco Ortiz, en el moment de la seua detenció vivia al carrer Sant Miquel 16, Pedralba (València), de professió mestressa de casa i militant en la CNT.

Codemnada pel Tribunal Militar Territorial 1, (Sumari 5991, Caixa 20681, Orde 1, any 1939), en sentencia de data 23 de juny 1939, a 6 anys i 1 dia de presó major.. El delicte que se li va imposar va ser excitasió a la rebel·lió.

Va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria fins a l'11 de desembre de 1939 que la van traslladar a la presó provincial de dones de València. Li va ser commutada la pena expedient 51629, caixa 300590, ES 19030.AGMG/6.1.1.En setembre de 1941 li concedeixen la llibertat condicional.

Correcció: En la fitxa d'empresonament fica que tenia 25 anys, no correspon a la seua edat, si va nàixer al 1908 i va ser empresonada en 1939, deuria de tindre 31 anys.

Fonts:

Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.

Registre Civil de Pedralba

CONSUELO DOMENECH ALONSO. Empresonada a la presó de dones de Llíria (València).

Consuelo Domenech Alonso va nàixer a Benaguasil (València), el 1889. Filla de Jaime Domenech i d'Antonia Alonso, es va casar amb Alfonso Aras. De professió carnissera.

Consuelo, com moltes dones, també va sofrir la repressió franquista. Sentenciada pel Tribunal Militar Territorial 1, en consell de guerra (Sumari 8840, Caixa 18123, Orde 2, any 1939) a 6 anys i 1 dia de presó major, en sentència de data 8 d'agost de 1939. Tenia, aleshores, 50 anys. El delicte que li van imposar va ser excitació a la rebel·lió.

Va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria fins a l'11 de desembre de 1939, quan la traslladen a la presó provincial de dones de València. Li van concedir la llibertat condicional el 12 de setembre 1941.

Fonts:
Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.

FACUNDO PASCUAL PEÑARROCHA.

Facundo Pascual Peñarrocha, va nàixer a Llíria (València), el 2 de maig de 1900, al carrer Barranquet 29. Va morir el 3 d'octubre de 1980 a Llìria (València), quan tenia 80 anys. Fill de Romualdo Pascual Feltrer i de Teresa Peñarrocha Llavata, sent els seus avis paterns Manuel Pascual Montesinos i Paula Feltrer Peris, i els seus avis materns German Peñarrocha Falomir i Manuela Llavata Galduf.

Es va casar amb María Magadalena Cotanda Peris, el 17 de novembre de 1923, a l'edat de 23 anys. En el moment de la seua detenció vivia al carrer Barranquet 1, Llíria (València). De professió picapedrer.

Condemnat pel Tribunal Militar Territorial 1 (Sumari 3491, Caixa 20071 Orde 1, any 1939), en sentència de data 30 d'agost de 1939, a 12 anys i 1 dia de reclusió, tenia, aleshores 39 anys. El delicte que se li va imposar va ser auxili a la rebel·lió.
Va estar a la presó de Porta Coeli fins al 6 de juliol de 1940, que el van traslladar a la presó del Monestir del Puig. L'1 de gener de 1942 va ser traslladat al Campament Penitenciari de Belchite. El Campament Penitenciari de Belchite és el nom formal que va rebre el destacament penal establit en Belchite l'any 1940 per a la construcció del nou poble després de la destrucció de l'antic durant la guerra civil.

Els destacaments penals es van crear per a la realització d'obres públiques qualificades d'interés nacional, com a treballs miners i agrícoles, labors de reconstrucció, carreteres o obres del ferrocarril. Els primers establiments d'este tipus es van posar en marxa en 1939, després de la publicació de l'Orde del 14 de novembre de 1939 que establia que d'ara en avant, tot penat haurà de treballar i aprendre un ofici, si no ho sap, per a redimir la seua culpa, adquirir mitjançant el treball hàbits de vida honesta que li preserven d'ulteriors caigudes, contribuir a la prosperitat de la Pàtria, ajudar a la seua família i lliurar a l'Estat de la càrrega del seu manteniment a la Presó.

Li van commutar la pena (Expedient 94821, Caixa 300895, Referència 19030-AGMG/6.1.1). El 5 de maig de 1943 li concedixen la llibertat condicional sense desterrament. Per resolució del Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques de València, sent instructor el jutge Fèlix José de Vicente Angos, se li va obrir expedient de responsabilitats polítiques. (BOE 26, pàgina 410, 26/01/1941).

Facundo i la seua dona Maria Magdalena van sofrir la repressió, ja que els dos van ser empresonats, ella a la presó de dones de Llíria i València, ell, a Porta Coeli i a la presó del Monestir del Puig. Us deixe l'enllaç a l'article que li vaig dedicar a Magdalena.
https://larepressioalliria.blogspot.com/.../maria...

Com a curiositat cal dir que Facundo i la seua dona estan soterrats al cementeri de Llíria en el mateix lloc on afusellaven. Dalt d'ells, estan inhumades les restes de Miguel Martínez Pastor, veí de Llíria, que va ser afusellat al Terrer (Paterna), el 6 d'abril de 1940 i les seues restes, una volta exhumades de la fosa 111, foren traslladades al cementeri de Llíria el 14 de maig de 2022.

Agrair a Ismael Rodilla Vinaixa la cessió de la foto.

Fonts:
Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.
Registre Civil de Llíria

MARIA MAGDALENA COTANDA PERIS. Empresonada a la presó de dones de Llíria.

 

Maria Magdalena Cotanda Peris

María Magadalena Cotanda Peris, va nàixer a Llíria (València), l'1 d'abril de 1902, al carrer Recared. Va morir el 23 de juny de 1956 quan tenia 54 anys. Filla de Vicente Cotanda Gómez i Joaquina Peris Bonet, sent els seus avis paterns Vicente Cotanda i Vicenta Gómez, i els seus avis materns Manuel Peris i Mariana Bonet. Es va casar amb Facundo Pascual Peñarrocha, el 17 de novembre de 1923, a l'edat de 23 anys.En el moment de la seua detenció vivia al carrer Barranquet 1, Llíria (València). De professió mestressa de casa.

Condemnada pel Tribunal Militar Territorial 1 (Sumari 3491, Caixa 20071 Orde 1, any 1939), en sentència de data 30 d'agost 1939, a 12 anys i 1 dia de reclusió menor, tenia, aleshores 36 anys. El delicte que se li va imposar va ser auxili a la rebel·lió.

Va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria fins a l'11 de desembre de 1939 que la van traslladar a la presó provincial de dones de València. Li van commutar la pena (Expedient 14278, Caixa 300326, Referència 19030-AGMG/6.1.1). El 10 de juny de 1941 li concedixen la llibertat condicional.

Magdalena i el seu home Facundo van sofrir la repressió, ja que els dos van ser empresonats, ella a la presó de dones de Llíria i València, ell, a Porta Coeli i a la presó del Puig. Ja li dedicarem una altra entrada al seu home Facundo.

Com a curiositat cal dir que Magdalena i el seu home estan soterrats al cementeri de Llíria en el mateix lloc on afusellaven. Dalt d'ells, estan inhumades les restes de Miguel Martínez Pastor, veí de Llíria, que va ser afusellat al Terrer (Paterna), el 6 d'abril de 1940 i les seues restes, una volta exhumades de la fosa 111, foren traslladades al cementeri de Llíria el 14 de maig de 2022.

Este és el nostre xicotet homenatge a ella i a totes les dones que, com Magdalena, van patir vexacions i humiliacions pel sol fet de tindre una ideologia diferent o per raó de parentesc. Una història de dones que, en general, no és coneguda o, almenys, ho és molt menys que la dels homes. Em referisc a les dones que en l’anomenada Guerra Civil i en la Dictadura, van ser jutjades, o no, i empresonades. Dones que es van enfrontar a un escamot d’execució, que van ser castigades a ingerir oli de ricí o pelades al zero; dones que van ser socialment excloses, sofrint burla i escarni, fam, violacions i terror. D’estes dones també n’hi ha hagut en el nostre entorn, en el nostre poble, i són dignes de ser recordades.

Agrair a Ismael Rodilla Vinaixa la cessió de la foto.

Fonts:
Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.
AGA_TP_0002_0010_01598R Pàgina 3195
Registre Civil de Llíria

ASUNCIÓN CERVERA (22 anys) i FLORA CERVERA (18 anys). Dos cosines germanes, veïnes de Pedralba, que van estar a la presó de dones de Llíria.

Presó de dones del carrer Major, 49.

ASUNCIÓN CERVERA PORCELLÁ. Empresonada a la presó de dones de Llíria.

Asunción Cervera Porcellá, va nàixer a Pedralba (València), el 22 d'abril de 1917 i va morir a Barcelona el 8 de novembre de 1998, tenia 81 anys. Filla d'Antonio Cervera Vela i Maria Porcellá Cervera, sent els seus avis paterns Isidro Cervera Sánchez i Rosa Vela Sánchez i els seus avis materns Jose Porcellá Castillo i Josefa Cervera Vela. En el moment de la seua detenció, estava fadrina i vivia al carrer P. Antonio, núm. 28, Pedralba (València). De professió teixidora (rodets).

Condemnada pel Tribunal Militar Territorial 1 (Sumari 5888, Caixa 17210, Orde 11, any 1939) i (Sumari 5991, Caixa 20681, Orde 1, any 1939), en sentència de data 23 de juny de 1939, a 6 anys i 1 dia de presó major, tenia, aleshores 22 anys. El delicte que se li va imposar va ser excitació a la rebel·lió.

Va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria fins a l'11 de desembre de 1939 que la van traslladar a la presó provincial de dones de València. El 25 de maig de 1941 li concedeixen la llibertat condicional.

Fonts:
Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.
AGA_TP_0002_0007_01708R. Pàgina 3415.
Registre Civil de Pedralba
__________________________________________________________________

FLORA CERVERA QUILES. Empresonada a la presó de dones de Llíria.

Flora Cervera Quiles, va nàixer a Pedralba (València), el 27 d'abril de 1920. Filla de Vicente Cervera Vela i Agustina Quiles Andrés, sent els seus avis paterns Isidro Cervera Sánchez i Rosa Vela Sánchez, i els seus avis materns Pascual Quiles Andrés i Carolina Andrés Quiles en el moment de la seua detenció, estava fadrina i vivia al carrer Pi i Margall, núm. 40, Pedralba (València). De professió mestressa de casa.

Condemnada pel Tribunal Militar Territorial 1 (Sumari 5991, Caixa 20681, Orde 1, any 1939) en sentència de data 23 de juny de 1939, a 6 anys i 1 dia de presó major, tenia, aleshores 18 anys. El delicte que se li va imposar va ser excitació a la rebel·lió.

Va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria fins a l'11 de desembre de 1939 que la van traslladar a la presó provincial de dones de València. El 23 de maig de 1941 li concedixen la llibertat condicional.

Fonts:
Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.
AGA_TP_0002_0007_01711. Pàgina 3421.
Registre Civil de Pedralba.

DOMINGO AGUILERA SANZ. Empresonat a la presó Habilitada del Remei.

 

Presó Habilitada del Remei

Domingo Aguilera Sanz, va nàixer a Mina del Orcajo (Ciudad Real), fill de Lorenzo Aguilera i Joaquina Sanz, de professió llaurador, en el moment de la seua detenció estava fadrí i vivia al carrer Baix núm. 11, Xàtiva (València).

Va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó, pel Tribunal Militar Territorial 1 (Sumari 16664, Caixa 20393, Orde 4, any 1939), en sentència dictada el 17 de gener de 1940 pel delicte d'auxili a la rebel·lió. Tenia, aleshores,32 anys.

Ingressa a la presó Habilitada del Remei (Llíria), el 17 d'octubre de 1940 procedent de la presó cel·lular de València. El 17 de juny de 1941 és traslladat a la presó de Formentera. La pena li va ser commutada (ES.19030.AGM/6.1.1,Caixa 300497,Expedient 37814), obtenint la llibertat condicional sense desterrament el 8 de novembre de 1941.

Fonts:
Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.
(Portal Pares, AGA_TP_0001_0002_00665R, Pàgina 1329)