ASUNCIÓN CERVERA (22 anys) i FLORA CERVERA (18 anys). Dos cosines germanes, veïnes de Pedralba, que van estar a la presó de dones de Llíria.

Presó de dones del carrer Major, 49.

ASUNCIÓN CERVERA PORCELLÁ. Empresonada a la presó de dones de Llíria.

Asunción Cervera Porcellá, va nàixer a Pedralba (València), el 22 d'abril de 1917 i va morir a Barcelona el 8 de novembre de 1998, tenia 81 anys. Filla d'Antonio Cervera Vela i Maria Porcellá Cervera, sent els seus avis paterns Isidro Cervera Sánchez i Rosa Vela Sánchez i els seus avis materns Jose Porcellá Castillo i Josefa Cervera Vela. En el moment de la seua detenció, estava fadrina i vivia al carrer P. Antonio, núm. 28, Pedralba (València). De professió teixidora (rodets).

Condemnada pel Tribunal Militar Territorial 1 (Sumari 5888, Caixa 17210, Orde 11, any 1939) i (Sumari 5991, Caixa 20681, Orde 1, any 1939), en sentència de data 23 de juny de 1939, a 6 anys i 1 dia de presó major, tenia, aleshores 22 anys. El delicte que se li va imposar va ser excitació a la rebel·lió.

Va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria fins a l'11 de desembre de 1939 que la van traslladar a la presó provincial de dones de València. El 25 de maig de 1941 li concedeixen la llibertat condicional.

Fonts:
Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.
AGA_TP_0002_0007_01708R. Pàgina 3415.
Registre Civil de Pedralba
__________________________________________________________________

FLORA CERVERA QUILES. Empresonada a la presó de dones de Llíria.

Flora Cervera Quiles, va nàixer a Pedralba (València), el 27 d'abril de 1920. Filla de Vicente Cervera Vela i Agustina Quiles Andrés, sent els seus avis paterns Isidro Cervera Sánchez i Rosa Vela Sánchez, i els seus avis materns Pascual Quiles Andrés i Carolina Andrés Quiles en el moment de la seua detenció, estava fadrina i vivia al carrer Pi i Margall, núm. 40, Pedralba (València). De professió mestressa de casa.

Condemnada pel Tribunal Militar Territorial 1 (Sumari 5991, Caixa 20681, Orde 1, any 1939) en sentència de data 23 de juny de 1939, a 6 anys i 1 dia de presó major, tenia, aleshores 18 anys. El delicte que se li va imposar va ser excitació a la rebel·lió.

Va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria fins a l'11 de desembre de 1939 que la van traslladar a la presó provincial de dones de València. El 23 de maig de 1941 li concedixen la llibertat condicional.

Fonts:
Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.
AGA_TP_0002_0007_01711. Pàgina 3421.
Registre Civil de Pedralba.

DOMINGO AGUILERA SANZ. Empresonat a la presó Habilitada del Remei.

 

Presó Habilitada del Remei

Domingo Aguilera Sanz, va nàixer a Mina del Orcajo (Ciudad Real), fill de Lorenzo Aguilera i Joaquina Sanz, de professió llaurador, en el moment de la seua detenció estava fadrí i vivia al carrer Baix núm. 11, Xàtiva (València).

Va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó, pel Tribunal Militar Territorial 1 (Sumari 16664, Caixa 20393, Orde 4, any 1939), en sentència dictada el 17 de gener de 1940 pel delicte d'auxili a la rebel·lió. Tenia, aleshores,32 anys.

Ingressa a la presó Habilitada del Remei (Llíria), el 17 d'octubre de 1940 procedent de la presó cel·lular de València. El 17 de juny de 1941 és traslladat a la presó de Formentera. La pena li va ser commutada (ES.19030.AGM/6.1.1,Caixa 300497,Expedient 37814), obtenint la llibertat condicional sense desterrament el 8 de novembre de 1941.

Fonts:
Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.
(Portal Pares, AGA_TP_0001_0002_00665R, Pàgina 1329)

MARÍA ROSA CERVERA GARCÍA. Empresonada a la presó de dones de Llíria.

 

Presó de dones del carrer Major 49

María Rosa Cervera García, va nàixer a Pedralba (València) el 21 de desembre de 1893. Filla de Blas Cervera Martí i Isabel García Martínez, sent els seus avis paterns Blas Cervera Huersio i María Rosa Martí Ortiz, i els seus avis materns Pascual García i Simona Martínez. Casada amb Gabriel Martínez, en el moment de la seua detenció vivia al carrer Alto Puente, Pedralba (València). De professió mestressa de casa.

Condemnada pel Tribunal Militar Territorial 1 (Sumari 8501, Caixa 18005, Orde 3, any 1939), en sentència de data 8 d'agost de 1939, a 12 anys i 1 dia de reclusió menor, tenia, aleshores 46 anys. El delicte que se li va imposar va ser auxili a la rebel·lió.

Va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria fins a l'11 de desembre de 1939 que la van traslladar a la presó provincial de dones de València. Li van commutar la pena (Expedient 50862, Caixa 300585, Referència 19030-AGMG/6.1.1). El 6 de maig de 1941 li concedeixen la llibertat condicional.

Fonts:

Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.

AGA_TP_0002_0007_01667R. Pàgina 3333.

CONCEPCIÓN ASENSI FOMBUENA. Empresonada a la presó de dones de Llíria (València).

 

Conxa Asensi Fombuena

Concepción Asensi Fombuena va nàixer a Vilamarxant, el 18 de maig de 1909, i va morir el 6 de novembre de 1985, a Llíria, quan tenia 76 anys. Filla de Jaime Asensi Prats i de Catalina Fombuena Montesinos, es va casar el 24 de novembre de 1930 amb Francisco Llopis Dasí, de professió pintor. Del matrimoni van nàixer tres filles, Concepción (8 d'abril de 1932), Desamparados (18 de desembre de 1934) i Asunción (26 d'agost de 1937) conegudes per Conxin, Amparin i Sonin. En el moment del seu matrimoni vivien al carrer Juan Izquierdo, núm. 3 casa dels pares de Concepción. De professió brodadora a màquina de cosir.

Concepción, com moltes dones llirianes, també va sofrir la repressió franquista. Sentenciada pel Tribunal Militar Territorial 1, en consell de guerra (Sumari 10087, Caixa 20287, Orde 1, any 1939) a 6 anys i 1 dia de reclusió temporal, en sentència de data 20 d'agost de 1939. Tenia, aleshores, 30 anys. El delicte que li van imposar va ser excitació a la rebel·lió.

Va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria fins a l'11 de desembre de 1939, quan la traslladen a la presó provincial de dones de València.

Concepción i Francisco en el viatge de noces,
 novembre 1930

El seu matrimoni va sofrir la màxima expressió de la repressió. Ella va estar tancada tant a la presó de Llíria com en la de dones de València, però el seu home, Francisco Llopis Dasí, va ser afusellat a Llíria el 6 de setembre de 1939, a les 19.00 hores al cementeri. Tenia 34 anys, deixant tres filles òrfenes de set, cinc i dos anys, respectivament.

En record del pare afusellat,
Francisco i les seus filles.

    Concepción va ser empresonada per defendre al seu marit Francisco Llopis Dasí. Una vegada detingut i empresonat, es personaren a la vivenda de Juan Izquierdo núm. 3 personal militar o guàrdia civil. Concepción va obrir la porta, portant en braços a la seua filla xicoteta, Sonin, que encara no tenia dos anys. El que feia cap li va dir: “ahí tiene las pertenencias del criminal de su marido”. Li va entregar el seu anell i pertinences com la cartera, rellotge, etc...

    Concepción els va dir: “el criminal serán Vds. que mi marido no ha matado a nadie”. De sobte la va agafar bruscament, i quasi tira del braç a la seua filla Sonin, sort que un familiar la va agafar. El cap s'emportà a Concepción, dient-li: “ahora esto me lo va a decir en el cuartel”.

    A la presó model o provincial de València no li van tallar el cabell ni va patir cap vexació. A punt de tallar-li’l, va intercedir un cap de la presó i va dir: “A esta mujer no se le corta el pelo, porque aquí no está ni por puta ni por ladrona, sino por defender a su marido”. Va estar empresonada 6 mesos. La pena se li condonaria, segurament, per brodar una bandera nacional a la presó.

    Segons ens diu el seu net, “a partir de l’eixida de presó es pot fer de la vida de la meua iaia una novel·la de tot el que li va passar i hagué de treballar per a criar a les tres filles”.

Concepción impartint curs de brodat a El Villar 

    Este és el nostre xicotet homenatge a ella i a totes les dones que, com Concepción, van patir vexacions i humiliacions pel sol fet de tindre una ideologia diferent o per raó de parentesc. Una història de dones que, en general, no és coneguda o, almenys, ho és molt menys que la dels homes. Em referisc a les dones que en l’anomenada Guerra Civil i en la Dictadura, van ser jutjades, o no, i empresonades. Dones que es van enfrontar a un escamot d’execució, que van ser castigades a ingerir oli de ricí o pelades al zero; dones que van ser socialment excloses, sofrint burla i escarni, fam, violacions i terror. D’estes dones també n’hi ha hagut en el nostre entorn, en el nostre poble, i són dignes de ser recordades.

Agrair al seu net Francisco Asensi la cessió de les fotos.

Fonts:

Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.

AGA_TP_0002_0013_00201R. Pàgina 461

EMILIO ALCÁCER RIBERA. Empresonat a la presó del Partit i la presó Habilitada del Remei.

Presó del partit

Emilio Alcácer Ribera va nàixer a Riba-roja de Túria el 22 de novembre de 1904, fill de José Alcácer Gimeno i d'Amalia Ribera Vázquez, sent els seus avis paterns Romualdo Alcácer Llopis i Paulina Gimeno Inés, i els seus avis materns, Vicente Ribera Chisvert i Amalia Vázquez Ballester, de professió obrer, en el moment de la seua detenció estava casat amb Dolores Martí.

Emilio va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó, pel Tribunal Militar Territorial 1, en consell de guerra (Sumari 16409, Caixa 17590, Orde 1, 1939), a petició del fiscal, pel delicte d'auxili a la rebel·lió. En el moment del seu empresonament vivia al carrer Reloj, núm.8 (Riba-roja de Túria), tenia, aleshores 35 anys.

Va estar tancat a la presó del Partit de Llíria (hui Biblioteca Almodí). El 29 de gener de 1940 és traslladat a la presó Habilitada del Remei, en Llíria. El 27 d'agost 1942 és traslladat a València, no especifica la presó, i el 16 de setembre de 1942 li concedeixen la llibertat.

Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.

AGA_TP_0001_0003_00403R, Pàgina 805.

EMILI AGUILELLA LLISO, empresonat a la presó Habilitada del Remei.

 

La presó Habilitada del Remei

Emili Aguilella Lliso va nàixer a Godella (València), fill de Ramón Aguilella i Antonia Lliso, de professió obrer, en el moment de la seua detenció estava casat amb Felipa Martínez i vivia al carrer Eduardo Dato núm. 4 en Burjassot (València).

Va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de presó, pel Tribunal Militar Territorial 1 (Sumari 13420, Caixa 17288, Orde 1, any 1939), tenia 25 anys. La pena li va ser commutada (Caixa 300611, Expedient 54854).

Ingressa a la presó Habilitada del Remei (Llíria) el 7 d'abril de 1940 procedent de la presó cel·lular de València, posteriorment és traslladat a la presó de Santa Maria del Puig, obtenint la llibertat condicional en abril de 1942.

Fonts:

Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.
AGA_TP_0001_0002_00531R, Pàgina 1061

CONCEPCIÓN GÓMEZ EXPÓSITO. Empresonada a la presó de dones de Llíria (València).

 

Concepción Gómez Expósito

Concepción Gómez Expósito va nàixer a Llíria, el 14 de gener de 1904, al carrer Aldea núm. 18; i va morir el 14 de març de 1966, a Llíria, quan tenia 62 anys. Filla d'Olegario Gómez Niñerola i de Josefa de la Asunción Expósito, estava casada amb Trinitario Durban Faubel. Van tindre quatre fills: Vicente, Concepción, Miguel i Remedio. La seua professió era sirventa. 'La Sampa', com era coneguda a Llíria, es dedicava a vendre peix a domicili amb cistelles de vímet.

Concepción, com moltes dones llirianes, també va sofrir la repressió franquista. Sentenciada pel Tribunal Militar en consell de guerra (7282-V-39) a 12 anys i 1 dia de reclusió, en sentència de data 14 de juliol de 1939. Tenia, aleshores, 35 anys. El delicte que li van imposar va ser auxili a la rebel·lió. Al moment del seu empresonament vivia a la Plaça Martin IV, núm. 14 (Llíria) i estava viuda.

Va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria. Mentre estigué a la presó de Llíria, li portaven a la seua filla Remedio, la més xicoteta dels quatre germans, perquè li donara el pit ja que aleshores tenia mesos de vida.

L'11 de desembre de 1939 la traslladen a la presó provincial de dones de València. El 15 de gener de 1943 li concedeixen la presó atenuada, el que significava que la reclusa havia de presentar-se immediatament davant el Jutge Militar que l'havia decretada i davant el comandant de lloc de la Guàrdia Civil de la localitat on anara a residir. Se li advertia que no havia d'abandonar el seu domicili "sinó per a les necessitats del treball, professió o ofici al fet que es dedique, per al compliment dels seus deures religiosos i ordes de les Autoritats” fins que no es resolguera el sumari.

Li concediren la llibertat condicional el 23 de gener 1943, atorgant-li la llibertat definitiva l'11 de desembre de 1951 perquè el seu comportament des de la data que li van concedir la llibertat condicional és “irreprensible demostrando con ello que ha hecho buen uso de la gracia que se le concedió”.

Trinitario Durban i Concepción Gómez

El seu matrimoni va sofrir la màxima expressió de la repressió. Ella va estar tancada prop de quatre anys, però el seu home, Trinitario Durban Faubel, conegut per “El Murgo”, va ser afusellat a Llíria el 21 d'abril 1939, a les 20.00 hores al cementeri. De professió agricultor, Concepción no va poder acomiadar-se d'ell perquè estava a la presó, però si la seua filla, Concepción, que va veure com al seu pare el pujaven al carro per afusellar-lo. Aquesta imatge la va marcar de per vida.

Aquest és el nostre xicotet homenatge a ella i a totes les dones, que com Concepción van patir vexacions i humiliacions pel sol fet de tindre una ideologia diferent o per raó de parentesc. Una història de dones que, en general, no és coneguda o, almenys, ho és molt menys que la dels homes. Em referisc a les dones que en l’anomenada Guerra Civil i en la Dictadura, van ser jutjades, o no, i empresonades. Dones que es van enfrontar a un escamot d’execució, que van ser castigades a ingerir oli de ricí o pelades al zero; dones que van ser socialment excloses, sofrint burla i escarni, fam, violacions i terror. D’aquestes dones també n’hi ha hagut en el nostre entorn, en el nostre poble, i són dignes de ser recordades.

Agrair a les seues netes la cessió de la foto.

Fonts:

Registro-Índice de la Población Reclusa (1938-1955). Archivo General de la Administración.

AGA_TP_0003_0019_00825R, Pàgina 1649.