 |
MARIA SALVADORA PILAR FABRA IGUAL
(LA LLUNA).
Empresonada a la presó de dones de Llíria (València).
Maria Salvadora Pilar Fabra Igual, coneguda com La Lluna, va nàixer a Llíria (València) el 19 de gener de 1895 al carrer Monecilla núm. 6 (hui carrer Lope de Vega). Va morir el 18 de març de 1975, a Llíria, quan tenia 80 anys. Filla de Carmelo Fabra Moreno i Francisca Igual, es va casar el 5 de maig de 1920 amb Ricardo Ibáñez Rodilla (7 de desembre de 1895, 15 de juliol de 1967, tenia 71 anys). De professió, mestressa de casa.
Del matrimoni van nàixer set fills, Pilar (30 de març de 1922 - 6 de novembre de 2002), Enrique (29 de febrer 1920 - 28 de febrer de 1995), Josefina (29 de desembre de 1923 - 16 de març de 2007), Luisa (4 de juny de 1925 - 3 de juny de 2013), Francisco (16 de maig de 1932 - 7 d'agost de 2003), Salvador (17 de desembre de 1935) i Vicente (5 de maig de 1938 - 7 de gener 2023).
 |
| (Ricardo Ibáñez Rodilla, home). |
Maria Salvadora Pilar, com moltes dones llirianes, també va sofrir la repressió franquista. Sentenciada pel Tribunal Militar Territorial 1, en consell de guerra (Sumari 10148, Caixa 20405, Orde 1, any 1939) a 30 anys de presó major, en sentència de data 30 d'agost de 1939. Tenia, aleshores, 44 anys. El delicte que li van imposar va ser adhesió a la rebel·lió.
En el mateix juí sumaríssim també foren jutjades les següents dones:
Maria Arnau Peñarrocha
Concepcion Quiles Ramirez
Amparo Serra Benavent
Concepción Veses Ferrando
Va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria fins a l'11 de desembre de 1939, quan la traslladen a la presó provincial de dones de València. En el moment de la seua detenció vivia al carrer Quevedo núm. 10.
La pena li va ser commutada (Expedient 107329, Caixa 300995, ES.19030.AGMG/6.1.1), concedint-li la llibertat condicional el 25 de gener 1944 (Lligall 40 Número 92). El que vol dir que Maria Salvadora Pilar va estar prop de cinc anys tancada a la presó.
El motiu pel qual la van detindre i empresonar va ser que en els carnestoltes celebrats a Llíria, abans de la Guerra Civil (en concret en el soterrar de la sardina), es va disfressar de retor. A més, Pilar tenia molta relació amb dones d'esquerres a Llíria.
Quan la van detindre i empresonar el seu fill més menut, Vicent, tenia aleshores un any i mesos. Encara era lactant i va haver d'anar amb ella, primer a la presó de Llíria i després a la presó de València. El xiquet va passar els primers quatre anys de la seua vida en presó al costat de sa mare. Obligaren a Maria Salvadora Pilar a què el seu fill fora batejat (no podia estar un xiquet sense batejar), sent els padrins el director de la presó i la seua dona. Estos es van encapritxar del xiquet i se'l volien dur per a educar-lo. Maria Salvadora Pilar els va contestar que “això mai; amplieu-me la pena, però el meu fill es queda amb mi”. Maria Salvadora tenia un caràcter molt fort i va ser amenaçada fins a tres vegades de condemnar-la a pena de mort.
Se li va aplicar la Llei de Responsabilitats Polítiques. Un dia, la Guàrdia Civil es va presentar a sa casa i es van incautar el burro, el forment i els pocs béns que tenien, deixant a la família sense res. Imagineu la situació d'aquest home: la dona i un fill a la presó, i sis fills sense res per a poder viure. A més en la sentència del consell de guerra li van imposar una pena d'interdicció civil la qual cosa volia dir que li van restringir la personalitat jurídica i consegüent privació de drets civils. Una altra manera de repressió.
També la seua família va sofrir la repressió. Els seus fills no podien treballar perquè eren fills de “rojos”. Enrique, el fill major, va perdre una cama en el front, i formava part de la “quinta del biberón”, la qual cosa li limitava encara més poder trobar faena. Un dia les filles, Pilar i Fina, estaven fent punt de ganxo al carrer, passà la Guàrdia Civil i quan va veure que ho feien amb fil roig les volia tancar. Una manera més de què la repressió no només la van sofrir les persones empresonades o afusellades, sinó també les seues famílies.
Este és el nostre xicotet homenatge a ella i a totes les dones que, com Maria Salvadora PIlar, van patir vexacions i humiliacions pel sol fet de tindre una ideologia diferent o per raó de parentesc. Una història de dones que, en general, no és coneguda o, almenys, ho és molt menys que la dels homes. Em referisc a les dones que en l’anomenada Guerra Civil i en la Dictadura, van ser jutjades, o no, i empresonades. Dones que es van enfrontar a un escamot d’execució, que van ser castigades a ingerir oli de ricí o pelades al zero; dones que van ser socialment excloses, sofrint burla i escarni, fam, violacions i terror. D’estes dones també n’hi ha hagut en el nostre entorn, en el nostre poble, i són dignes de ser recordades.
Agrair a Elvira, Ibáñez Ortiz, Lorena N.C. i Maria Isabel Martínez Garcia, la cessió de les fotos i per facilitar-me la informació per fer este article.
Fonts:
Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.
Registre Civil Llíria.
