Facundo Pascual Peñarrocha, va nàixer a Llíria (València), el 2 de maig de 1900, al carrer Barranquet 29. Va morir el 3 d'octubre de 1980 a Llìria (València), quan tenia 80 anys. Fill de Romualdo Pascual Feltrer i de Teresa Peñarrocha Llavata, sent els seus avis paterns Manuel Pascual Montesinos i Paula Feltrer Peris, i els seus avis materns German Peñarrocha Falomir i Manuela Llavata Galduf.
Es va casar amb María Magadalena Cotanda Peris, el 17 de novembre de 1923, a l'edat de 23 anys. En el moment de la seua detenció vivia al carrer Barranquet 1, Llíria (València). De professió picapedrer.
Condemnat pel Tribunal Militar Territorial 1 (Sumari 3491, Caixa 20071 Orde 1, any 1939), en sentència de data 30 d'agost de 1939, a 12 anys i 1 dia de reclusió, tenia, aleshores 39 anys. El delicte que se li va imposar va ser auxili a la rebel·lió.
Va estar a la presó de Porta Coeli fins al 6 de juliol de 1940, que el van traslladar a la presó del Monestir del Puig. L'1 de gener de 1942 va ser traslladat al Campament Penitenciari de Belchite. El Campament Penitenciari de Belchite és el nom formal que va rebre el destacament penal establit en Belchite l'any 1940 per a la construcció del nou poble després de la destrucció de l'antic durant la guerra civil.
Els destacaments penals es van crear per a la realització d'obres públiques qualificades d'interés nacional, com a treballs miners i agrícoles, labors de reconstrucció, carreteres o obres del ferrocarril. Els primers establiments d'este tipus es van posar en marxa en 1939, després de la publicació de l'Orde del 14 de novembre de 1939 que establia que d'ara en avant, tot penat haurà de treballar i aprendre un ofici, si no ho sap, per a redimir la seua culpa, adquirir mitjançant el treball hàbits de vida honesta que li preserven d'ulteriors caigudes, contribuir a la prosperitat de la Pàtria, ajudar a la seua família i lliurar a l'Estat de la càrrega del seu manteniment a la Presó.
Li van commutar la pena (Expedient 94821, Caixa 300895, Referència 19030-AGMG/6.1.1). El 5 de maig de 1943 li concedixen la llibertat condicional sense desterrament. Per resolució del Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques de València, sent instructor el jutge Fèlix José de Vicente Angos, se li va obrir expedient de responsabilitats polítiques. (BOE 26, pàgina 410, 26/01/1941).
Facundo i la seua dona Maria Magdalena van sofrir la repressió, ja que els dos van ser empresonats, ella a la presó de dones de Llíria i València, ell, a Porta Coeli i a la presó del Monestir del Puig. Us deixe l'enllaç a l'article que li vaig dedicar a Magdalena.
https://larepressioalliria.blogspot.com/.../maria...
Com a curiositat cal dir que Facundo i la seua dona estan soterrats al cementeri de Llíria en el mateix lloc on afusellaven. Dalt d'ells, estan inhumades les restes de Miguel Martínez Pastor, veí de Llíria, que va ser afusellat al Terrer (Paterna), el 6 d'abril de 1940 i les seues restes, una volta exhumades de la fosa 111, foren traslladades al cementeri de Llíria el 14 de maig de 2022.
Agrair a Ismael Rodilla Vinaixa la cessió de la foto.
Fonts:
Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.
Registre Civil de Llíria
