![]() |
Maria Magdalena Cotanda Peris |
María Magadalena Cotanda Peris, va nàixer a Llíria (València), l'1 d'abril de 1902, al carrer Recared. Va morir el 23 de juny de 1956 quan tenia 54 anys. Filla de Vicente Cotanda Gómez i Joaquina Peris Bonet, sent els seus avis paterns Vicente Cotanda i Vicenta Gómez, i els seus avis materns Manuel Peris i Mariana Bonet. Es va casar amb Facundo Pascual Peñarrocha, el 17 de novembre de 1923, a l'edat de 23 anys.En el moment de la seua detenció vivia al carrer Barranquet 1, Llíria (València). De professió mestressa de casa.
Condemnada pel Tribunal Militar Territorial 1 (Sumari 3491, Caixa 20071 Orde 1, any 1939), en sentència de data 30 d'agost 1939, a 12 anys i 1 dia de reclusió menor, tenia, aleshores 36 anys. El delicte que se li va imposar va ser auxili a la rebel·lió.
Va estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria fins a l'11 de desembre de 1939 que la van traslladar a la presó provincial de dones de València. Li van commutar la pena (Expedient 14278, Caixa 300326, Referència 19030-AGMG/6.1.1). El 10 de juny de 1941 li concedixen la llibertat condicional.
Magdalena i el seu home Facundo van sofrir la repressió, ja que els dos van ser empresonats, ella a la presó de dones de Llíria i València, ell, a Porta Coeli i a la presó del Puig. Ja li dedicarem una altra entrada al seu home Facundo.
Com a curiositat cal dir que Magdalena i el seu home estan soterrats al cementeri de Llíria en el mateix lloc on afusellaven. Dalt d'ells, estan inhumades les restes de Miguel Martínez Pastor, veí de Llíria, que va ser afusellat al Terrer (Paterna), el 6 d'abril de 1940 i les seues restes, una volta exhumades de la fosa 111, foren traslladades al cementeri de Llíria el 14 de maig de 2022.
Este és el nostre xicotet homenatge a ella i a totes les dones que, com Magdalena, van patir vexacions i humiliacions pel sol fet de tindre una ideologia diferent o per raó de parentesc. Una història de dones que, en general, no és coneguda o, almenys, ho és molt menys que la dels homes. Em referisc a les dones que en l’anomenada Guerra Civil i en la Dictadura, van ser jutjades, o no, i empresonades. Dones que es van enfrontar a un escamot d’execució, que van ser castigades a ingerir oli de ricí o pelades al zero; dones que van ser socialment excloses, sofrint burla i escarni, fam, violacions i terror. D’estes dones també n’hi ha hagut en el nostre entorn, en el nostre poble, i són dignes de ser recordades.
Agrair a Ismael Rodilla Vinaixa la cessió de la foto.
Fonts:
Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració.
AGA_TP_0002_0010_01598R Pàgina 3195
Registre Civil de Llíria