 |
| Conxa Asensi Fombuena |
Concepción
Asensi Fombuena va nàixer a Vilamarxant, el 18 de maig de 1909, i va
morir el 6 de novembre de 1985, a Llíria, quan tenia 76 anys. Filla
de Jaime Asensi Prats i de Catalina Fombuena Montesinos, es va casar
el 24 de novembre de 1930 amb Francisco Llopis Dasí, de professió
pintor. Del matrimoni van nàixer tres filles, Concepción (8 d'abril
de 1932), Desamparados (18 de desembre de 1934) i Asunción (26
d'agost de 1937) conegudes per Conxin, Amparin i Sonin. En el moment
del seu matrimoni vivien al carrer Juan Izquierdo, núm. 3 casa dels pares de
Concepción. De professió brodadora a màquina de cosir.
Concepción,
com moltes dones llirianes, també va sofrir la repressió
franquista. Sentenciada pel Tribunal Militar Territorial 1, en
consell de guerra (Sumari 10087, Caixa 20287, Orde 1, any 1939) a 6
anys i 1 dia de reclusió temporal, en sentència de data 20 d'agost
de 1939. Tenia, aleshores, 30 anys. El delicte que li van imposar va
ser excitació a la rebel·lió.
Va
estar a la presó de dones del carrer Major número 49 de Llíria
fins a l'11 de desembre de 1939, quan la traslladen a la presó
provincial de dones de València.
 |
Concepción i Francisco en el viatge de noces,
novembre 1930 |
El
seu matrimoni va sofrir la màxima expressió de la repressió. Ella
va estar tancada tant a la presó de Llíria com en la de dones de
València, però el seu home, Francisco Llopis Dasí, va ser
afusellat a Llíria el 6 de setembre de 1939, a les 19.00 hores al
cementeri. Tenia 34 anys, deixant tres filles òrfenes de set, cinc i
dos anys, respectivament.
 |
En record del pare afusellat,
Francisco i les seus filles. |
Concepción
va ser empresonada per defendre al seu marit Francisco Llopis Dasí.
Una vegada detingut i empresonat, es personaren a la vivenda de Juan
Izquierdo núm. 3 personal militar o guàrdia civil. Concepción va
obrir la porta, portant en braços a la seua filla xicoteta, Sonin,
que encara no tenia dos anys. El que feia cap li va dir: “ahí
tiene las pertenencias del criminal de su marido”. Li va entregar
el seu anell i pertinences com la cartera, rellotge, etc...
Concepción
els va dir: “el criminal serán Vds. que mi marido no ha matado a
nadie”. De sobte la va agafar bruscament, i quasi tira del braç a
la seua filla Sonin, sort que un familiar la va agafar. El cap
s'emportà a Concepción, dient-li: “ahora esto me lo va a decir en
el cuartel”.
A
la presó model o provincial de València no li van tallar el cabell
ni va patir cap vexació. A punt de tallar-li’l, va intercedir un
cap de la presó i va dir: “A esta mujer no se le corta el pelo,
porque aquí no está ni por puta ni por ladrona, sino por defender a
su marido”. Va estar empresonada 6 mesos. La pena se li condonaria,
segurament, per brodar una bandera nacional a la presó.
Segons
ens diu el seu net, “a partir de l’eixida de presó es pot fer de
la vida de la meua iaia una novel·la de tot el que li va passar i
hagué de treballar per a criar a les tres filles”.
 |
| Concepción impartint curs de brodat a El Villar |
Este
és el nostre xicotet homenatge a ella i a totes les dones que, com
Concepción, van patir vexacions i humiliacions pel sol fet de tindre
una ideologia diferent o per raó de parentesc. Una història de
dones que, en general, no és coneguda o, almenys, ho és molt menys
que la dels homes. Em referisc a les dones que en l’anomenada
Guerra Civil i en la Dictadura, van ser jutjades, o no, i
empresonades. Dones que es van enfrontar a un escamot d’execució,
que van ser castigades a ingerir oli de ricí o pelades al zero;
dones que van ser socialment excloses, sofrint burla i escarni, fam,
violacions i terror. D’estes dones també n’hi ha hagut en el
nostre entorn, en el nostre poble, i són dignes de ser recordades.
Agrair
al seu net Francisco Asensi la cessió de les fotos.
Fonts:
Registre-Índex
de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de
l'Administració.
AGA_TP_0002_0013_00201R.
Pàgina 461
