Ampliant l'altra entrada, ací us deixe la relació de veïns del Camp de Túria que van estar en aquest batalló disciplinari.
dimecres, 12 de març del 2025
dimarts, 11 de març del 2025
VEÏNS DE LLÍRIA QUE VAN ESTAR EN BATALLONS DISCIPLINARIS DE SOLDATS A IRURITA (NAVARRA).
Des de l'inici de la Guerra Civil, els revoltats van mostrar gran interés per controlar la frontera pirinenca en previsió d'una eventual invasió aliada. Així, el franquisme va construir centenars de fortificacions en els seus vessants i valls.
En la carretera d'Irurita-Artesiaga de més de 15 quilòmetres, van treballar els Batallons de Treballadors 18 i 159 i el Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors 12 (la majoria d'ells, un 80%, eren valencians procedents de més d'un centenar de municipis). Entorn de 1.750 presoners van cavar, van picar i van esplanar este port de muntanya. ("Espacios de memoria Guneak")
En este Batalló Disciplinari de Soldats número 12, van estar tres veïns de Llíria, SALVADOR GÓMEZ NOVELLA, VICENTE RIOJA IBÁÑEZ i BAUTISTA TORRES COTANDA. A continuació us deixe les seves dades.
dimecres, 5 de març del 2025
RECONEIXEMENT A TOTES LES DONES QUE VAN SOFRIR LA REPRESSIÓ FRANQUISTA.
Estem al mes de març i s'acosta el Dia Internacional de la Dona. Enguany vull fer un homenatge a TOTES les dones a les qui el règim feixista va castigar pel paper singular que van tindre al ser subjectes actius en la vida intel·lectual, professional, política i sindical del nostre país.
També van ser represaliades per haver intentat exercir el seu dret al lliure desenvolupament personal i, d'esta forma, transgredir els límits de la feminitat tradicional.
Moltes d'elles van viure la repressió en silenci; altres van ser jutjades, o no, i també empresonades. Altres es van enfrontar a un escamot d’execució. Van ser castigades a ingerir oli de ricí o pelades al zero; dones que van ser socialment excloses, sofrint burla i escarni, fam, violacions i terror.
D’aquestes dones també n’hi ha hagut en el nostre entorn, en el nostre poble, i són dignes de ser recordades. Hem de tindre clar que totes les víctimes del franquisme tenen dret a la VERITAT. Elles, que van ser represaliades, han de tindre el reconeixement pertinent per part de les institucions, promovent les actuacions necessàries per a restituir la seva dignitat.
I que millor efemèride que, en el dia de la dona, tractem de visibilitzar-les i donar-les el reconeixement que es mereixen.
Aquest és el meu xicotet homenatge a TOTES les dones que van sofrir la repressió i que deuen ser posades en valor perquè les seves històries no queden en l'oblit.
JUSTÍCIA, VERITAT I REPARACIÓ
(Miquel Fernández i Zaragozá)
diumenge, 2 de març del 2025
MAPA DEL NÚMERO DE VICTIMES DE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA ENTRE 1938 I 1956 AL PAÍS VALENCIÀ.
Us deixe aquest mapa on es detallen el número de víctimes per comarques al País Valencià, entre 1938-1956. Estes xifres poden canviar segons avancen els treballs d'investigació de la repressió franquista.
 |
| Mapa de les víctimes |
FONT; La Guerra Civil a la Comunitat Valencia. Exili i repressió franquista. Ricard Camil Torres Fabra i Miguel Orts Montenegro.
divendres, 7 de febrer del 2025
"EL RELOJ". ARTICLE DE LUPE MARIN MAS.
Us deixe este article de Lupe Marin Mas, on a través de l'anàlisi del conte "El Reloj", ens detalla la importància que van tindre els contes durant la Guerra d'Espanya. També el valor sentimental que va tindre per a una família de Llíria i el recorregut que va fer fins el dia de hui que es troba a l'Arxiu Municipal de Llíria. Donació feta per Marina Ade.
Us recomane la seua lectura
dimarts, 4 de febrer del 2025
ARTICLE SOBRE LA PRESÓ DEL PARTIT DE LLÍRIA. RELACIÓ DE PRESONERS (1939-1940)
Us deixe l'enllaç a la revista Lauro 14: Quaderns d'Història i Societat. En la pàgina 141 podeu trobar l'article on parle de la presó del Partit de Llíria (hui biblioteca l'Almodí) i la relació de presoners que van estar tancats en ella en els anys 1939-1940.
dilluns, 3 de febrer del 2025
CONSELL DE GUERRA NÚMERO 13483-V-39 CONTRA MANUEL SILVESTRE MONTESINOS (Silvestre d'Edeta ) I ALTRES 27 PERSONES.
%20AHGD_page-0058.jpg)
ACLARACIONS SOBRE ELS CONSELLS DE GUERRA.
Abans de continuar, vull fer uns aclariments al que van ser els Consells de Guerra perquè tot aquell que tinga l'oportunitat de llegir-los és fique en context. Per a això em remetré a alguns paràgrafs de l'article publicat per Francisco Moreno Sáez en la pàgina 'Arxiu de la Democràcia' de la Universitat d'Alacant, on parla dels Consells de Guerra i que em serveixen per argumentar aquest article:
Els Consells de Guerra van ser un simple tràmit per a justificar el càstig i la venjança contra els defensors de la República, sent una part substancial de l'aparell repressor, careixien de tota legitimitat vulnerant totes les garanties processals i els drets fonamentals dels detinguts.
“No hi havia declaració de testimonis ni es feia en aquests judicis el menor esforç per a aclarir els fets. Com ha assenyalat Glicerio Sánchez Recio, "els militars que es van rebel·lar contra la República, a més de situar-se al marge de la legalitat i que els seus tribunals mancaren de legitimitat, van administrar la justícia de forma totalment arbitrària, a pesar que es presentaren coberts per una aparent formalitat jurídica”. Carlos Jiménez Villarejo assegura que "els Consells de Guerra constituïts des del 18 de Juliol, ja anaren pel procediment “sumaríssim d'urgència” o “sumaríssim”, de cap manera podien qualificar-se com a Tribunals de Justícia. Eren, purament i simplement, una part substancial de l'aparell repressor implantat pels facciosos i posteriorment per la dictadura". Es produïa així una absoluta vulneració de totes les garanties processals i drets fonamentals que protegeixen els ciutadans en un Estat de dret.”
Eren arbitraris, les sentències es fonamentaven en rumors i suposicions i es condemnaven fets que quan es van produir eren perfectament legals.
“Una de les característiques fonamentals de l'actuació dels Consells de Guerra va ser la seua arbitrarietat, ja que els mateixos fets, jutjats en un moment o un altre, per un Tribunal o per un altre, eren qualificats de diferent manera i implicaven condemnes diferents. En moltes sentències, es fonamentaven aquestes acusacions en rumors i suposicions -"se li suposa partícip en molts crims i excessos"- i cap Consell de Guerra es molestava a precisar massa les acusacions ni a atendre massa detalls en la redacció de sentències (...)."
"Cal fer notar que dels motius pels quals es condemnava als processaments, molts d'ells es referien, amb caràcter retroactiu a més, a conductes que eren perfectament legals quan es van produir: l'afiliació a partits i sindicats abans de la contesa, la condició de diputat, alcalde o regidor, haver recolzat en eleccions, mítings i actes de propaganda a determinats partits i sindicats, etc.(...)".
"La total absència de garanties jurídiques que caracteritzaven als Consells de Guerra quedaven encara més de manifest quan es jutjava, en tot just unes hores, a un conjunt de persones, acusats de delictes diferents (...). Els Consells de Guerra van continuar jutjant per delictes no estrictament militars fins a l'aparició del Tribunal d'Ordre Públic, el desembre de 1963”.
Espere que aquests breus aclariments ens servisquen per a situar-nos en context de com van ser aquesta farsa de “judicis” i les seues sentències, partint sempre de la premissa que:
MANCAVEN DE TOTA LEGITIMITAT, VULNERANT TOTES LES GARANTIES PROCESSALS I ELS DRETS FONAMENTALS DELS DETINGUTS.
ELS CONSELLS DE GUERRA
No hem de creure que l’actuació dels consells de guerra fóra una cosa accidental. El novembre de 1936 es van redactar les normes legals necessàries per a establir els consells de guerra que portarien a restablir la normalitat jurídica, i que havien d’estar formats per:
-President: categoria de cap de l’Exèrcit o de l’Armada
-Vocals: n’eren tres, de la categoria d’oficial
-Assessors jurídics: del Cos Jurídic Militar o de la Marina o, si no pot ser, un funcionari de la carrera judicial o fiscal.
El ministeri públic estava representat per un tècnic dels cossos, un llicenciat en Dret, i el càrrec de defensor l’havia d’exercir sempre un militar. Els primers consells van ser contra els qui havien format part dels comités revolucionaris o entitats municipals. Es tramitaven amb caràcter d’urgència i es resolien en acte, únic i breu, per al qual només calia que hi haguera dos testimonis de càrrec. La sentència era dictada i ràpidament executada. Tenien caràcter massiu, ja que es jutjava en bloc diverses persones.
Els delictes pels quals es feien els consells, segons diu Ignacio Berdugo, eren l’adhesió a la rebel·lió, que es vincula a la participació decidida en favor de la República, siga a l’avantguarda, siga en càrrec públic a la rereguarda, i a una compenetració ideològica amb els fins de la “subversió roja”; l’auxili a la rebel·lió, que se solia aplicar a qui cooperà amb la República, i l’excitació a la rebel·lió, vinculada a l’exigència que el processat no hi haja pres part físicament. Si era una pena de mort la que es confirmava, la sentència es comunicava al govern, i el cap de l’Estat podia concedir la gràcia de l’indult o aprovar la sentència a mort.
Les condemnes eren , presó o pena de mort:
Per auxili a la rebel·lió: de 6 anys i 1 dia a 12 anys.
Per rebel·lió militar: de 12 anys i 1 dia a 20 anys.
Per adhesió a la rebel·lió: de 20 anys a 30 anys o pena de mort.
El Tribunal militar encarregat dels Consells de Guerra estava format per huit membres, tos ells de la carrera militar, inclòs l'advocat defensor, distribuït de la següent manera:
PRESIDENT: (1) Càrrec de Tinent Coronel
VOCALS: (3) Amb el càrrec de capità
VOCAL PONENT: (1) Amb el càrrec d'alferes
FISCAL (1) Amb el càrrec d'alferes
ADVOCAT DEFENSOR: (1) Amb el càrrec d'alferes
SECRETARI (1)
La documentació que forma part dels expedients dels Consells de Guerra és la següent:
Providència d'inici del Jutge Instructor del procediment.
Ofici remés per l'Auditoria de Guerra de la 3 Regió Militar.
Relació de denúncies contra l'acusat.
Declaracions de testimonis.
Oficis remesos pels ajuntaments, Jutjats i altres organismes en relació amb l'acusat.
Declaració indagatòria de l'acusat.
Escrit del Jutjat d'Instrucció i remissió de tota la documentació al Consell de Guerra Permanent.
Ofici de la Fiscalia de Guerra on es determina el delicte que se li imputa a l'acusat.
Actes del Consell de Guerra Permanent.
Sentència del Consell de Guerra Permanent.
Documents d'aprovació de la sentència emesa pel Consell de Guerra per part de l'Auditoria de Guerra i posterior execució d'aquesta.
CONSELL DE GUERRA NÚMERO 13483-V-39 CONTRA MANUEL SILVESTRE MONTESINOS (Silvestre d'Edeta) I ALTRES 27 PERSONES.
Es va a celebrar a Llíria el 25 d'octubre de 1939, a les 10.00 hores, en l'Ajuntament de Llíria. El tribunal va ser el següent:
PRESIDENT:
Tinent Coronel Boan Calleja
VOCALS:
Capità Gòmez Conejo
Tinent Garcia León
Tinent Garrido Alfonso
VOCAL PONENT:
Alferes Megias Berzal
FISCAL:
Tinent Blas Gimeno
DEFENSOR:
Alferes Talens Valero
A continuació us deixe un xicotet esquema de les persones jutjades, municipi, edat, professió, estat civil, delicte i condemna.
Una vegada fet aquesta xicoteta introducció us deixe l'enllaç al Consell de Guerra. Dir que no està tot, ja que compte més de 700 pàgines, però si les parts més important del mateix.
Enllaç: Consell de Guerra
FONTS:
Arxiu General e Històric de Defensa.
Arxiu Municipal de Llíria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)