La
Llei 20/2022, del 19 d'octubre, de Memòria Democràtica, en el seu
article 49 definix com a llocs de Memòria Democràtica aquell espai,
immoble, paratge o patrimoni cultural immaterial o intangible en el
qual s'han desenrotllat fets de singular rellevància per la seua
significació històrica, simbòlica o per la seua repercussió en la
memòria col·lectiva, vinculats a la memòria democràtica, la
lluita de la ciutadania espanyola pels seus drets i llibertats, la
memòria de les dones, així com amb la repressió i violència sobre
la població a conseqüència de la resistència al colp d'estat de
juliol de 1936, la Guerra, la Dictadura, l'exili i la lluita per la
recuperació i aprofundiment dels valors democràtics.
A
Llíria, tenim diversos edificis i espais que reuneixen els requisits
que estableix esta Llei i que cal recuperar com a llocs de Memòria Democràtica.
En este article només m'he centrat en aquells llocs i espais que tenen especial rellevància com a símbol del que va ser la repressió franquista a Llíria, altra qüestió és tot el patrimoni bèl·lic que té Llíria i que també caldrà recuperar com a llocs de Memòria Democràtica.
He introduït com a espai rellevant l'Hospital Militar, hui col·legi Sant Vicent, que encara que no és un edifici significatiu del que va ser la repressió, sí que va tindre la seua importància dins del que va ser la Guerra d'Espanya a Llíria.
Passem
doncs, a detallar quin son estos edificis i espais que deurien ser reconeguts com a llocs de Memòria Democràtica.
HOSPITAL MILITAR:
(Col·legi Sant Vicent)
 |
| Hospital Militar, hui col·legi Sant Vicent |
L'Hospital Militar de Llíria es va situar en el que hui és el Col·legi Sant Vicent. Segons indica José Romero en el seu blog laguerracivillliria.blogsopot.com, l'Hospital Militar de Llíria va començar a estar habilitat en començar l'ofensiva de Llevant, a partir del mes de febrer de 1938, ja que en aquestes dates el Grup Escolar es va tancar, ja que molts mestres van ser cridats a files. Si valorem que en campanya de cada mort solien produir-se de 7 a 8 ferits, no és exagerat aventurar que el total d'interns en el temps que va estar obert l'Hospital s'atengueren entre 900 i 1000 ingressats, sense comptar als que també s'atenia que no eren militars”. En ell van morir 114 persones.
PRESÓ DEL PARTIT JUDICIAL
(Hui biblioteca l'Almodí).
La presó del Partit Judicial, hui biblioteca l'Almodí, va estar en funcionament com a presó repressiva des de l'acabament de la Guerra d'Espanya, fins al maig de 1940, ja que l'últim presoner que va estar en la presó va eixir el 10 de maig de 1940. En ella va haver-hi, durant este període, 122 presoners. Entre ells una dona, Caridad Betoret Rius, de Riba-roja del Túria.
La presó del partit va ser una presó de pas. És a dir, estaven un temps i després eren traslladats a altres presons. 113 van ser traslladats a la Presó Habilitada del Remei, 8 a la presó cel·lular de València i la dona a la presó de dones de València. El període on més presoners van ser traslladats va ser el 29/01/1940, en total 100 presoners.
Només va haver-hi un difunt, José Giménez Zabala, veí de Saragossa, de 53 anys. De professió comerciant i d'estat civil casat, amb Dolores García Esteve. Va morir el 5 d'octubre de 1939 per asma, segons consta al certificat de defunció.
Cal dir que en esta presó van estar tancats dos personatges rellevants a Llíria. El Mestre August Roca, el qual va ser traslladat a la presó cel·lular de València, i l'escultor Silvestre d'Edeta, que va ser traslladat a la presó Habilitada del Remei.
LA PRESÓ DE DONES
(Casa particular).
Durant la repressió franquista a Llíria vam tindre una presó de dones situada al Carrer Major núm. 49. Un habitatge particular, de tres plantes, que per la seua dimensió i estructura va ser convertida en presó de dones. L'habitatge era propietat de Maruja Domingo, la qual es va convertir en presonera.
La presó estava custodiada pels “moros” i les dones allí internes van patir tots tipus d'humiliacions i vexacions, sent una presó massificada. Esta presó arribà a estar ocupada per 53 presoneres en un espai reduït.
DIPÒSIT MUNICIPAL DE PRESONERS
(Part de dalt de Ca la Vila)
Va estar en funcionament des que es va acabar la guerra fins a finals de l'any 1946. Tenim documentat un presoner que va estar en esta presó fins al 8 de desembre de 1946, sent traslladat a la presó cel·lular de València.
Per esta presó, malgrat el seu espai reduït, van passar molts reclusos/es, i dic recluses, perquè quan es va tancar la presó de dones del Carrer Major, en desembre de 1939, totes van ser traslladades provisionalment a esta presó, fins que foren destinades a altres presons.
La majoria d'elles a la presó de dones de València, o a la presó Habilitada del Remei. També tots aquells als qui els anaven a jutjar en un consell de guerra, que es realitzaven a l'Ajuntament, els tenien tancats en esta presó de manera provisional fins que es celebrava el seu juí. Molts venien de la presó del Partit Judicial i, una vegada finalitzava el juí, tornaven a la presó d'origen.
No saben actualment quanta gent va passar per esta presó, i s'està treballant per tal de documentar a tots i totes. Una tasca molt complicada, ja que del 'Registre-Índex de la Població Reclusa (1938-1955). Arxiu General de l'Administració' no es pot extreure amb claredat quines persones estigueren tancades. En sabem que van ser moltes, però al ser una presó de pas no se'ls obria fitxa d'empresonament fins que no estigueren a la presó definitiva. I este fet dificulta moltíssim la tasca de documentació.
Com totes les presons a Llíria, a excepció de la destinada a les dones, també va haver-hi una defunció: JULIO VALERO NAVARRO. Cal afegir que, segons em traslladen fonts orals, una persona va ser assassinada quan es va acostar per agafar un càntir que estava a les finestres de la presó. Des de baix els “moros” es pensaven que s'anava a escapar i li van pegar un tir, provocant-li la mort. Esta persona es deia PASCUAL GALDUF PONS.
Cal dir que en aquest edifici es celebraven els Consells de Guerra, per tant, té doble simbologia, per una part com a presó i per altra com a lloc on es dictaven les condemnes a presó o penes de mort.
PRESÓ HABILITADA DEL REMEI
(Convent Trinitari)
Per a introduir un poc com era la presó del Remei, les seues condicions i el nombre persones que van estar empresonades, transcric part de l'article de Maria Agustí: l’església del Remei, de convent trinitari a presó franquista, publicat en la revista Lauro 12, Quaderns d'Història i Societat
“(...) l’estudi del cens municipal de 1940 que l’historiador Adrià ens havia esmentat com a inici de la nostra investigació ens va mostrar que resultava molt estrany que si es comptava amb una població de dret de 9.546 persones, en el cens n’hi haguera inscrites 11.081. D’eixa quantitat cal destacar les 1.535 que apareixien en el cens com a transeünts.
Dels 1.535 presoners que va haver-hi a Llíria durant els primers anys del franquisme, 1.528 eren homes i 7 eren dones censades en la mateixa presó però empresonades en una casa privada situada al carrer Major.
Aquest gran nombre de presoners va haver de sobreviure dins d’un perímetre de 161 metres; es tracta de l’espai que avui ocupa el claustre de l’església del Remei. Si parlem d’una xifra superior als mil presoners i d’una zona tan menuda, no és estrany que les persones que el van ocupar consideraren la situació inhumana i insuportable.
EL CEMENTERI DE LLÍRIA
Les execucions es duien a terme en el cementeri de Llíria, en el denominat corral, hui, segon tram esquerre entrant, que tenia una porta d'accés a la carretera”. Aquesta zona és on hui estan situats els carrers Sant Josep, Ntra. Sra. de Lourdes i Ntra. Sra. de Fàtima (vegeu plànol que s'adjunta). Recordar que l'any 1939 aquesta zona no estava construïda, en el plànol apareix com a Fase 2, sent l'única que tenia accés a la carretera i estava més prop d'on es troben les fosses, per tant els afusellaments es realitzaven en l'anomenat “corral” i dins del cementeri.
A Llíria van ser afusellades 113 persones, en 14 “saques”, entre abril de 1939 fins a novembre de 1939.
Recordar que en el mateix cementeri es troben les fosses comunes de les persones que es van afusellar, en concret, en la zona de terra.
_____________________________
